Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
supermercat

Interior d’un supermercat occidental
© Fototeca.cat-Corel
Economia
Gran establiment comercial d’ autoservei
on hom ven tota mena de productes de consum relacionats amb l’alimentació, el vestit, els electrodomèstics, etc.
Hi ha supermercats de venda al detall i supermercats de venda a l’engròs, i també n'hi ha d’especialitzats en un sol tipus de mercaderia
adhocràcia
Economia
Configuració organitzativa de les organitzacions que requereixen una flexibilitat i capacitat d’innovació molt altes.
Sol estar formada per equips dirigits per projectes, molt especialitzats, i es caracteritza per una direcció fragmentada i dispersa El nom deriva de l’expressió llatina ad hoc
inversió financera
Economia
Aplicació d’un capital a actius financers (a mitjà i llarg termini), mitjançant un o diversos instruments financers, per a trobar-li el màxim rendiment, dins els condicionaments de risc i de termini.
La inversió en actius reals és de caràcter físic i la financera, és representada per un títol o una anotació en compte desmaterialització de títols-valors Les transaccions corresponents són fetes als mercats financers organitzats primaris i secundaris, subdividits en mercats especialitzats euromercat, mercat hipotecari, etc
assegurador | asseguradora
Economia
Persona que assumeix el cobriment de riscs de tercers.
En el llenguatge professional sol ésser anomenat assegurador directe, en contraposició amb el reassegurador En general, és una persona jurídica —companyia mercantil o mútua—, bé que també hi ha casos en què ho són persones individuals Lloyd’s En certs països la funció asseguradora és exercida per organismes públics, sigui amb exclusivitat, sigui en concurrència amb d’altres asseguradors en alguns llocs un important sector és nacionalitzat A l’Estat espanyol, juntament amb les societats anònimes privades i les associacions mútues, uns organismes de caràcter públic especialitzats…
clúster
Economia
Conjunt d’empreses d’un mateix sector o de sectors afins que aprofiten la proximitat geogràfica per a crear sinergies i increme ntar, així, la seva competitivitat.
Tot i que el concepte té arrels en els economistes clàssics, fou l’economista nord-americà Michael E Porter el que el desenvolupà i encunyà el concepte competitive clusters per a designar pols econòmics geogràficament localitzats i en certa manera especialitzats L’exemple per antonomàsia de clúster és Silicon Valley Califòrnia, centre mundial del sector informàtic La formació de clústers es produeix moltes vegades de manera espontània, com fou el cas, a Catalunya, de sectors tradicionals com el tèxtil o l’editorial, però la intervenció del poder polític tendeix cada cop més a…
treballador | treballadora
Economia
Dret del treball
Persona que treballa en qualitat d’assalariat.
Per tal que es doni la figura jurídica del treballador, cal que hi hagi un contracte de treball entre aquest i l’empresari, però el sol fet de treballar per compte d’altri ja fa sorgir la figura del treballador El treballador pot ésser fix, eventual o temporer Com a contraprestació del seu treball, l’empresari satisfà un sou al treballador Són considerats treballadors els aprenents, encara que no rebin salari, els obrers i operaris, especialitzats o no, en oficis i professions manuals o mecàniques, els encarregats d’empreses i els caps de tallers o d’oficines, els empleats de…
Agustí Contijoch i Mestres
Economia
Empresari i polític.
Llicenciat en químiques per la Universitat de Barcelona, fou soci fundador dels Laboratoris Miret i de Venda d’Especialitats Químiques VEDOSA, dues empreses dedicades a l’elaboració de principis additius especialitzats per a la indústria química Fou degà del Collegi de Químics de Catalunya i president de l’Associació de Fabricants i Comercialitzadors d’Additius Alimentaris AFCA L’any 1977 impulsà la fusió de les organitzacions de petits empresaris Pimec i Sefes en la patronal Pimec-Sefes, de la qual fou president des del 1988 i, posteriorment, president d’honor També promogué la…
fons d’inversió lliure
Economia
Fons d’inversió altament especulatiu que pren posicions molt arriscades amb volums elevats d’endeutament.
L’objectiu fonamental d’aquests fons és maximitzar-ne els rendiments absoluts, més que no pas els relatius, és a dir, obtenir el màxim de diners en el termini més curt possible, no pas millorar un determinat índex o referència, com fan molts altres fons d’inversió Per això utilitzen opcions, posicions curtes, futurs o el palanquejament, estratègies d’arbitratge i d’altres tècniques que no estan autoritzades per als fons d’inversió convencionals Del 1998 al 2008, experimentaren una forta expansió d’uns 3 000 passaren a més de 10 000, amb actius en gestió que augmentaren de més de 370 000…
Josep Maria Vidal i Villa
Economia
Economista.
Fill d’exiliats catalans Féu els estudis a Mèxic, on dirigí Nosotros , revista d’estudiants d’origen peninsular El 1959 es traslladà a Barcelona, on continuà els estudis de economia i s’en doctorà El 1969 retornà a Amèrica i s’establí a Cuba Hi creà i dirigí el Departamento de Planificació Regional de I'Instituto de Economía de la Universidad de la Havana Cuba Cofundador de la revista Economía y Desarrollo Fou autor de la divisió regional de l’illa de Cuba, que el 1976 fou adoptada oficialment De nou a Barcelona, reprengué la seva activitat periodística Fou membre del consell de redacció de…
futur financer
Economia
Contracte o compromís per a intercanviar un actiu, físic o financer, a un preu determinat i en una data futura preestablerta.
Els futurs financers sorgiren com a resposta a l’excessiva volatilitat en els preus de les primeres matèries, els tipus d’interès o els tipus de canvi, entre d’altres actius A diferència del que passa amb les opcions, comprador i venedor assumeixen una obligació El comprador té l’obligació de comprar i rebre un actiu determinat, anomenat actiu subjacent, en canvi del pagament d’un preu en una data pactada El venedor té l’obligació de vendre i entregar-lo sota les mateixes condicions Aquesta mena de derivats financers començaren a funcionar als Estats Units al començament dels anys setanta amb…