Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
sistema monetari
Economia
Conjunt de normes legals i d’institucions en les quals es reflecteix l’aspecte dinerari de les economies modernes.
La seva complexitat es deriva tant de la diversitat de funcions del diner com del seu caràcter social sistema monetari internacional, patró 3
parafiscalitat
Economia
Conjunt de prestacions exigides a una persona física o jurídica, al marge de les que configuren el pressupost de l’estat.
La diversitat d’exaccions extrapressupostàries quotes, censos, tarifes, etc manté la característica comuna d’ésser pagaments en contrapartida d’un servei ensenyament, transport, seguretat social, etc Les principals objeccions a aquest tipus de gravàmens se centren en llur indiscriminació, així com en els efectes arbitraris que poden ocasionar pel fet d’ésser al marge de la programació general de les despeses de l’estat
polipoli
Economia
Situació de mercat en què, contràriament al cas de monopoli, concorren un gran nombre de productors, de compradors i gran diversitat de productes.
Per a definir aquest tipus de mercat hom utilitza preferentment l’expressió “competència perfecta” o “lliure competència” competència
lira
Economia
Antiga unitat monetària principal d’Itàlia (L).
El seu origen fou la libbra , d’argent, base del sistema monetari del període carolingi, la qual, al llarg de l’edat mitjana, fou encunyada amb una gran diversitat de valors i denominacions Sota el domini napoleònic a Itàlia, la lira, amb l’adopció del sistema decimal, fou unificada es diversificà, però, novament al s XIX, fins que el 1862 fou establerta com a unitat monetària del regne d’Itàlia De curs forçós des del 1902, la lira, que fins el 1914 mantingué una contrapartida en or de 0,29938 g, fou suspesa durant la Primera Guerra Mundial Reformada el 1927, hom n'establí la…
Yahoo!
Economia
Empresa de serveis d’internet, amb seu a Sunnyvale (Califòrnia).
Nascuda el 1994 a partir d’una guia a internet per a les necessitats dels seus creadors, David Filo i Jerry Yang, consisteix fonamentalment en una base de dades personalitzada adreçada a un gran nombre i diversitat d’usuaris Posteriorment creà programes per a localitzar, identificar i editar material emmagatzemat a la xarxa i aplicacions diverses, entre les quals hi havia el servei de missatgeria instantània Yahoo Messenger 1998, un dels més potents fins a la seva desaparició juliol del 2018 Esdevingut un dels principals cercadors i proveïdors de serveis d’internet, arran de la forta…
pensament únic
Economia
Sociologia
Corrent de pensament sorgit arran de la desaparició del bloc soviètic que adopta el neoliberalisme i el conservadorisme polític com a base d’un nou ordre global, que es presenta com a hegemònic.
El desmantellament del bloc comunista permeté presentar el neoliberalisme com a única via econòmica vàlida, fins i tot natural El pensament únic s’erigí aleshores com a única alternativa possible d’organització política, econòmica i social El terme, sorgit a França els anys noranta a partir de la seva utilització en la revista Le Monde Diplomatique , i àmpliament acceptada pels crítics del neoliberalisme, no expressa només una forma d’organització econòmica, sinó que va més enllà per a definir un ordre global en el qual l’economia, i sobretot els mercats, pauten i determinen tots els àmbits…
sistema agroalimentari
Economia
Agronomia
Conjunt heterogeni d’indústries i empreses que participen en la producció, la transformació, l’elaboració, el condicionament i la comercialització d’una gran diversitat de productes d’origen vegetal o animal destinats principalment a l’alimentació humana, però també a la del bestiar o a ser transformats en primeres matèries per tal de poder elaborar posteriorment d’altres productes.
A l’Estat espanyol aquest subsector industrial té una gran importància, ja que la seva producció global puja a gairebé 2 bilions de pessetes el 1981 Aplega unes 65 000 empreses 1982, la majoria de les quals són petites el 75% té d’un a quatre treballadors, i només el 4% més de 50, i dóna feina a gairebé mig milió de persones Es caracteritza per la barreja encara notable dels mètodes artesans de producció amb la tecnologia més moderna aportada per les multinacionals que, de fet, són les que dominen econòmicament tot aquest subsector
moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.
La creació de la moneda fou precedida, en els pobles ramaders, per caps de bestiar emprats com a mitjà de bescanvi en altres pobles apareixen objectes molt diversos per als bescanvis terrossos de sal entre els camites orientals, dents de senglar a la Melanèsia, petxines en diverses parts del món, etc El mateix nom donat pels romans al diner, pecunia , indica ja l’origen ramader pecus del terme El terme “moneda”, per contra, sembla derivar d’un apellatiu de la deessa Juno, vora el temple de la qual, al Capitoli, hi hagué la seca de la Roma republicana La moneda introduïda pels…
comerç
Economia
Conjunt d’activitats de compra i venda, i de bescanvi de productes naturals o industrials amb l’objectiu de connectar la producció amb el consum o la inversió.
Hom pot trobar l’origen de l’activitat comercial en els pobles més antics de l’Orient A la Mediterrània, tingué una gran expansió amb els fenicis, els grecs i els romans, a la qual seguí un parèntesi en temps de la dominació àrab A partir del segle XI, és remarcable l’activitat dels mercaders italians, que enriquiren la pràctica comercial amb el crèdit i la societat per accions, i més tard la dels catalans Amb la descoberta d’Amèrica les vies de comunicació s’amplien vers l’Atlàntic, i Sevilla i Lisboa esdevenen centres comercials de més importància Posteriorment, els capdavanters del comerç…
banca
Economia
Negoci de custòdia de dipòsits i d’oferta de diners en forma de préstec.
L’organització i les funcions de la banca moderna depenen de la figura del crèdit , el qual és factible pel desenvolupament del sistema bancari , que comprèn, d’una banda, un banc central , autoritat monetària que forma part de l’administració de l’estat, encarregat de regular la quantitat de diner en circulació i que actua com a tresoreria de l’estat de l’altra, inclou un conjunt d’organismes oficials de crèdit, bancs comercials i industrials privats, caixes d’estalvis i altres institucions financeres que obtenen la major part del seu finançament a partir de dipòsits El diner dipositat en el…