Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
reestructuració
Economia
Procés d’adequació d’un sector productiu, mitjançant una nova combinació de factors, per tal d’obtenir més productivitat.
Els programes de reestructuració sectorial acostumen a afectar els que constitueixen l’activitat tradicional d’una determinada economia, com per exemple el sector cotoner o la mineria, ja que mantenen formes més endarrerides de producció i combinacions de capital i treball menys avantatjoses
Clive W.J. Granger
Economia
Economista gal·lès.
Estudià a la Universitat de Nottingham, on es doctorà en economia el 1959 Des del 1974 fou professor a la Universitat de Califòrnia EUA Desenvolupà una prova estadística per a detectar la causalitat, principi inicialment més filosòfic que estadístic, en qüestions com ara el vincle entre publicitat i augment de vendes De les seves aportacions destaquen els estudis sobre les sèries anomenades no estacionals i les estacionals, que fluctuen al voltant d’un valor donat Descobrí que combinacions específiques de sèries temporals sense influències estacionals poden comportar-se de manera…
factor de producció
Economia
Cadascun dels elements que, combinats en unes proporcions determinades, permeten la producció de béns i serveis i possibiliten la percepció d’uns ingressos.
Tradicionalment les categories considerades com a factors han estat els recursos naturals, el treball i els béns de capital analitzats des d’una perspectiva tècnica i social, bé que modernament alguns autors neoclàssics hi afegeixen l’empresa o l’organització com a quart factor o factor residual La consideració teòrica dels diferents elements planteja dues qüestions fonamentals la del caràcter de productiu en cadascun dels factors i la de la justificació dels ingressos percebuts pels propietaris dels factors salaris, guanys, interessos, etc referent a això hi ha un desacord notable entre els…
isocost
Economia
Lloc geomètric de totes les combinacions de factors de producció que comporten un mateix cost per a l’empresa.
En són representació gràfica les anomenades línies d’isocost , que tenen la forma de recta amb pendent negatiu
derivat financer
Economia
Instrument financer materialitzat en contractes a termini sobre un altre bé o actiu que rep el nom de subjacent.
La globalització ha comportat una gran sofisticació dels mercats financers i, per tant, el desenvolupament de noves eines per a invertir-hi i operar-hi Tot plegat exigeix una enginyeria financera encaminada a la innovació i la resposta a problemes de caràcter financer Amb el temps s’han creat i desenvolupat diferents instruments, com ara els contractes a termini, els futurs, les permutes financeres, o swaps , i les opcions Totes aquestes eines per a operar en els mercats reben el nom de derivats, ja que no són l’element principal de negociació, sinó contractes a venciment diferit sobre un…
isoquanta
Economia
Dit de cadascuna de les corbes que representen gràficament les combinacions de factors que permeten l’obtenció d’una mateixa quantitat de producte.
Les corbes isoquantes tenen forma còncava respecte a l’origen de coordenades El punt de tangència amb una línia d’isocost coincideix amb la combinació òptima de factors per a l’empresari
equació de balanç
Economia
Relació lineal que representa les combinacions possibles de quantitats que un consumidor pot adquirir de dos béns, fixats la seva venda i els preus dels béns.
El pendent de la recta resultant depèn d’quests preus, i la seva superposició sobre un mapa de corbes d’indiferència permet de determinar quina és la millor elecció per al consumidor
Zenjiro Yasuda
Economia
Empresari japonès, fundador d’una de les quatre grans combinacions (zaibatsu) industrials i financeres japoneses d’abans de la Segona Guerra Mundial (Mitsui, Sumitomo, Mitsubishi i Yasuda).
Partint d’una posició de dependent, assolí gradualment el control d’activitats de préstec i bancàries, a les quals afegí empreses industrials, ferrocarrils, vaixells i altres negocis, i desenvolupà també una tasca filantròpica
benefici
Economia
Diferència entre els ingressos resultants de les vendes dels productes i les despeses que comporta el procés productiu.
Aquest concepte econòmic ha estat emprat amb una amplitud i un criteri molt distints segons les èpoques i els autors Per a l’escola clàssica, que, d’acord amb la realitat del seu temps, identificava l’empresari amb l’empresa, el benefici englobava la retribució de l’empresari i l’interès del capital esmerçat La distinció entre aquests dos conceptes començà ja amb Jean Baptiste Say Habitualment hom considera que, en sentit estricte, el benefici d’una empresa, en un determinat període de temps, és la diferència entre els seus ingressos i les despeses totals, però deduïts bé que l’empresari, el…
assegurança privada
Economia
Contracte bilateral.
Es formalitza generalment en un document anomenat pòlissa, pel qual una de les parts —l’assegurat— es fa prometre, mitjançant una remuneració —la prima — i per al cas d’esdevenir-se un risc, una prestació de l’altra part —l' assegurador —, el qual pren a càrrec seu el conjunt de riscs dels assegurats i els compensa d’acord amb les lleis d’estadística La causa d’aquest negoci jurídic rau en l’eliminació d’una alea econòmica n'és l’element essencial el risc, és a dir, la possibilitat que un perill temut esdevingui una necessitat patrimonial sinistre, a l’assegurat o per als seus hereus o…