Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
mercat
Economia
Conjunt d’activitats de compra i venda de mercaderies dutes a terme per dues categories de subjectes econòmics, oferents i demandants.
Més que l’objecte de l’intercanvi —que pot ésser béns físics, serveis, força de treball, diners, etc—, el que caracteritza l’existència d’un mercat és el procés o la forma de l’intercanvi D’altra banda, el mercat no va associat necessàriament a una localització física, sinó que, en funció de la mercaderia, depèn dels mitjans de comunicació i dels transports El mercat apareix com el mecanisme fonamental de l’intercanvi quan la divisió del treball i l’especialització entre productes independents s’estén En la mesura en què el mode de producció capitalista es caracteritza pel màxim…
Erich Schneider
Economia
Economista alemany.
Professor a Århus 1936, Kiel 1946-68 i director de l’Institut d’Economia Mundial 1961-68 Formulà en el seu llibre Theorie der Produktion 1934 una teoria de l’empresa, vinculada al mercat, que caracteritzà no pel nombre d’oferents o demandants, sinó pel comportament d’aquests Principal representant de l’escola d’economia matemàtica, publicà Einführung in die Wirtschaftstheorie ‘Introducció a la teoria econòmica’, 1949, etc
oligopsoni
Economia
Forma de mercat en què concorren molts oferents i pocs demandants.
mercat de crèdit
Economia
Organització institucional formada per totes les operacions de crèdit.
Es distingeixen dos tipus bàsics de mercats de crèdit d’acord amb el període de durada dels crèdits el mercat de diners i el mercat de capitals El mercat de diners és el dels préstecs a curt termini, en el qual s’estableix el tipus de descompte com a preu del diner Els oferents són, fonamentalment, els estalviadors privats que tenen dipòsits als bancs i les empreses que colloquen fons disponibles als bancs Els demandants són les empreses que necessiten fons de tresoreria, els bancs, que desitgen liquiditat, els particulars que volen finançar llur consum i també l’estat i les…
demanda
Economia
Quantitat de productes o de serveis que un comprador està disposat a adquirir.
Hom anomena demanda efectiva la quantitat de productes que correspon al poder de compra dels demandants, i demanda potencial la corresponent al desig però no al poder, o a l’inrevés Entre els diferents tipus, hom pot distingir-ne tres la demanda composta , quantitat demanada d’un producte per a la seva utilització en diferents funcions la demanda de pell, per exemple, és composta per la demanda que hom en fa per a sabates, cinturons, bosses, etc, la demanda conjunta o complementària , quantitat demanada d’un producte juntament amb quantitats d’altres productes la demanda de…
preu
Economia
Relació de canvi entre dos béns econòmics, és a dir, nombre d’unitats d’un bé X que cal lliurar per a obtenir una unitat d’un altre bé Y.
En el llenguatge habitual, el preu d’un bé es refereix al nombre d’unitats de diner que cal lliurar per a obtenir una unitat d’aquest bé En llenguatge econòmic, aquesta accepció es fa equivalent a preu absolut o monetari , per diferenciar-lo del preu relatiu , on la unitat de compte no és necessàriament el diner Les discussions sobre el concepte de preu han estat un dels eixos centrals del progrés de l’economia Aquestes discussions poden ésser agrupades en un doble pla l’anàlisi dels mecanismes de la determinació dels preus que s’estableixen en una realitat històrica els preus del mercat i l…
mediació financera
Economia
Actuació d’operadors (agents, agències, societats) especialitzats (merchant bank, broker, dealer en un mercat financer, per a mediar en la negociació entre demandants i oferents d’actius financers.
La mediació es pot produir en el moment de l’emissió dels actius mercat primari o quan són tramesos posteriorment mercat secundari La mediació —qualificada de cega quan manté l’anonimat de les parts contractants— es diferencia de la intermediació, en el fet que aquesta s’aplica a l’activitat bancària intermediació de fons o de recursos
desintermediació
Economia
En el sistema bancari, procés pel qual els demandants i els oferents de recursos financers organitzen la cessió d’aquests directament, és a dir, evitant que passin per les entitats de crèdit.
A l’Estat espanyol, aquest ha estat el cas dels pagarés del tresor i dels pagarés d’empresa, collocats directament per llurs emissors entre el públic inversor i que han substituït el finançament que abans rebien del sistema bancari
mercat hipotecari
Economia
Mercat de préstecs hipotecaris ja formalitzats i en el qual les entitats creditícies ofereixen llurs drets de creditors, abans de llur venciment, per aconseguir un refinançament, i els demandants inverteixen en aquests actius, que són garantits per les hipoteques.
Normalment, les entitats prestatàries emeten títols hipotecaris cèdules, bons, participacions, que són posats en circulació en el mercat i que poden ésser tramesos posteriorment i cotitzats en borsa Hi ha societats de crèdit hipotecari que fan les operacions actives i passives en aquest ram financer
banca
Economia
Negoci de custòdia de dipòsits i d’oferta de diners en forma de préstec.
L’organització i les funcions de la banca moderna depenen de la figura del crèdit , el qual és factible pel desenvolupament del sistema bancari , que comprèn, d’una banda, un banc central , autoritat monetària que forma part de l’administració de l’estat, encarregat de regular la quantitat de diner en circulació i que actua com a tresoreria de l’estat de l’altra, inclou un conjunt d’organismes oficials de crèdit, bancs comercials i industrials privats, caixes d’estalvis i altres institucions financeres que obtenen la major part del seu finançament a partir de dipòsits El diner dipositat en el…