Resultats de la cerca

En ésser concedida la independència a la Guinea Equatorial 1968, perdé les seves propietats africanes, traslladà la seu social de Bata a Tarragona i la passà més tard a Madrid Comptà amb una filial al Gabon, que li proporciona la fusta Tingué una fàbrica de contraplacats a Tarragona 1964-90, i una altra a Cuéllar Segòvia d’aglomerats, que tancà el 1985

El 1986 era l’empresa líder espanyola en el camp de la construcció de cables d’acer i d’alumini, amb uns ingressos de 8823 milions de pessetes Comptà amb una fàbrica a Barberà del Vallès, que tancà l’any 2001 El 1991 vengué a l’empresa CELSA el 24% del seu capital, i posteriorment traslladà el 60% de la producció a Santander

Durant els anys setanta experimentà una forta expansió deguda a la gran competivitat dels seus productes fabricació de vehicles de petites cilindrades amb processos industrials altament robotitzats El 1986 era la 3a empresa automobilística del món, amb vendes per valor de 31 553 milions de dòlars, tenia el 50% del mercat japonès i el 10% del mercat mundial La companyia aconseguí superar l’any 2004 la nord-americana Ford com a segon fabricant mundial de cotxes i compta gairebé amb més producció a l’estranger que al Japó Féu una gran aposta pels cotxes anomenats híbrids, que…

De família jueva d’origen polonès refugiada a Rússia, de petit es traslladà a Polònia Graduat en dret a la Universitat de Varsòvia 1938, estudià a la London School of Economics 1939 i el 1940 s’establí definitivament als EUA, on fou successivament professor a la Universitat de Harvard, al Massachusetts Institute of Technology, on fou ajudant de Paul Anthony Samuelson , i a la Universitat de Chicago, on fou ajudant d’ Oskar Lange Des del 1951 fou professor de la Universitat de Minnesota, on el 1961 fou nomenat cap del departament d’estadística fins a la jubilació 1988 en què fou nomenat…

Aquest concepte, referit als mitjans materials, que comporta la problemàtica de la seva assignació, pot fer-se extensiu a les disponibilitats monetàries

Es formalitza generalment en un document anomenat pòlissa, pel qual una de les parts —l’assegurat— es fa prometre, mitjançant una remuneració —la prima — i per al cas d’esdevenir-se un risc, una prestació de l’altra part —l' assegurador —, el qual pren a càrrec seu el conjunt de riscs dels assegurats i els compensa d’acord amb les lleis d’estadística La causa d’aquest negoci jurídic rau en l’eliminació d’una alea econòmica n'és l’element essencial el risc, és a dir, la possibilitat que un perill temut esdevingui una necessitat patrimonial sinistre, a l’assegurat o per als seus hereus o…