Resultats de la cerca

Fou professor d’economia a Estocolm en 1904-33 Defensà a Money and Foreign Exchange after 1914 1922, la teoria de la paritat del poder de compra en el comerç internacional, que lligava amb una teoria quantitativa del diner, per a deduir la política monetària més adequada a la situació d’inflació d’aquell moment Escriví una obra polèmica i històrica, Nature and Necessity of Interest 1903 La seva obra més important fou Theoretische Sozialökonomie 1918, on formula les condicions per a tenir un creixement constant o equilibrat

Té caràcter normatiu limitatiu per a les despeses i orientatiu quant als ingressos Presenten superàvit quan la diferència entre els ingressos i les despeses sigui positiva si, al contrari, aquestes són superiors als ingressos, la situació és de dèficit pressupostari hom parla de pressupost equilibrat quan els ingressos són iguals a les despeses Els pressuposts de l’estat adopten bàsicament una forma institucional es componen de la reunió dels pressuposts dels diferents ministeris i d’altres organismes estatals aquests són alhora dividits per a cadascuna de les seves unitats…

La seva inclusió dins la ciència econòmica contemporània —els primers tractats estructurals són els d’EWagemann 1932 i FPerroux 1936 es desprèn de la necessitat d’una descripció sistemàtica i global per afrontar el problema del desenvolupament i l’estudi del capitalisme L’anàlisi estructural suposa la revisió de la teoria econòmica clàssica sobre la tendència espontània al creixement equilibrat i el tractament abstracte dels fets econòmics Les relacions econòmiques estructurals depenen de la infraestructura econòmica , que constitueix la base física invariable de la realitat…

Atenent al paper específic de cada factor dins el procés productiu, hom parla de distribució funcional de la renda D’altra banda, quan hom comptabilitza totes les entrades d’un individu o grup, per conceptes diversos, fa referència a la distribució personal La corba de Lorenz mesura la desigualtat d’aquesta distribució El problema de la distribució sorgeix amb l’aparició d’un excedent que cal repartir segons un criteri de valor La seva formulació, en termes de funcionalitat dels factors productius, correspon als fisiòcrates, que, a través del tableau économique , analitzaren el procés pel…

La manca de resposta de l’escola classicomarxista a determinats problemes estrictament teòrics i la consideració que els seus plantejaments eren revolucionaris en un context com l’europeu, que havia observat canvis importants en les condicions ideologicopolítiques de la segona meitat del s XIX, afavoriren l’aparició d’aquest nou corrent de pensament econòmic L’escola neoclàssica fonamentà les seves anàlisis en concepcions anhistòriques a fi d’eliminar els problemes derivats de les institucions de la propietat i de les relacions socials Hom pot trobar antecedents de la nova…

L’estudi del subdesenvolupament es generalitzà després de la Segona Guerra Mundial, que els moviments independentistes de les diverses colònies plantejaren la necessitat d’unes noves relacions entre les metròpolis i els territoris dominats Molts economistes dels països capitalistes desenvolupats cregueren que les característiques més colpidores d’aquells països, anomenats també el Tercer Món , com ara la fam, la mortalitat infantil, la manca d’estructures educatives, etc, podien ésser superades amb determinats programes d’ajut El mot subdesenvolupament suggeria la idea que la situació d’…

Als Països Catalans, té els precedents més remots en l’interès de les monarquies dels s XVII i XVIII per les fronteres, obstacles i accessos tant naturals com artificials en funció d’objectius politicomilitars, que es manifestaren en tres grans projectes Georgetown, a Maó, 1711 la Barceloneta, 1753 i Sant Carles de la Ràpita, a l’entrada dels Alfacs el 1788 Posteriorment, s’hi interessà indirectament el mercantilisme autòcton Romà i Rossell, Caresmar, Dou arran de l’interès per les transformacions del món agrari i l’impuls a la indústria També el putting-out d’Alcoi i especialment la…

L’espai geogràfic és fet i evoluciona a partir dels conjunts de relacions, però sempre dins la superfície de la Terra és canviant i diferenciat i la seva forma exterior és el paisatge Antigament els geògrafs reduïen l’estudi de l’espai a l'ecumene, però actualment hom eixampla aquest estudi a tot l’espai accessible a l’home, que és tota la superfície de la Terra Cada punt de l’espai pot ésser localitzat mitjançant les coordenades, l’altitud i l’emplaçament, i el que importa és la seva situació respecte al conjunt on s’inscriu i amb el qual es relaciona la posició, que és canviant Els fets…