Resultats de la cerca

Llicenciat en econòmiques per la Universitat de Barcelona 1970 i diplomat en direcció d’empreses per l’IESE 1978, dirigí l’oficina de Barcelona de l’empresa auditora Arthur Andersen El 1988 s’incorporà a la Caixa de Pensions, i el 1991 en fou nomenat director general adjunt President de Port Aventura 1994-97 quan es rellançà el parc gràcies a l’associació amb l’empresa nord-americana Universal Studios, al gener del 1999 assumí la vicepresidència de la Caixa i la direcció general del Grup la Caixa, que l’any següent creà la societat Caixaholding per a gestionar les activitats…

Estudià filosofia i lletres Fou secretari del Foment del Treball Nacional des de la seva fundació 1889 i, per tant, un dels líders del proteccionisme català D’actituds federalistes, evolucionà cap al regionalisme i finalment cap a un conservadorisme, partidari del centralisme espanyol, especialment a partir dels seus articles a la “Revista Nacional de Economía” Escriví a “La Economía Nacional”, “El Trabajo Nacional” i “El Monitor”, entre altres revistes El 1908, en plena etapa regionalista de la seva vida, presidí el Congrés d’Economia de Barcelona Des de la càtedra…

Considerada com la fira més antiga de la península Ibèrica, data de la primera meitat del segle XI Conegué molts alts i baixos al llarg de la història i canvis de data per la Mare de Déu d’Agost, per Sant Miquel, al setembre, i, a partir del segle XIV, per Tots Sants d’aleshores ençà prengué el nom actual, nom que ha perviscut malgrat que a partir del 1993 s’acordà traslladar-la a l’octubre Se celebra cada tercer cap de setmana d’octubre i du el nom del patró de la ciutat Actualment inclou la Fira de Formatges Artesans del Pirineu, l’Auto Fira, el…

El 1962 fundà amb Jordi Escaler i el seu germà, l’enginyer Francesc Betriu i Tàpies Oliana, Alt Urgell, 1926 – Barcelona, 2 de juny de 2014 la fàbrica Taurus, primera empresa de capital totalment català dedicada al petit electrodomèstic, que els anys següents tingué un fort creixement llançà, entre d’altres, la batedora BapiTaurus, que els anys setanta fou líder del mercat i esdevingué també un important recurs econòmic de les comarques lleidatanes del Pirineu Amb l’objectiu de millorar les comunicacions d’aquest territori amb els centres d’…

Fundador, amb el seu cosí Gaspar de Remisa i Miarons, de la banca Casals i Remisa, el 1823 Fou un dels cinc accionistes directors de la companyia que construí el canal d’Urgell El 1830 la seva empresa de Barcelona obtingué una llicència d’exportació de suro que provocà un motí dels tapers gironins a Santa Cristina d’Aro Baix Empordà, el qual s’estengué per Sant Antoni de Calonge, Palamós i Llagostera

Partidari de Felip V, fou, amb el seu pare, empresari de forniments militars per a les expedicions borbòniques a Itàlia El 1732 envià a José Patiño un projecte de junta de comerç per a Barcelona, aprovat 1735 gràcies a la seva insistència En fou nomenat director, però no assolí d’obtenir del govern els mitjans econòmics que n'asseguressin la continuïtat El 1735 llançà una vasta subscripció per a finançar la construcció del canal d’Urgell

El 1838 fundà a Sant Andreu de Palomar una important fàbrica de teixits Companyia Anònima Filatures de Fabra i Coats Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1855 i fundador de diverses societats i empreses, com la que construí el Canal d’Urgell i la Junta d’Obres del Port de Barcelona Afiliat al partit liberal, fou senador per Girona del 1881 al 1894, any en què fou fet senador vitalici Publicà obres de tema econòmic com El contrabando por Gibraltar 1890, El impuesto de consumos 1891 i Continuará Alemania explotando a España por medio de tratados 1892

Foren fills seus Manuel Girona i Agrafel , Jaume Girona i Agrafel Barcelona 1827 — Madrid 1907, Ignasi Girona i Agrafel mort el 1889 i Casimir Girona i Agrafel casat amb Emília Clavé i Flaquer, els quals, plegats, però sota l’impuls del germà gran, Manuel, tingueren un paper destacat en la vida econòmica espanyola del segle XIX per la creació de nombroses empreses —la banca Girona Germans, La Tenería Barcelonesa 1851, La Porcellana 1853, Manufactura de Cardes i Objectes de Cuir 1854, La Ferreria Barcelonesa— i la construcció del canal d’Urgell Jaume fou també un dels fundadors del Banco de…

Des dels temps més antics, la progressiva divisió social del treball donà lloc a la celebració de reunions de mercaders amb una certa periodicitat, normalment setmanal, per tal d’oferir llurs productes Des de l’imperi Romà el desenvolupament dels mercats obligà a la intervenció de l’estat o d’altres organismes públics per tal de controlar els intercanvis i d’evitar els abusos en els pesos i les mesures emprats Amb la decadència de l’imperi Romà i el procés de feudalització que experimentà l’Europa occidental des de les invasions fins al segle XI els intercanvis experimentaren un retrocés que…

Constituïen un parallel de les diferents acadèmies i societats d’agricultura aparegudes a Europa durant aquell segle En llur naixença i desenvolupament intervingueren el moviment illustrat amb la seva preocupació pels coneixements útils, i també la forta embranzida agrícola del segle, que reviscolà l’interès pel millorament dels procediments tècnics i per les modificacions del règim de la propietat Durant un cert temps hom ha considerat que les societats econòmiques foren una manifestació dels nuclis burgesos, però avui hom les creu fonamentades en l’aristocràcia i el clericat illustrat,…