Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
fons prestable
Economia
Diners disponibles per a ésser prestats a particulars i a institucions.
Segons la teoria dels fons prestables, el tipus d’interès és determinat en el mercat per la interacció de l’oferta i la demanda de fons prestable L’oferta prové de l’estalvi de particulars i d’empreses, del destresorejament i de l’increment de l’oferta monetària per part del govern o de la banca La demanda és feta bàsicament per la inversió, el tresorejament i el consum extraordinari
racionalitat econòmica
Economia
Pressupòsit que hom aplica al comportament dels agents econòmics en tant que persegueixen uns objectius que hom considera coherents i per a obtenir els quals fan servir uns mitjans que hom creu adients.
És definit com a racional el comportament econòmic quan la seva organització és orientada a obtenir la renda màxima possible, per l’ús dels mitjans disponibles, i a fer un ús òptim de la renda obtinguda per tal d’assolir-ne la satisfacció màxima El pressupòsit de racionalitat econòmica s’aplica amb relació als diferents subjectes que hom considera que actuen en el món econòmic El postulat de racionalitat, pel que fa al comportament del consumidor, significa que aquest tria entre totes les alternatives de consum disponibles, de manera que la satisfacció obtinguda…
riquesa
Economia
Conjunt de béns econòmics disponibles per a un subjecte o una societat.
Hom fa referència a la riquesa en un moment determinat, i en aquest sentit d’estoc pot utilitzar-se com a sinònim del terme “patrimoni” Quan es refereix a un període, per exemple un any, indica l’increment que l’estoc riquesa inicial ha experimentat en el temps de referència Aquest concepte de riquesa en termes de flux es denomina renda i només pot considerar-se com a riquesa pròpiament dita quan hagi estat inclòs en el recompte inicial de béns
estat estacionari
Economia
Caracterització tècnica d’un sistema econòmic que ha arribat al límit del seu procés de creixement.
Segons els economistes clàssics, la tendència cap aquesta situació és inevitable per a les economies dels països avançats, una vegada emprats tots els recursos disponibles i assolit un alt nivell de renda per habitant
creixement econòmic
Economia
Increment de la capacitat productiva d’un estat i també dels recursos disponibles.
Consisteix només en l’augment quantitatiu de certes magnituds econòmiques, sense que necessàriament n'augmentin les expressions per capita ni es produeixin les transformacions socials en què es basa el desenvolupament
subocupació
Economia
Situació creada en un sistema productiu en no assolir la plena ocupació de recursos disponibles.
És tractada usualment com a conseqüència d’un procés de reconversió productiva o d’un estadi de crisi econòmica generalitzada a les àrees industrialitzades, com històricament es produí en les economies nord-americana i europea dels anys trenta, i reproduïda, amb diferents característiques i intensitat, en el moment actual a partir de l’anomenada crisi del petroli del 1973 Hi ha també una subocupació crònica a les zones menys desenvolupades del món, a causa del nivell baix de productivitat i de les activitats agrícoles, que mantenen una subocupació encoberta Hom pot distingir tres…
cobertura
Economia
Proporció que hom estableix en els bancs entre les reserves immediatament disponibles i els dipòsits.
És fixada legalment pel banc central, que la pot modificar per influir en el mercat monetari
sobrereserva
Economia
Excés de reserves de places d’hotel, d’avió, tren, etc. sobre el nombre de disponibles.
Aquesta situació es produeix quan els empresaris, per tal de garantir la plena ocupació, contracten, comptant amb les anullacions, un nombre de reserves superior a la capacitat de l’establiment o del mitjà de transport
col·lectivisme
Economia
Política
Doctrina social que proposa la propietat comuna dels mitjans de producció com a forma més avançada d’organització social de la unitat, més o menys global, a què es refereixi.
Hom no pot dir que el cos teòric del collectivisme formi un conjunt unitari Les relacions econòmiques i socials es desenvolupen històricament, i, per tant, també evolucionen les qüestions a què es refereixen les diverses teories collectivistes tant pel que fa a llur fonamentació religiosa, ideològica, filosòfica o científica, com a llurs implicacions polítiques que es derivarien del procés necessari per a establir pràcticament el model collectivista Algunes formes d’agrupacions tribals primitives podrien ajustar-se de fet a aquest model —tot i que la tribu, per la seva situació de perill…
mercat de crèdit
Economia
Organització institucional formada per totes les operacions de crèdit.
Es distingeixen dos tipus bàsics de mercats de crèdit d’acord amb el període de durada dels crèdits el mercat de diners i el mercat de capitals El mercat de diners és el dels préstecs a curt termini, en el qual s’estableix el tipus de descompte com a preu del diner Els oferents són, fonamentalment, els estalviadors privats que tenen dipòsits als bancs i les empreses que colloquen fons disponibles als bancs Els demandants són les empreses que necessiten fons de tresoreria, els bancs, que desitgen liquiditat, els particulars que volen finançar llur consum i també l’estat i les…