Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
complementarietat
Economia
Concepte emprat per l’economia marginalista per a indicar quan, o com, dos o més béns han d’actuar conjuntament per satisfer una necessitat determinada.
Dos béns de consum són complementaris quan un augment en el preu de l’un fa disminuir el consum de tots dos Dos factors de producció són complementaris quan l’augment quantitatiu de l’un dóna lloc a l’augment de la productivitat marginal de l’altre
combinat industrial
Economia
Concentració local d’establiments industrials complementaris sota una administració comuna.
Juntament amb els trusts, componen la base de l’organització industrial en sistemes econòmics monopolístics i socialistes
dúmping
Economia
Venda de productes a un preu més elevat a l’interior del país productor que no en els mercats estrangers.
La pràctica del dúmping pot ésser esporàdica , efectuada ocasionalment per a la collocació d’un excedent de producció en els mercats estrangers, depredatòria , amb la intenció d’introduir-se en un mercat o d’eliminar la competència, amb la consegüent puja de preus, i persistent , en forma continuada i amb la intenció d’obtenir beneficis complementaris en els mercats estrangers, un cop coberts els costs fixos en el mercat interior Hom parla de dúmping invers quan la venda de productes és feta a preus més elevats en els mercats estrangers que a l’interior del país La pràctica del…
oferta
Economia
Quantitat de productes que concorren en un mercat per ésser venuts, en un moment determinat.
L’estudi de l’oferta com a magnitud global o agregada constitueix una anàlisi de les condicions generals i històriques del procés de producció, és a dir, del grau de desenvolupament de les forces productives, així com de la identificació dels centres de decisió sobre el què, quant i com produir, amb les repercussions consegüents sobre tots els individus que intervenen en el procés És des d’aquest punt de vista d’anàlisi global de les condicions de producció que fou analitzada l’oferta pels economistes clàssics, tot concedint-li un lloc principal en l’estudi del mercat i de la formació dels…
Mercat Central d’Abasts de Barcelona
Economia
Empresa constituïda el 1967 que gestiona la distribució majorista del sector alimentari de Barcelona i també d’altres mercats.
Situat a la Zona Franca de Barcelona , on ocupa unes 90 hectàrees, l’accionariat el componen l’Ajuntament de Barcelona 51%, l’empresa nacional Mercasa 37% i el Consell Comarcal del Barcelonès 12% Obrí les primeres installacions el 1971, substituint l’històric mercat del Born de Barcelona, i al llarg dels anys següents s’hi anaren traslladant els diversos subsectors que tenien també les installacions a la ciutat, les quals foren reconvertides en equipaments culturals i recreatius El Born Centre Cultural, parc de Joan Miró, Teatre Lliure, etc L’any 1979 s’hi traslladà l’antic escorxador, el…
subdesenvolupament
Economia
Estadi econòmic, generalment referit a un país o a una àrea més gran, caracteritzat per un endarreriment de les forces productives i de les relacions socials respecte als països industrialitzats amb economia expansiva.
L’estudi del subdesenvolupament es generalitzà després de la Segona Guerra Mundial, que els moviments independentistes de les diverses colònies plantejaren la necessitat d’unes noves relacions entre les metròpolis i els territoris dominats Molts economistes dels països capitalistes desenvolupats cregueren que les característiques més colpidores d’aquells països, anomenats també el Tercer Món , com ara la fam, la mortalitat infantil, la manca d’estructures educatives, etc, podien ésser superades amb determinats programes d’ajut El mot subdesenvolupament suggeria la idea que la situació d’…
demanda
Economia
Quantitat de productes o de serveis que un comprador està disposat a adquirir.
Hom anomena demanda efectiva la quantitat de productes que correspon al poder de compra dels demandants, i demanda potencial la corresponent al desig però no al poder, o a l’inrevés Entre els diferents tipus, hom pot distingir-ne tres la demanda composta , quantitat demanada d’un producte per a la seva utilització en diferents funcions la demanda de pell, per exemple, és composta per la demanda que hom en fa per a sabates, cinturons, bosses, etc, la demanda conjunta o complementària , quantitat demanada d’un producte juntament amb quantitats d’altres productes la demanda de raquetes i pilotes…
bé
Economia
Cadascun dels mitjans obtinguts a partir de la natura —física o humana— pel procés econòmic de la producció, a través del treball, i utilitzats pels homes per a satisfer llurs necessitats.
Hom els anomena béns econòmics per distingir-los dels béns lliures tota la resta de béns no provinents del procés productiu, dels quals els diferencia el fet de tenir un cost i, per tant, un preu i que, per això, són objecte d’estudi de l’economia política Des d’un punt de vista econòmic hi ha, en un nivell general, dues classes de béns béns de producció maquinària, primeres matèries, etc, que serveixen indirectament per a la satisfacció de les necessitats i que alhora poden ésser objectes de treball és a dir, objectes obtinguts a través del treball, com, per exemple, els minerals, les…
seguretat social
Economia
Sistema, i conjunt de mesures, d’assegurança social que, amb caràcter obligatori, instrumenta l’estat amb la finalitat de cobrir una sèrie de riscs i que, en una determinada proporció, té com a font de finançament unes cotitzacions individuals diferents dels imposts.
Comprèn una sèrie de prestacions —econòmiques unes, en forma de serveis sanitaris les altres— que tracten de cobrir un conjunt de necessitats o situacions concretes, referides, en principi, als treballadors assalariats i a llurs familiars, segons el risc i la prestació que hom consideri Per als treballadors “per compte propi” existeix normalment un règim especial que, a diferència de l’anterior, és voluntari i de prestacions més limitades Allò que defineix un sistema d’assegurances socials concret és el tipus de prestacions que estableix la forma en què aquestes són finançades i llur abast…
escola austríaca
Economia
Escola de pensament econòmic, centrada a Viena i una de les tres branques del marginalisme (1870-1930).
El seu fundador, Karl Menger, inicià, amb Jevons i Walras, la revolució marginalista Els seus principals deixebles foren Eugen von Böhm-Bawerk i Friedrich von Wieser Aquestes figures constituïren la vella escola austríaca junt amb Sax, Zuckerkandl, Philippovich introductor del marginalisme a Alemanya, Meyer, Mataja i Schüller Als seminaris de Viena es formaren, entre d’altres, els pares de la nova escola austríaca Ludwig von Mises, Friedrich August von Hayek, Weis i Somary Abans de la dispersió de l’escola per la irrupció del nazisme, la darrera generació presentà tres corrents Mayer,…