Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Tractat Continental Africà de Lliure Comerç
Economia
Tractat de lliure comerç subscrit per estats de tot el continent africà.
Té oficialment el punt d’arrencada en la cimera de la Unió Africana del juny del 2015, en la qual els caps d’estat i de govern dels estats membres acordaren la creació d’una zona de lliure comerç de béns i serveis panafricana Hi participaren també la UNCTAD i organitzacions supraestatals africanes Fou signat el 21 de març de 2018 a Kigali Ruanda per 44 estats dels 55 de tot el continent, i en el moment de l’entrada en vigor 30 de maig de 2019 l’havien ratificat 23 estats Nigèria, primera economia africana, no s’hi incorporà fins el 7 de juliol de 2019 En restaren fora Eritrea, a causa del…
planificació territorial
Economia
Procés de decisió pel qual hom determina les directrius i, de vegades, els detalls dels usos del sòl, els moviments de persones i de mercaderies, els equipaments col·lectius i l’ordenació de l’habitatge d’una àrea de dimensions variables i per a un cicle temporal també variable.
Als Països Catalans, té els precedents més remots en l’interès de les monarquies dels s XVII i XVIII per les fronteres, obstacles i accessos tant naturals com artificials en funció d’objectius politicomilitars, que es manifestaren en tres grans projectes Georgetown, a Maó, 1711 la Barceloneta, 1753 i Sant Carles de la Ràpita, a l’entrada dels Alfacs el 1788 Posteriorment, s’hi interessà indirectament el mercantilisme autòcton Romà i Rossell, Caresmar, Dou arran de l’interès per les transformacions del món agrari i l’impuls a la indústria També el putting-out d’Alcoi i especialment la…
mercat
El mercat del dijous a la Porxada de Granollers, un dels més importants que encara es fan al Vallès Oriental
© Fototeca.cat
Economia
Història
Reunió de mercaders en un lloc públic per tal d’efectuar l’intercanvi comercial.
Des dels temps més antics, la progressiva divisió social del treball donà lloc a la celebració de reunions de mercaders amb una certa periodicitat, normalment setmanal, per tal d’oferir llurs productes Des de l’imperi Romà el desenvolupament dels mercats obligà a la intervenció de l’estat o d’altres organismes públics per tal de controlar els intercanvis i d’evitar els abusos en els pesos i les mesures emprats Amb la decadència de l’imperi Romà i el procés de feudalització que experimentà l’Europa occidental des de les invasions fins al segle XI els intercanvis experimentaren un retrocés que…