Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
ingrés
Economia
Forma, generalment expressada en diners, en què hom efectua l’apropiació dels béns produïts en un període pels diferents grups i classes socials.
La distribució del valor de la producció és feta, segons la participació en el procés de producció, en forma de salaris, interessos, lloguers, beneficis, imposts, etc Els ingressos públics són formats pel conjunt de recursos financers obtinguts per l’administració pública Des d’un punt de vista microeconòmic, l’ingrés d’un empresari és el resultat de multiplicar el nombre d’unitats que ven pel preu fix unitari L' ingrés mitjà és la relació existent entre els ingressos totals la quantitat venuda és igual al preu del producte i coincideix amb la corba de demanda d’aquest producte L…
retribució
Economia
Acció de retribuir els diferents agents econòmics durant un període de temps determinat.
La suma d’aquestes retribucions coincideix amb la renda nacional teoria de la distribució
renda disponible
Economia
Agregat que determina la renda que les famílies i institucions privades sense fites lucratives tenen disponibles per a esmerçar en consum i en estalvi.
La renda disponible coincideix amb la renda personal després de la deducció prèvia dels imposts personals
any fiscal
Economia
Període per al qual es preparen els pressupostos d’ingressos i despeses de l’administració i en què es meriten els impostos.
A l’Estat espanyol i en molts altres països coincideix amb l’any natural, encara que hi ha qui comença en dates diverses
isoquanta
Economia
Dit de cadascuna de les corbes que representen gràficament les combinacions de factors que permeten l’obtenció d’una mateixa quantitat de producte.
Les corbes isoquantes tenen forma còncava respecte a l’origen de coordenades El punt de tangència amb una línia d’isocost coincideix amb la combinació òptima de factors per a l’empresari
a la par
Economia
Dit del valor de cotització o emissió d’un títol, quan aquest coincideix amb el seu valor nominal.
Si ambdós valors no són iguals, hom parla de valors de mercat per sobre de la par o per sota de la par respecte als nominals
descans setmanal
Economia
Dret del treball
Dret del treballador a interrompre la seva prestació de serveis una vegada la setmana durant tota la jornada, però sense deixar de percebre la remuneració corresponent.
Reconegut en la majoria d’estats, hom ha fet coincidir, en general, el descans setmanal amb el diumenge, dia que resta prohibida l’activitat productiva i hom tanca les fàbriques i els establiments No obstant això, en els treballs que per llur natura no poden ésser interromputs, el descans setmanal no coincideix amb el diumenge El descans setmanal té actualment una durada mínima d’un dia i mig És acumulable per períodes de fins a catorze dies En general, aquesta interrupció del treball comprèn la tarda del dissabte —o, en el seu cas, el matí del dilluns— i el dia complet del…
producte nacional net
Economia
Valor a preus de mercat de la producció neta d’un estat en un període de temps determinat.
El PNN coincideix amb el PNB, després de la deducció prèvia en aquest darrer dels béns de capital desgastats en els processos productius amortitzacions Si en lloc d’ésser valorat a preus de mercat hom valora el PNN a cost de factors, obté la renda nacional La diferència entre cost de factors i preus de mercat està en els imposts indirectes i les subvencions, és a dir, RN = PNN p m - imposts indirectes + subvencions = PNN c f La consideració d’aquests agregats, principalment del producte nacional, ha estat més o menys implícita en tota la història del pensament econòmic Turgot i…
Richard Cantillon
Economia
Economista anglès d’origen irlandès.
Exercí de mercader a Londres i de banquer a París Morí assassinat La seva obra Essai sur la nature du commerce en général escrita vers el 1720 i publicada el 1755 ha estat considerada la primera visió global del sistema econòmic Considerà que el valor prové de la terra i del treball i que és fixat per llurs costs aquest preu intrínsec sovint no coincideix amb el de mercat, però hi ha una tendència natural cap a l’equilibri Analitzà els efectes d’un augment de l’oferta monetària —la qual depèn no solament de la seva massa, sinó també de la velocitat de circulació— i definí els…
empresari | empresària
Economia
Persona que té part en una empresa.
Amb l’aparició de l’empresa capitalista, l’empresari ocupa el lloc d’agent visible de l’activitat econòmica i coincideix generalment amb el propietari dels béns de capital La tasca de gestió de l’empresa és la coordinació de fluxos de recursos per a produir i vendre, i és afectada per les decisions, estranyes a ella, de l’estalvi, de la política de preus, de les relacions laborals, de la situació del mercat, etc Schumpeter introduí la imatge de l' empresari innovador , com a factor impulsor del progrés, individu que, gràcies a la introducció d’innovacions, mantenia l’expansió del capitalisme…