Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
depreciació
Economia
Disminució del valor dels elements de l’actiu d’una empresa.
Generalment és derivada d’un augment del poder adquisitiu de la moneda, reflectit en la disminució de preus de mercat, d’una disminució o canvi d’orientació de la demanda o d’un gran increment de l’oferta És també motivada pel progrés tecnològic, que obliga constantment a substituir l’antic equip per un altre de més perfeccionat
Thorstein Bunde Veblen
Economia
Sociologia
Economista i sociòleg nord-americà.
Fou professor de la Universitat de Missouri i de la New School for Social Research de Nova York i director del Journal of Political Economy 1896-1905 Principal representant de l’institucionalisme, s’enfrontà amb les escoles clàssiques, marginalistes i marxistes en considerar que la ciència econòmica ha d’estudiar descriptivament l’origen i l’evolució de les institucions dotades d’autoritat per la tradició i interferir constantment en els interessos dels individus Publicà, entre altres obres, The Theory of the Leisure Class 1899 i The Theory of Business Entreprise 1904
moneda feble
Economia
Moneda que té un valor inestable o una tendència a perdre’l constantment en relació amb les fortes.
Les monedes febles acostumen a correspondre a països subdesenvolupats amb elevades taxes d’inflació i problemes de pagament amb l’exterior, per la qual cosa practiquen alguna forma de control de canvis
złoty
Economia
Unitat monetària principal de Polònia, dividida en 100 groszy
.
La seva cotització es mantingué a la par amb la del ruble soviètic des del 1950, fins que aquest fou revaluat el 1961, i s’establí aleshores una equivalència de 4,44 złoty per ruble Amb l’enfonsament del règim comunista 1989 i la crisi econòmica subsegüent, el govern polonès decidí el 1995 introduir una nova moneda del mateix nom amb una equivalència de 10 000 złoty antics per un de nou La paritat amb el dòlar EUA era de 4,10 złoty per dòlar el 1999, però la incidència d’un ampli mercat negre fa que les cotitzacions en el mercat real variïn constantment
reproducció
Economia
Procés que permet, donades unes determinades condicions econòmiques, socials i tècniques, la producció específica i el manteniment del mode de producció en què aquestes tenen lloc.
Aquest concepte, introduït per l’anàlisi marxista, parteix de la consideració de les condicions materials que fan possible l’autososteniment d’un determinat mode de producció, és a dir, el procés que consisteix a convertir constantment una part dels productes creats en nous mitjans de producció D’aquesta manera, qualsevol procés de producció és alhora un procés de reproducció, atès que cap societat no pot mantenir la producció sense anar convertint una part dels seus productes en nous mitjans de producció El procés de reproducció presenta diverses formes segons la importància que…
Kraft Foods Incorporated
Economia
Multinacional nord-americana de l’alimentació.
Amb seu a Northville Chicago, Illinois, té l’origen en un negoci de venda de formatge a l’engròs fundat el 1903 per James Lewis Kraft a Chicago, on el 1918 obrí fàbrica pròpia Posteriorment s’expandí absorbint altres empreses i ampliant constantment el ventall de productes, fins a cobrir pràcticament tota la gamma d’aliments envasats El 1980 es fusionà amb Dart Industries Inc, formant Dart and Kraft , fusió que es trencà el 1986 L'any 1988 fou adquirida per la tabaquera Philip Morris , de la qual esdevingué una empresa subsidiària, tot i mantenir la marca L’any següent es fusionà…
acumulació
Economia
Procés de transformació d’una part de la plusvàlua en capital, que constitueix la força motriu del desenvolupament capitalista.
La competència entre les empreses en el mercat capitalista fa absolutament necessari el progrés tècnic o les innovacions , com diu Joseph A Schumpeter Per tant, la tècnica del procés de producció està sotmesa a constants transformacions Aquesta demanda d’innovacions que constitueix una veritable necessitat social, exigeix l’acumulació de capitals Tot capitalista es troba sotmès a una pressió envers l’acumulació L’origen de l’acumulació rau en la producció de plusvàlua beneficis, interessos, rendes, etc Una part —generalment la major— de la plus vàlua esdevé capital addicional, i és acumulat…
bimetal·lisme
Economia
Sistema monetari basat en el lliure encunyament de l’or i l’argent, en l’existència d’una relació legal fixada entre els valors de l’or i de l’argent (paritat bimetàl·lica) i en el poder il·limitat liberatori (per a pagar qualsevol tipus de deute) de l’or i de l’argent.
Durant l’antiguitat el sistema monetari es basà fonamentalment en el patró-argent dracma d’Atenes, denari romà El bimetallisme començà, a Roma, a la fi del segle III aC i al principi del II, i perdurà fins a la fi de l’Imperi La constant inflació féu que la relació or-argent fos reformada constantment En temps d’August la relació era d’u a dos, la qual cosa perdurà fins a Neró, el qual, bé que mantingué la relació, disminuí la talla En temps de Trajà 107 foren retirades les monedes anteriors a Neró, considerades antieconòmiques, i sota Caracalla hom rebaixà el pes de l' aureus a…
plusvàlua
Economia
Expressió monetària del valor incorporat a la producció pel treball que és apropiada pels propietaris dels mitjans de producció sense contrapartida.
Aquest concepte, que fou elaborat per Marx en la seva anàlisi del mode de producció capitalista, pot ésser formulat de la manera següent en el mode de producció capitalista l’intercanvi de mercaderies és efectuat d’acord amb la quantitat de treball socialment necessari incorporat en elles, és a dir, pel seu valor de canvi Per endegar la producció d’una mercaderia, el capitalista adquireix els elements necessaris maquinària, primeres matèries, energia i força de treball pel seu valor de canvi c i v i la ven al valor V , superior al dels elements utilitzats per a produir-la Aquesta…
deute públic
Economia
Endeutament de l’estat per la venda, al mercat, de títols representatius d’aquest deute.
L’emissió de deute públic és conseqüència del fet que cal igualar els ingressos i les despeses de l’estat i que no sempre és possible d’aconseguir-ho augmentant els imposts Quan el deute públic és a un termini, és anomenat deute flotant A l’Estat espanyol, aquest mecanisme començà a l’època de Carles III i continuà durant tot el segle XIX, i serví bàsicament per a finançar les despeses extraordinàries provocades per les guerres Entre el 1900 i el 1917 l’emissió de deute disminuí molt, i tornà a augmentar entre el 1917 i el 1925 com a conseqüència de la guerra del Marroc A partir del 1925 les…