Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Francisco Martínez de la Mata
Economia
Arbitrista castellà.
Defensà la importància del treball i de les activitats productives davant l’acumulació de metalls nobles, com a únic camí per a millorar la situació social i econòmica d’un país, per la qual cosa és considerat precursor dels economistes clàssics En la seva obra, recollida a Memoriales o discursos para remediar la despoblación, la pobreza y la esterilidad de España 1656, recomana les mesures creditícies que havia de prendre l’erari públic per a impulsar l’activitat econòmica i millorar la condició de les classes humils Fou reeditada per Campomanes en els Apéndices a l' Educación…
Jacint Feliu Domènech
Economia
Història
Política
Història del dret
Polític, financer i advocat.
Milità en el partit progressista El 1835 fou alcalde major de Barcelona, juntament amb Pascual Madoz El 1841 fou elegit diputat a corts, i el 1843 fou ministre de governació en el govern progressista d’Olózaga Malgrat la seva filiació política, acceptà la cartera de finances del 19 de setembre de 1853 al 18 de juliol de 1854 en el govern moderat de José Luis Sartorius La ruïna de l’erari l’impulsà a decretar el cobrament anticipat d’un semestre de contribució, fet que provocà un gran descontentament i contribuí a l’alçament popular del 1854, durant el qual el govern hagué de…
fisc
Economia
Dret fiscal
Conjunt dels recursos de què disposa l’estat, provinents de la recaptació d’imposts; sovint hom considera que inclou també els ingressos no impositius, i llavors s’identifica amb el tresor públic.
El mot fisc que significava ‘bossa per a guardar-hi els diners’, originàriament, en el dret romà, es referia al tresor públic Des de l’inici de l’època imperial, hom distingeix el tresor públic del de l’emperador, i el nom de fisc restà per a aquest, mentre que aquell era anomenat erari públic del poble romà Aquesta distinció es mantingué en el dret visigòtic, bé que d’una manera no tan clara Tot el fisc corresponia al rei, però hom feia distinció entre el patrimoni del rei i el de la corona el primer corresponia als hereus, en morir el rei, mentre que l’altre passava al successor en el regne…