Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
economista
Economia
Teoritzador en matèria econòmica.
Aquest terme, emprat per primera vegada per Mirabeau, designà originàriament els fisiòcrates francesos del s XVIII
Lloyd Stowell Shapley
Economia
Matemàtic nord-americà.
Fill de l'astrònom Harlow Shapley , el 1943 fou mobilitzat a Chengdu Xina, on dugué a terme tasques de descodificació durant la Segona Guerra Mundial El 1948 es graduà en matemàtiques a la Universitat de Harvard i el 1953 es doctorà a la de Princeton Del 1954 al 1981 treballà a l'empresa privada RAND Corporation Des d'aquest darrer any fins a la jubilació fou professor a la Universitat de Califòrnia-Los Angeles La seva contribució s'ha centrat en el desenvolupament de models matemàtics en diferents àmbits de la teoria dels jocs Entre diversos algoritmes i solucions que duen el seu nom, es…
Janet Yellen

Janet Louise Yellen
© Federal Reserve Bank of San Francisco
Economia
Economista nord-americana.
Graduada a la Brown University 1967, es doctorà a la Universitat de Harvard 1971, on fou professora assistent fins l’any 1976 Després d’un any com a economista a la Reserva Federal 1977-78, impartí la docència durant dos anys a la London School of Economics i, posteriorment, a la Universitat de Califòrnia, Berkeley 1980-94 Membre del consell de governadors de la Reserva Federal 1994-97, en 1997-99 presidí el consell d’assessors econòmics de la Casa Blanca i en 2004-10 el banc de la Reserva Federal de San Francisco Aquest any fou nomenada vicepresidenta de la Reserva Federal , i a l’octubre…
preferència per la liquiditat
Economia
Terme emprat per primera vegada per J.M. Keynes, a la seva Teoria general de l’ocupació, l’interès i el diner, per a designar la relació funcional entre la quantitat de diner demanat per les empreses i el públic i les variables que la determinen.
Aquest compte és una de les contribucions keynesianes més importants JMKeynes, keynesianisme, i ha provocat nombroses discussions teòriques i treballs empírics Segons Keynes, hi ha demanda de diner per tres motius fonamentals la transacció dependent del volum de producció i, per tant, de la renda, la precaució per a contingències no precisables, com malalties o accidents i l’especulació o desig de retenir diner en espera de les oscillacions del tipus d’interès i, per tant, del preu dels actius financers Segons ell, els dos primers motius no van lligats a les variacions del tipus d’interès, a…
Charles Thimoty Hagel

Charles Thimoty Hagel
Economia
Política
Polític i empresari nord-americà, conegut per Chuck Hagel.
Del 1967 al 1968 prengué part en la guerra del Vietnam com a sergent d’infanteria, i fou condecorat per accions en combat En retornar als Estats Units, estudià història a la Universitat de Nebraska i obtingué la graduació l’any 1971 En el període 1971-82 exercí successivament com a membre de l’equip del congressista republicà John Y McCollister, per a la companyia Firestone i en l’equip d’organització de la campanya presidencial de Ronald Reagan Després de dos anys a l’Administració de Veterans del Vietnam, el 1982 abandonà la política per fundar l’empresa de telefonia mòbil Vanguard…
Mario Draghi

Mario Draghi
© Banc Central Europeu
Economia
Política
Economista italià.
Graduat per la Universitat de Roma 1970 i doctorat pel Massachusetts Institute of Technology 1976, del 1981 al 1991 fou professor a la Universitat de Florència Formà part del consell de directors executius del Banc Mundial 1984-90 i fou director general del Tresor d’Itàlia 1991-2001 Des d’aquest càrrec dirigí el comitè que elaborà la legislació financera i corporativa i la normativa per als mercats financers del país, i el 1993 fou nomenat president del comitè per a les privatitzacions d’Itàlia Els anys 2002-05 ocupà càrrecs directius a la Goldman Sachs International, i el desembre del 2005…
Mario Monti

Mario Monti
© Consell de la Unió Europea
Economia
Política
Economista i polític italià.
Graduat a la Univeristat Luigi Bocconi de Milà 1965, amplià estudis a la Universitat de Yale, i el 1969 inicià l’activitat docent universitària El 1985 s’incorporà com a catedràtic d’economia política a la Univeristat Luigi Bocconi de Milà, d’on ha estat rector 1989-94 i de la qual és president des del 1994, en successió de Giovanni Spadolini A la dècada dels anys vuitanta fou en nombroses ocasions assessor del Govern italià en temes financers i vicepresident de la Banca Commerciale Italiana Del 1995 al 1999 fou comissari per al mercat intern de la Comissió Europea sota la presidència de…
creixement zero
Economia
Expressió que designa la hipòtesi d’una taxa (renda per habitant) nul·la, corresponent a l’estat estacionari de l’economia.
La noció fou vulgaritzada a partir del report The Limits to Growth realitzat el 1972 per DL Meadows per al Club de Roma Els límits serien uns recursos limitats i no renovables i una contaminació creixent, fet que comportaria l’existència d’una política conservacionista i no natalista creixement zero amb la qual la població podria nodrir-se tot reduint la pollució Els economistes defensors d’aquesta política són denominats “catastrofistes”
globalització
Economia
Política
Nom que hom dona a determinats trets del capitalisme a partir de les dues darreres dècades del segle XX.
Designa sobretot la intensificació de la mobilitat de les persones i dels intercanvis de béns i serveis i la interdependència econòmica a escala mundial Les bases de la globalització són l’eliminació progressiva de les barreres duaneres i l’establiment d’àmplies àrees de lliure comerç, com ara la UE, el NAFTA, Mercosur, etc, i els avenços tecnològics en les telecomunicacions, que fan gairebé instantani l’intercanvi d’informació Aquests factors han afavorit l’expansió de les multinacionals, que al seu torn han exigit també un canvi d’orientació de moltes empreses petites i mitjanes La…