Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
precarietat laboral
Economia
Situació laboral que es caracteritza pel predomini de modalitats de contractació eventuals i temporals i totes aquelles que tenen mancances de seguretat i durada molt limitada.
Els sindicats identifiquen la proliferació d’aquest fenomen, que dóna una elevada rotació al mercat de treball, amb la forta activitat de les empreses de treball temporal L’expressió s’usa com a contraposició a estabilitat i contractació indefinida, de la qual les empreses cada cop fan menys ús
la Matança
Economia
Nom donat a la crisi de la borsa de Barcelona de l’estiu del 1914, que significà la fi d’una època de llibertat i d’espontaneïtat i motivà la seva transformació en borsa oficial el 1915.
Arran de la notícia, el 25 de juliol de 1914, de l’atemptat de Sarajevo i del pànic de la borsa de París, a la qual la de Barcelona anava molt vinculada, el 27 de juliol la junta del Casino Mercantil suspengué la contractació i el pagament de diferències, i el 28 el govern féu tancar la sala de contractació de la casa de la Llotja El 24 d’agost següent se celebrà una sessió —la “matança” pròpiament dita— al Casino Mercantil, davant notari, que fixà els canvis reguladors per a la liquidació pendent de la darreria de juliol aquests foren convencionals, i foren…
flexibilitat laboral
Economia
Facilitat dels treballadors per a ajustar la seva oferta de treball a les variacions de la demanda.
Des del punt de vista de l’empresari, es veu també com les diferents modalitats de contractació de què disposen, a més del tradicional contracte indefinit
borsí
Economia
Qualsevol centre de contractació (valors o mercaderies) de caràcter restringit.
contracte indefinit
Economia
Dret del treball
Contracte de treball que es caracteritza principalment per la durada, il·limitada en el temps.
Hom estableix presumpció legal de contracte indefinit quan l’empresa no dóna d’alta al règim pertinent de la seguretat social al treballador i es formalitza en frau de llei per evitar contractació indefinida
fira de mostres
Economia
Exposició periòdica, en un espai constituït expressament, de mostres de productes, principalment manufacturats.
Aquestes fires són organitzades per l’aparell productiu per aconseguir una distribució i una comercialització millor dels seus productes, i actuen com a llotja de contractació de mercaderies i com a forma de publicitat Poden tenir un caràcter local o internacional Les principals fires de mostres europees començaren a celebrar-se durant la Primera Guerra Mundial i immediatament després, davant la necessitat de conquerir i de recuperar mercats les més conegudes són les internacionals de Lió 1916, Brusselles 1920, Milà 1920, Praga 1920 i Barcelona 1920, i les nacionals de Londres…
agent d’assegurances marítimes
Economia
Dret mercantil
Assessor dels armadors amb relació a la contractació de pòlisses amb empreses asseguradores.
empresa de treball temporal
Economia
Empresa que exerceix d’intermediària en el mercat de treball entre les empreses que busquen treballadors temporals o eventuals i les persones que busquen feina.
Aquesta mena de companyies es regulen per la llei 14/1994 d’1 de juny i un posterior reial decret, el 4/1995 de 13 de gener Tradicionalment, la contractació de treballadors amb la finalitat de cedir-los amb caràcter temporal a d’altres empreses per a fer front a necessitats conjunturals havia estat prohibida pels ordenaments laborals Amb tot, des del final dels anys seixanta, els països centrals de la Unió Europea començaren a regular aquesta activitat en considerar que podia canalitzar un volum molt important d’ocupació que requereix una resposta immediata A l’Estat espanyol,…
canal de distribució
Economia
Conjunt dels processos intermedis propis de la conducció dels béns econòmics des del lloc de producció fins a la unitat de consum.
L’esquema bàsic del canal de distribució típic dels béns de consum especialment dels aliments s’ajusta aproximadament a la cadena productor-comissionista-abastador-mercat central-detallista-consumidor per als canals interns, i productor-majorista-exportador-detallista-consumidor per als canals externs exportació Algun sector, com el de béns de producció equip, installacions, màquina eina, maquinària elèctrica, transport pesant, etc, s’ha distingit, tanmateix, per una progressiva simplificació dels canals, posada de manifest amb l’aparició de departaments comercials o associacions de…
borsí
Economia
Centre de contractació oficial de valors a les places on no hi ha una borsa.