Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
ràting
Economia
Terme que en anglès significa ‘avaluació’ i que qualifica la solvència d’un producte financer o d’una societat.
És establerta en una escala d’avaluació i és efectuada per companyies especialitzades que apliquen mètodes rigorosos d’anàlisi econòmico-financera que publiquen periòdicament La relació és inversa entre la taxa d’interès i el ràting el qual és la inversa del risc El ràting fou iniciat a la primeria del s XX als EUA, país al qual pertanyen les principals agències especialitzades Les tres agències de ràting més important són Standard & Poor's S&P, Moody's, i Fitch Group Les dues primeres tenen la seu a Nova York, mentre la tercera pertany al grup financer…
segmentació del mercat
Economia
Subdivisió d’un mercat potencial en grups o àrees homogènies de consumidors seguint criteris de parcel·lació, per tal d’adoptar una política selectiva en funció dels diferents atributs definits per a cada grup.
Aquests atributs han de justificar més tard la possibilitat d’actuar-hi amb unes polítiques d’impulsió especialitzades, així com un tractament definit en els aspectes de distribució, qualitat i preus
desespecialització bancària
Economia
Tendència a reduir les diferències entre establiments bancaris fixades per la llei (del 1945 a França i del 1962 a Espanya), mitjançant l’homogeneïtzació del tractament i l’increment de la concurrència a França, des de 1966, i a Espanya, des de 1973).
Una segona desespecialització s’ha produït amb l’entrada dels bancs en negocis financers més generals factoring , leasing , valors, assegurances i en d’altres no directament financers informació econòmica, rating , turisme, mergers & acquisitions , activitats que converteixen els bancs en conglomerats financers, proveïts de branques o unitats especialitzades
capital de risc
Economia
Inversió (participació o préstec) que comporta un risc elevat (pèrdua del capital invertit), per tal com és efectuada en empreses (normalment, petites i mitjanes) innovadores (productes o processos sense experiència) o d’alta tecnologia (recerca i desenvolupament).
La inversió s’efectua a mitjà o a llarg termini maduració del projecte, però sempre amb caràcter temporal L’interès de l’inversor està en la possibilitat d’una plusvàlua important en recuperar la inversió, si el projecte reïx i es consolida Existeixen institucions especialitzades anomenades fons i societats de capital de risc
Fira Mostrari Internacional de València
Economia
Fira de mostres creada a València el 1917 per la Unió Gremial (associació de comerciants), la quarta d’Europa (després de Leipzig, Utrecht i Lió).
Celebrà 19 certàmens, fins el 1936 el 1925 participà com a fundadora de la Unió de Fires Internacionals El 1942 reprengué el funcionament i inicià una etapa caracteritzada pel foment del comerç internacional El 1962 promogué la creació de fires especialitzades, com la de joguines, mobles, maquinària per a la fusta, ceràmica i vidre, art del metall, taronges, moda infantil, tèxtils de la casa i jardineria i floricultura El 1969 inaugurà un modern palau de fires 200 000 m 2
Josep Barbey i Prats
Economia
Política
Polític i economista.
Es doctorà en lleis i fou passant de JaumeBofilliMates Regidor de Barcelona per la Lliga Regionalista 1920, formà part de la comissió de cultura que inicià la construcció de grups escolars, i com a president de la junta municipal d’exposicions d’art organitzà les exposicions de pintura catalana a Lisboa, amb la collaboració de Joan Estelrich 1920, i a Amsterdam, en collaboració amb Feliu Elias 1922 Participà en la constitució d’Acció Catalana 1922, contribuí econòmicament a la fundació de “La…
Antoni Campos i Homedes
Futbol
Economia
Futbolista i empresari.
Ocupà la posició d’interior dret Es formà al club de la ciutat a Tortosa, i als divuit anys fitxà pel Futbol Club Barcelona, equip amb el qual jugà algun amistós, però fou cedit al seu filial, l’Espanya Industrial 1954-55 Després signà amb el Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual debutà la temporada 1958-59 i que el cedí al Terrassa Futbol Club 1959-61, que jugava a segona divisió Convertit en un dels millors jugadors de l’equip vallesà ‒la temporada 1959-60 rebé el premi al millor jugador de segona divisió‒, tornà a l’Espanyol També jugà en altres clubs històrics del futbol català…
Philip H. Dybvig
Economia
Economista nord-americà.
Graduat en economia per la Universitat d’Indiana, es doctorà a la Universitat de Yale És professor de banca i finances a l’escola de negocis Olin de la Universitat de Washington Saint Louis, i ha impartit classes a la Universitat de Yale i, com a professor assistent, a la de Princeton Està especialitzat en l’estudi de la fixació d’actius, inversions i govern corporatiu Ha formulat, juntament amb Douglas Diamond , el model Diamond-Dybvig 1983, que explica com es produeixen el pànic bancari i les crisis financeres Fou president de la Western Finance Association WFA 2002-03 i director de l’…
Dani Rodrik
Economia
Economista nord-americà d’origen turc.
De família sefardita, després de graduar-se al Robert College d’Istanbul, el 1975 es graduà a la Universitat de Harvard i el 1986 obtingué el doctorat per la Universitat de Princeton Exercí la docència a la Universitat de Columbia i des del 1996 és professor a Harvard Crític amb el liberalisme econòmic i amb la globalització, a banda de les publicacions especialitzades, el seu llibre Has Globalization Gone Too Far 1997 aconseguí ressò entre el gran públic en plantejar que la desregulació econòmica mundial podia entrar en conflicte amb la democràcia, el benestar de la majoria de…
finançament col·lectiu amb recompensa
Economia
Sistema de finançament d’una iniciativa empresarial o d’un projecte de creació basat en l’aportació de quantitats, generalment petites, d’un gran nombre de donants que hi estan interessats, generalment per mitjà d'un lloc web.
El micromecenatge ha estat possible gràcies a l’expansió d’internet a partir de la segona meitat dels anys noranta del segle XX i, especialment, al sorgiment i popularització de les xarxes socials, que possibiliten la comunicació instantània entre un gran nombre d’usuaris El sistema de micromecenatge és precedit, generalment, d’una campanya de presentació i difusió del projecte que els iniciadors volen desenvolupar, i pot ésser realitzat tant per aquests com per plataformes especialitzades, a canvi d’un percentatge de les aportacions o, eventualment, dels guanys que se’n derivin…