Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
opció
Economia
Dret de preferència que en les societats anònimes és concedit als accionistes per a adquirir participacions en les successives ampliacions de capital.
Aquest dret, que hom també pot atorgar als tenidors d’obligacions que ho especifiquin, s’estén en sentit invers a la possibilitat de fer efectiu un títol determinat quan concorren certes circumstàncies
consell obrer
Economia
Dret del treball
Organisme de caràcter, composició, finalitat i atribucions molt diverses, que van des de la simple representació sindical a la cogestió més avançada, segons els països i llur règim polític.
El consell obrer té noms diferents segons l’estat i les circumstàncies comitè d’empresa França, Luxemburg, Espanya, comitè mixt de producció Noruega, comitè sindical URSS, consell de gestió Itàlia, consell obrer Hongria, Polònia, Iugoslàvia A Catalunya, en 1936-39, rebé el nom de consell d’empresa
risc de país
Economia
Incertesa sobre el compliment dels compromisos d’un crèdit concedit a l’estranger a conseqüència de les implicacions que hi poden tenir els canvis en les condicions econòmiques, socials i polítiques de l’estat en el qual l’acreditat resideix o hi fa la inversió.
L’anàlisi del crèdit ha de tenir en compte, a més de la capacitat creditícia empresarial rating, la previsió sobre les circumstàncies de l’estat on s’aplicarà Components d’aquest risc són, també, el risc de transferència possibilitat legal de pagaments a l’estranger i el risc de canvi
contracte de durada determinada
Economia
Dret del treball
Modalitat de contracte de treball considerat com a excepció de la regla general del contracte indefinit.
L’excepcionalitat de la seva durada prefixada s’ha de fonamentar en alguna de les causes que la llei justifica realització d’una obra o servei determinats, circumstàncies especials derivades del mercat, del volum de feina, etc Si aquest règim és superior a quatre setmanes i no es formalitza per escrit, transforma la durada determinada en contracte indefinit
llei econòmica
Economia
Explicació de les relacions que determinen un fenomen econòmic, establerta com a veritable i susceptible d’ésser contrastada amb la realitat.
La consideració de l’economia com a ciència va lligada a la formulació d’unes lleis positives que permetin d’explicar els fets econòmics i també de preveure'ls, establint unes regularitats en les causes i els efectes o bé en els elements que componen un fenomen determinat Malgrat les pretensions de ciència empírica, en economia ha estat freqüent la presentació com a lleis de simples suposicions basades en observacions de la realitat insuficients o incompletes, o bé de truismes sense valor explicatiu Als problemes que planteja la formulació de lleis econòmiques, s’afegeixen els relacionats amb…
acord
Economia
Dret mercantil
Pacte establert entre dues empreses o organitzacions, per tal d’obtenir avantatges mutus, en la utilització conjunta de recursos, normalment complementaris, per desenvolupar nous productes, en l’establiment de corrents de flux de tecnologia, de recursos humans, tècnics, etc. i, en general, per a realitzar una actuació conjunta.
Els acords poden ser explícits o implícits i, en alguns casos acord collusori, poden ser perseguits per l’Administració com a actuacions no autoritzades Els acords són més o menys fàcils d’assolir segons el grau de concentració del sector, tot i que també hi influeixen altres circumstàncies, com l’estructura semblant de les empreses, l’homogeneïtat dels productes que fabriquen, i la dinàmica del sector
Jaume Piquet i Piera
Economia
Teatre
Autor i empresari teatral.
Paleta i gravador, a partir del decenni de 1870 es dedicà a una producció molt abundant de peces teatrals de circumstàncies, especialment melodrames lacrimògens adreçats a les capes més humils de la menestralia barcelonina, sense pretensions literàries d’entre totes elles hom pot destacar, per exemple, Catalans Fora les quintes o La monja enterrada en vida o secrets d’aquell convent Fou empresari del Teatre Odeon, que proveïa quasi totalment amb les seves obres i amb el qual aconseguí una regular fortuna i una gran popularitat
superestructura
Economia
Filosofia
En el pensament marxista, conjunt d’institucions jurídiques, polítiques, religioses i filosòfiques i formes de consciència que corresponen a una determinada infraestructura.
La superestructura és determinada pel grau de desenvolupament de les forces productives i les relacions de producció que s’hi corresponen, tot i que hi pot actuar al damunt, i en determinades circumstàncies dominar-les, de manera que s’estableix una relació dialèctica entre base econòmica i superestructura D’entre els elements que configuren la superestructura, alguns, com l’estat o el dret, són estretament lligats al règim econòmic de la societat, mentre que uns altres, com la filosofia o la moral, ho són d’una manera indirecta
tècniques de venda
Economia
Procediment seguit pel venedor per tal de convèncer el comprador que adquireixi el bé o el servei que li ofereix.
Hi ha tècniques centrades en l’oferta i d’altres de centrades en el client Les primeres es caracteritzen pel fet que el venedor centra els esforços a presentar els avantatges i les bones condicions de l’oferta Una de les tècniques més divulgades és coneguda amb la sigla AIDA atenció, interès, desig, acció En les tècniques centrades en el client, el venedor adapta l’actuació a la situació i les circumstàncies específiques del client Analitza prèviament el desig i les necessitats del client, per tal d’oferir-li després el producte adequat
valor
Economia
Abstracció bàsica de la teoria econòmica que permet l’homogeneïtzació de tots els elements o objectes materials de què tracta la teoria econòmica.
Aquesta, com tota altra teoria científica, pretén una explicació previsió de determinats fets reals Evidentment, no pretén explicar tota la realitat, sinó només una part la parcella de la producció i distribució de béns Però, així i tot, els elements que componen aquesta parcella de la realitat són aparentment heterogenis, i les relacions que es poden establir entre ells són múltiples i diverses Els diferents productes cases, cotxes, aliments, etc són dissímils des de la majoria de punts de vista, i, per tant, difícilment poden ésser posats sota un mateix conjunt de relacions Hom pot establir…