Resultats de la cerca

Bé que de vegades hom la fa correspondre a la fase de crisi, és més adequat d’anomenar així l’època immediatament posterior a l’aturament més fort de l’activitat econòmica

Iniciada el Dijous Negre, el 24 d’octubre de 1929, la Gran Depressió esclatà a causa del collapse de les cotitzacions de la borsa de Nova York Les conseqüències del crac foren, en un període de quatre anys, la reducció de la producció fins a la meitat i la multiplicació per vuit de la xifra de l’atur El 1933, el president FDRoosevelt creà el New Deal, amb l’objectiu de lluitar contra la Gran Depressió, la qual no cedí fins al començament de la Segona Guerra Mundial

Correspon a la flexió que hi ha entre la prosperitat i la depressió i, per períodes curts de temps, és sinònim de depressió N'és el tret fonamental la disminució de la demanda, especialment la de béns de capital i, en conseqüència, la reducció de la producció La baixa de beneficis, que se'n deriva, provoca una disminució de les inversions noves, una acumulació d’estocs i una elevació de la taxa d’atur També produeix tensions en el sistema bancari

El més famós és el que tingué lloc a la borsa de Nova York, el 24 d’octubre de 1929, i que fou l’origen de la gran depressió

Rep aquest nom pel seu caràcter sovint explosiu que precipita l’economia cap a la depressió En un sentit més restrictiu, el terme és emprat per a designar els períodes culminants d’activitat del mercat de valors

El cicle comprèn normalment quatre etapes l' expansió o prosperitat, la crisi o recessió, la contracció i la recuperació Aquestes quatre etapes solen tenir una intensitat i una durada variables en cada cicle, però es presenten sempre en el mateix ordre Els estudis sobre els cicles o les fluctuacions econòmiques han forçat a recollir i depurar nombroses sèries de dades estadístiques sobre preus, desocupació, producció, importacions, vendes de determinades mercaderies, cotitzacions de títols a borsa, xifres de compensacions bancàries, etc En estudiar cadascuna d’aquestes sèries, hom ha…

Habitualment, la retallada dels tipus d’interès és la via utilitzada per a superar una recessió perquè estimula l’oferta monetària, incrementa la demanda i, per tant, redueix l’atur Però pot passar que les famílies i les empreses no inverteixin i prefereixin mantenir la liquiditat per aversió al risc o perquè preveuen un escenari de més retallades del preu del diner o que aquest se situï nominalment a zero D’aquesta manera, la política monetària perd tota efectivitat, com succeí al Japó els anys noranta, i l’economia entra en una intensa recessió o depressió

El decreixement es reflecteix en el retrocés de determinats indicadors, com ara el de producció de béns i serveis, un menor consum d’energia, la reducció de l’estalvi o la inversió, entre d’altres Si hom parla dels cicles econòmics, formen part de la fase de decreixement o contracció, la recessió, que tècnicament es produeix quan hi ha més de dos trimestres consecutius de contracció del producte interior brut PIB i que s’anomena crisi quan és particularment abrupta així com la depressió, que és el punt més baix del cicle i una recessió dura amb descensos del PIB superiors al 10…

Hom la coneix també per Wall Street , pel fet d’estar installada en aquest carrer, al número onze del qual té la seu des del 1903 S'organitza des del 1817 en forma d’associació privada, però reglamentada i controlada pel Federal Reserve Board El seu índex borsari més conegut és el Dow Jones,  i és una de les primeres borses del món Tant els períodes de prosperitat com els de depressió mundials han tingut en aquest mercat un efecte propagador, entre els quals cal citar el crac de l’any 1929, amb la caiguda en picat del valor dels títols que provocà la venda massiva de les accions …

En el seu origen es troba una disminució de la quantitat de diner o de la renda monetària, que ocasiona l’existència d’un excés d’oferta de béns i serveis en l’economia La deflació pot portar directament a la depressió i a la desocupació en massa, en reduir-se la producció i la despesa L’adopció de polítiques deflacionistes per a restablir el valor del diner en diferents moments de la història, aporta nombrosos exemples en aquest sentit, i pel que fa a l’Estat espanyol, el més recent correspon al període 1932-35 Hom també aplica, però, el qualificatiu de deflacionista a la…