Resultats de la cerca

Els comerciants d’Anglaterra, Holanda i França, especialment, exclosos en teoria d’aquest comerç que monopolitzaven els imperis castellà i portuguès, crearen companyies que obtingueren privilegis de llurs governs per tal de controlar el comerç dels productes colonials a llurs respectius països i d’establir factories i colònies a les zones de proveïment pertanguessin o no a Castella o a Portugal Aquest sistema reportava l’avantatge d’evitar la creació de dominis territorials extensos a terres llunyanes —contràriament a la pràctica de la colonització extensiva castellana i…

En les legislacions modernes rep generalment el nom de societat Als Països Catalans, a l’edat mitjana, la duració de la companyia era d’un a cinc anys, prorrogables, al cap dels quals eren repartits els beneficis Durant el s XIII el benefici anava generalment a mitges entre soci capitalista i soci gestor Als s XIV i XV la companyia es complicà sovint una quarta part del benefici total net, dita quart diner , era repartida entre els socis gestors, si n'hi havia més d’un, en proporció a llur diferent aportació de treball o responsabilitat i la resta del benefici era repartida entre tots els…

En moltes ocasions les companyies prefereixen unions menys intenses que una fusió per a treballar en bé de l’interès comú L’aliança estratègica és una de les fórmules més desenvolupades L’intercanvi accionarial no és una condició necessària en aquest tipus de collaboració La vinculació pot anar des del treball en comú entre parts de cada una de les empreses implicades fins a l’intercanvi accionarial en determinades activitats L’aliança estratègica té com a objectiu el creixement, tant en àrees en les quals les empreses implicades treballen com a competidores, com en activitats…

Malgrat propugnar nous tipus d’organització econòmica, no té res a veure amb l'arbitrisme, pel fet de rebre el suport de sòlids grups econòmics lligats a iniciatives comercials concretes i als òrgans de poder polític Propugnava la desaparició de la multiplicitat d’imposts i llur substitució per un únic impost que liberalitzés el comerç, el manteniment del proteccionisme però dintre un comerç més lliure i en relació amb un port franc i, finalment, l’associació dels particulars en companyies comercials La major part d’aquest programa fou portat a la pràctica abans d’acabar el segle pel que fa a…

Fou creada l’any 1937 com a resultat de la nacionalització de les set companyies privades existents És la societat francesa amb un nombre més elevat de treballadors

Fou fundada el 1933 amb el nom d’Arabian American Oil Company com un trust nord-americà de les companyies Standard Oil of California, Standard Oil New Jersey, Texaco i Socony Mobil Oil per a la recerca de petroli a l’Aràbia Saudita, i explotà la major part del petroli d’aquest país El 1974 el govern saudita prengué el 60% de participació i el 1980 es feu càrrec de la totalitat del capital, bé que posteriorment fou parcialment reprivatitzat El 1989 canvià el nom per l’actual Principal companyia productora de petroli del món prop d’un 10%, és també una de les multinacionals més…

És dividida en 100 piastres És equivalent a 2,55187 g d’or fi, i manté dos tipus de canvi, un dels quals és específic de les operacions de les companyies petrolieres

La forta competència entre les companyies porta a la cerca de la màxima eficàcia i productivitat D’aquesta manera nasqué la retribució variable, que està vinculada als resultats obtinguts i que poden ésser compensats de moltes maneres, a la vegada que pot afectar tant els empleats de base com els alts executius

Procedent de la Standard Oil, el 1999 protagonitzà una de les més grans fusions de la història en integrar-se amb Mobil Corporation i esdevingué una de les companyies més grans del món, amb negocis i operacions en uns 80 països i activitats en les branques del petroli, carburants, gas, carbó i química, entre d’altres

Tenia el monopoli del comerç amb l’Oceà Índic i collaborà en la guerra d’independència contra Castella amalgamava diverses companyies privades anteriors Pagà dividends elevadíssims als seus capitalistes passada la prosperitat del s XVII, això en consumí les reserves La invasió francesa del 1795 tallà la comunicació de la companyia amb els seus establiments colonials i en causà la fi 1798