Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
telecompra
Economia
Servei que aprofita tecnologies de les telecomunicacions o la domòtica per a realitzar transaccions comercials sense necessitat de presència física.
Inicialment, aquesta paraula només designava la compra per telèfon de productes oferts, generalment, a través de la televisió, però actualment és un servei que donen molts tipus de comerç i que permet comprar, via internet, tot tipus de productes, fins i tot, frescos
expansió
Economia
Fase del cicle econòmic caracteritzada per una prosperitat generalitzada de l’activitat econòmica.
Quan es donen causes estranyes al procés de producció que fan preveure la possibilitat d’augmentar els guanys es produeix una mobilització intensiva dels recursos, amb el consegüent increment del producte Aquesta fase, generalment acompanyada d’inflació, és frenada quan el creixement dels preus afecta la demanda o quan hom arriba a la plena utilització dels recursos
complex militar-industrial
Economia
Militar
Conjunt d’agents que intervenen en tot el cicle econòmic militar i que treuen rendiment econòmic o polític de la producció industrial d’armament.
En formen part totes aquelles empreses militars que obtenen rèdits de la producció i el comerç d’armes, com també de la recerca i el desenvolupament d’armament nou, a més dels militars, els polítics i els investigadors que directament o indirectament participen en l’adquisició de noves armes en conflictes armats que donen sentit a les forces armades
subvenció
Economia
Ajuda econòmica concedida a activitats o institucions determinades que, segons la procedència, poden ésser de caràcter públic o privat.
Entre les de caràcter públic —que són les més habituals—, hom pot distingir entre les dirigides a empreses mercantils en condicions determinades i a aquelles activitats econòmiques que l’administració vol fomentar, com, per exemple, les dirigides a l’exportació, i les que afavoreixen determinats serveis, com ara les subvencions estatals a favor d’escoles privades, a entitats gestores de la seguretat social, a certs mitjans de transport, etc Les ajudes econòmiques per a determinades entitats o activitats culturals són més freqüents com a subvencions públiques no estatals Les subvencions…
Daniel Kahneman
Economia
Economista nord-americà d’origen israelià.
Estudià psicologia i matemàtiques a la Universitat Hebraica de Jerusalem i l’any 1961 es doctorà en psicologia a la Universitat de Berkeley Docent a les universitats de Berkeley, Cambridge, Harvard i Princeton, on fou professor de psicologia des del 1993, rebé el premi Nobel d’economia l’any 2002 per l’aplicació dels mètodes de la psicologia a la ciència econòmica Demostrà que, en situacions d’inseguretat, les decisions adoptades se separen sistemàticament de les que prediu la teoria econòmica clàssica Juntament amb Amos Tversky 1937-1996, fou el creador de l’anomenada teoria de la…
resguard
Economia
Dret mercantil
Valors o mercaderies, rebuts en dipòsit metàl·lic per un comerciant o una entitat mercantil que, per escrit, donen seguretat del compliment dels deutes i contractes.
obligació
Economia
Dret mercantil
Títol que representa una part del capital emmanllevat per una societat financera, industrial o comercial.
Aquest crèdit pren la forma d’emprèstit a llarg termini, i les obligacions com a representació, nominativa o al portador, d’una part alíquota d’aquest poden ésser negociades a borsa Les característiques que les diferencien de les accions acció són fonamentalment el fet de percebre un interès fix, amb independència dels resultats de l’activitat econòmica de l’entitat emissora i la qualitat estrictament creditora a la qual accedeixen els tenidors d’obligacions, l’amortització de les quals s’efectua segons les condicions establertes en llur emissió L’atractiu principal de les obligacions en el…
econometria
Economia
Estudi de la teoria econòmica en les seves relacions amb l’estadística i la matemàtica.
Té com a objecte, d’una banda, d’emprar l’anàlisi matemàtica per a formular la teoria econòmica en la forma més convenient per a consentir l’especificació empírica de l’estadística i, de l’altra, de fornir a l’estadística instruments perfeccionats en el treball concret per als fins perseguits per la teoria econòmica Les observacions econòmiques són contemplades per mitjà d’una mostra que hom considera representativa d’un univers Les relacions entre la teoria, la matemàtica i l’estadística es donen per mitjà d’unes relacions dialèctiques entre la formulació de la teoria, l’…
autofinançament
Economia
Inversió interna realitzada per una empresa mitjançant l’operació de deduir una part dels guanys a repartir i destinar-la a l’esmentada inversió.
En tècnica comptable és la dotació d’un fons de reserva i previsió a càrrec de determinats guanys obtinguts anteriorment La finalitat bàsica de l’autofinançament és de poder realitzar les inversions sense necessitat de recórrer a mitjans exteriors i evitar el cost financer corresponent És particularment interessant per a les petites empreses, les quals tenen un accés limitat o àdhuc impossible a d’altres fonts de finançament, i és igualment una de les formes financeres més emprades per les grans unitats econòmiques dels països desenvolupats L’expressió concreta de l’autofinançament dins l’…
sector públic
Economia
Àmbit de l’activitat econòmica que controla o en la qual participa l’estat, ja sia directament o mitjançant instàncies públiques sotaposades.
Dins un sistema de societat i economia mixtes el sector públic fa la política econòmica i actua directament com a agent econòmic Les principals instàncies que cal diferenciar dins del conjunt global del sector públic són l’administració central, que recull l’actuació econòmica de l’estat emmarcada pel pressupost els organismes autònoms de caire públic però amb certes autonomies dins aquests són especialment importants els que recullen les assegurances socials amb un volum comparable al pressupost estatal cas espanyol el sector públic local, format per diputacions, mancomunitats, municipis,…