Resultats de la cerca

Traduí per primera vegada al català el Corbatxo , de Boccaccio la traducció, que segueix mot a mot el text original, és força defectuosa i amb nombrosos italianismes de lèxic i sintaxi En fou feta una edició a Barcelona el 1498, però no se'n conserva cap exemplar Actualment hi ha una còpia del manuscrit a la Biblioteca Nacional de Madrid, que fou editada el 1935 per Francesc de BMoll

Era formada per un representant de les conselleries d’economia n'era el president, finances, agricultura i proveïments tingué delegacions a París, Londres, Praga, Brusselles i Buenos Aires Fou dissolta pel decret del 14 d’agost de 1937 i substituïda per l’Oficina de Comerç Exterior, que deixà d’existir quan la direcció del comerç exterior tornà a mans del govern de la República

El 1976 inicià la seva producció al polígon industrial d’Almussafes Ribera Baixa El 1984 era la segona empresa del sector en l’àmbit estatal amb una producció de 239514 vehicles, destinats en una bona part a l’exportació La seva quota en el mercat espanyol era del 15% La seva plantilla tenia 8994 persones i els seus ingressos foren de 181722 milions de pessetes 1984

La seva tasca era de fer la síntesi de tots els plans econòmics, culturals i socials la coherència dels quals era determinada mitjançant els balanços materials, a partir dels quals hom cerca una previsió dels recursos i de les assignacions, l’elaboració del pla general i el control de la seva execució a través dels representants del Gosplan a les diverses repúbliques de l’URSS Deixà d’existir al desembre del 1991, amb la dissolució de l’URSS

Era elegit periòdicament —tendia a ésser triennalment— pel Consell de Cent, a Barcelona, o pel consell general, entre l’estament mercader Tenia per missió revisar i liquidar els comptes i cloure'ls perquè la ciutat pogués cobrar dels seus deutors les quantitats oportunes A Barcelona, era ajudat per un caixer del compte ordinari i un escrivà del racional D’ell i del clavari —cap de les finances— depenien tots els oficials relacionats amb la vigilància i el cobrament dels drets municipals

Fou professor d’història econòmica a París El 1833 succeí Jean-Baptiste Say al Conservatoire National d’Arts et Métiers Redactor en cap del “Journal des Économistes”, fou membre de l’Académie des Sciences Morales et Politiques Entre les seves obres destaca Histoire de l’économie politique en Europe depuis les anciens jusqu'à nos jours 1837-45, primer intent sistemàtic d’elaboració d’una història de l’economia política, en la qual seguia fidelment les idees propugnades per Jean-Baptiste Say, obra que aconseguí un èxit notable Era lliurecanvista, bé que admetia límits a aquesta…

Fins avançat el segle XVIII, no existia intercanvi comercial directe entre Catalunya i Amèrica, i tots els ports catalans estaven vedats a fer comerç amb aquest continent Els vaixells catalans que hi anaven abans del 1755, generalment sortien del port de Cadis, on era molt habitual el canvi de matrícula del propietari, i ho feien al seu risc Arran d’aquestes dificultats, els comerciants Bernat Glòria, Ramon Picó i Bonaventura de Milans van pomoure i proposar la creació de la Companya de Comerç de Barcelona a les autoritats competents, a Madrid El març de 1755 va ser signada la reial ordre d’…

L’un dels contractants era part activa del mercat, reconegut com a doblista o especulador, per definició, que actuava en nom propi, amb caràcter de comerciant en valors, i cercava el seu benefici en les diferències entre els preus de compra i de venda Moltes vegades les operacions de signe contrari feien que diàriament restés liquidat, però, quan en arribar a la liquidació de fi de mes no havia saldat les seves posicions, havia de contractar una dobla, amb l’altre tipus de doblista, que li permetés de liquidar Per aquest tipus de doblista, l’operació de dobla era un préstec de títols o diners…

L’atenció que li ha concedit la teoria econòmica ha estat sotmesa a la importància que com a factor de producció ha representat en cada moment històric i ha estat centrada especialment en l’anàlisi de la distribució de la renda Així, els fisiòcrates, en fixar-se com a activitat bàsica en l’agricultura, atribuïen a la terra la capacitat exclusiva d’obtenir un excedent o producte net, i, en conseqüència, als propietaris d’aquesta corresponia d’apropiar-se'l Per als clàssics, la renda de la terra era la diferència entre la collita obtinguda i el que calia pagar en salaris i…