Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
acords de Basilea
Economia
Acords monetaris signats el 24 d’abril de 1972 en l’àmbit de la CEE.
Establien la serp monetària europea basada en l’encongiment voluntari dels marges de fluctuacions entre monedes europees, amb la qual cosa hom reduïa la diferència màxima entre dues monedes europees a 2,25%, més enllà de la qual ha d’intervenir la banca d’emissió del país respectiu Les monedes europees també canviaren en relació al dòlar a l’interior del “túnel” 2,25% en relació al dòlar Però el 16 de març de 1973 ho deixaren després d’una decisió de flotament convinguda davant el dòlar Les dificultats d’alguns països Gran Bretanya, Irlanda, Itàlia, França a respectar aquest…
cobertura
Economia
Proporció de la quantitat total de dipòsits en metàl·lic respecte a la quantitat total de circulació fiduciària en un estat.
Des de la creació del paper moneda apareix la necessitat d’una contrapartida en metàllic or o argent Originàriament el paper moneda era un certificat d’una certa quantitat de monedes metàlliques en dipòsit Però més endavant, amb l’aparició dels banquers i dels préstecs, el total de paper moneda circulant esdevingué superior a la quantitat de monedes metàlliques Al s XIX les idees de la Currency School portaren a fixar una certa relació entre l’emissió de diner i els dipòsits en metàllic, és a dir, hom fixava el percentatge de cobertura d’or Amb la declaració d’inconvertibilitat de la moneda,…
Comunitat del Pacífic
Economia
Organisme internacional fundat a Canberra el 1947 (en vigència des del 1948) per Austràlia, els Països Baixos, Nova Zelanda, França, la Gran Bretanya i els EUA amb la finalitat de coordinar l’assistència econòmica entre els estats que posseeixen territoris al sud del Pacífic.
Té la seu a Nouméa Nova Caledònia Fins el 1998 rebé el nom de Comissió del Sud del Pacífic El 1962 se’n sortiren els Països Baixos, quan deixaren d’administrar la colònia de Nova Guinea Des de la seva creació han entrat a formar-ne part els nous estats independents del sud del Pacífic, i ha passat a ésser integrat tant per estats sobirans com per dependències o territoris associats L’any 2000, a banda dels cinc estats fundadors en formaven part la Samoa Nord-americana, les illes Cook, les Fiji, la Polinèsia Francesa, Guam, Kiribati, les illes Marshall, els Estats Federats de…
junta de comerç
Economia
Història
Institució representativa de la burgesia comercial creada per tal de promoure l’activitat industrial i mercantil.
L’origen radicava en l’adopció a la Castella de Carles II dels models mercantilistes europeus, en la creació 1679 a Madrid d’una Junta General de Comercio, i de delegacions a d’altres ciutats de la monarquia, que esdevingueren també juntes de comerç a València 1692 i a Barcelona 1692 —en la formació d’aquesta intervingué NFeliu de la Penya—, bé que tingueren una vida efímera i deixaren de funcionar el 1695 i el 1697, respectivament La de Madrid fou reorganitzada el 1730 amb el nom de Junta General de Comercio y Moneda Al s XVIII l’abolició o la vida precària dels cossos de comerç…
projecte Castor
Economia
Plataforma gasista situada davant de les costes del Montsià i el Baix Maestrat.
És situada a 22 km de la costa d’Alcanar i Vinaròs, al lloc on antigament hi havia un jaciment petrolífer, sota les aigües de la Mediterrània i a uns 1700 m de profunditat, punt de destinació del gas procedent d’una planta de Vinaròs a través d’un gasoducte El magatzem Castor, que aprofita l’antic jaciment petrolífer, té una capacitat prevista de fins a uns 125 milions de litres de gas per distribuir-lo a la xarxa de l’Estat És propietat de l’empresa espanyola ACS i la canadenca Escal UGS El projecte suscità des de l’inici una forta oposició de grups polítics i plataformes de les comarques…
sistema monetari internacional
Economia
Conjunt d’organismes financers internacionals i de relacions monetàries que hi ha entre els diferents països.
Els membres adscrits a un sistema monetari accepten la moneda patró i les regles de joc establertes El sistema és tant més apte com més flexibilitat tingui la moneda base per a adaptar-se a les necessitats derivades del volum dels intercanvis dels preus i de la velocitat de circulació del diner El diner que ha fet de base ha estat d’or, d’argent o de tots dos metalls alhora monometallisme o bimetallisme El patró or perdurà des de la primera meitat del s XIX fins a la Primera Guerra Mundial Representava llibertat de compra i venda d’or i una equivalència de cada moneda respecte al metall…
moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.
La creació de la moneda fou precedida, en els pobles ramaders, per caps de bestiar emprats com a mitjà de bescanvi en altres pobles apareixen objectes molt diversos per als bescanvis terrossos de sal entre els camites orientals, dents de senglar a la Melanèsia, petxines en diverses parts del món, etc El mateix nom donat pels romans al diner, pecunia , indica ja l’origen ramader pecus del terme El terme “moneda”, per contra, sembla derivar d’un apellatiu de la deessa Juno, vora el temple de la qual, al Capitoli, hi hagué la seca de la Roma republicana La moneda introduïda pels grecs vers la…