Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
relacions de producció
Economia
Vincles de les persones a l’entorn del procés de producció de béns materials.
Sota aquesta interpretació, present en l’anàlisi de K Marx, les relacions de producció s’estableixen en el procés de treball, o sigui en el procés de l’acció de l’home damunt la natura, i es modelen segons el nivell històric de les forces productives, és a dir, en funció de la forma com es realitza la relació activa de l’home amb la natura Les relacions socials de producció es refereixen a les formes de propietat dels mitjans de producció, la situació que en el procés de producció ocupen les classes i els grups socials, les relacions mútues establertes entre ells i les formes de…
remuneració
Economia
Quantitat rebuda pel treballador en contrapartida a la seva col·laboració en el procés productiu d’una empresa (salari).
La determinació del nivell de remuneració, íntimament lligat al concepte de productivitat, es realitza de dues formes o bé segons el temps esmerçat i basant-se en una relació contractual contracte de treball i independent de la productivitat o bé segons el resultat obtingut o el nombre d’unitats produïdes Taylor elaborà un sistema d’incentius segons el qual la remuneració unitària és una funció creixent del nombre de peces produïdes Altres criteris estableixen la remuneració segons el temps estalviat en la fabricació d’un determinat nombre de peces
convergència econòmica europea
Economia
Procés d’apropament de les economies dels estats membres de la Comunitat Europea per a aconseguir llur integració i constituir la unió econòmica i monetària d’Europa.
Els criteris aplicats per a reduir els diferencials entre els estats són el dèficit públic inferior al 3% del PIB relació entre deute públic i PIB inferior al 60%, la inflació en relació als tres estats millors, diferencial d’1,5%, la taxa d’interès del deute públic a cinc anys diferencial de 2% i les taxes de canvi dins la banda estreta del sistema monetari europeu Els tres primers criteris són referits a l’any anterior al pas a la tercera fase el quart, als dos anys anteriors Uns programes de convergència per estats estableixen les mesures a prendre
petita i mitjana empresa
Economia
Empresa de dimensions reduïdes, la més freqüent en el sistema econòmic de lliure empresa.
Hi ha una gran varietat de criteris de classificació de les PIME Segons la Comissió Europea, han de complir dues condicions tenir una plantilla menor de 500 treballadors i un immobilitzat inferior als 75 milions d’euros Aquests requisits es mantenen sempre que una societat de major dimensió no sigui propietària de més de dos terços del capital Constitueixen més del 90% del teixit productiu dels països i zones més industrialitzades, com ara els Estats Units o la Unió Europea Les petites i mitjanes empreses reben un tracte preferencial en l’aplicació de les regles de la competència, del dret de…
zona econòmica especial
Economia
Espai geogràfic delimitat sotmès a un menor intervencionisme de l’Estat sobre les forces del mercat que la resta dels territoris que en formen part, sotmesos a una regulació més restrictiva.
Les zones econòmiques especials mostren una tipologia diversa segons quins siguin els sectors liberalitzats zones de lliure comerç, ports francs, àrees industrials, etc Amb la seva implantació, les autoritats cerquen atreure la inversió, sigui estrangera o del mateix país Les zones econòmiques especials són impulsades per consorcis de titularitat mixta sector públic-privat, per als quals l’Estat estableix unes condicions avantatjoses legals, fiscals i d’infraestructures a partir de les quals els agents privats hi estableixen les empreses El primer país a…
regulació del mercat
Economia
Conjunt de mesures de política econòmica que les autoritats econòmiques estableixen en els sistemes d’economia de mercat per assegurar el funcionament dels seus mecanismes essencials.
bé
Economia
Cadascun dels mitjans obtinguts a partir de la natura —física o humana— pel procés econòmic de la producció, a través del treball, i utilitzats pels homes per a satisfer llurs necessitats.
Hom els anomena béns econòmics per distingir-los dels béns lliures tota la resta de béns no provinents del procés productiu, dels quals els diferencia el fet de tenir un cost i, per tant, un preu i que, per això, són objecte d’estudi de l’economia política Des d’un punt de vista econòmic hi ha, en un nivell general, dues classes de béns béns de producció maquinària, primeres matèries, etc, que serveixen indirectament per a la satisfacció de les necessitats i que alhora poden ésser objectes de treball és a dir, objectes obtinguts a través del treball, com, per exemple, els minerals, les…
mode de producció
Economia
Concepte teòric elaborat per l’anàlisi de les formacions socials concretes, la validesa del qual no és limitada a un període o a un tipus de societat.
Com a eina d’anàlisi històrica, permet d’establir periodificacions no arbitràries i, per tant, d’estudiar els processos històrics d’evolució i transformació de les formacions socials Té origen en les obres de Marx i Engels, bé que aquests no li donaren un tractament específic ni el definiren Tanmateix, a partir de la utilització que en feien, en particular al prefaci a la Contribució a la crítica de l’economia política , de KMarx, hom ha elaborat un concepte de mode de producció, en sentit restringit, que fa referència a la forma com són produïts els béns materials En aquest sentit, hom el…
convenis de Yaoundé
Economia
Dos acords temporals, signats els anys 1963 i 1969, entre la CEE (que aleshores tenia sis membres) i divuit estats africans i el malgaix associats (EAMA), que estableixen preferències comercials i cooperació financera i tècnica per al desenvolupament.
El 1969 també se signà a Arusha un conveni d’associació amb Kenya, Uganda i Tanzània Foren substituïts pels convenis de Lomé
externalització
Economia
Actuació de les empreses consistent a crear filials que acompleixen funcions que abans feien elles mateixes, o a recórrer als serveis de societats autònomes, amb les quals estableixen contractes estables a llarg termini, en un nou enfocament de la dualitat lluita-aliança.
L’externalització ha estat utilitzada per grans empreses que han abordat reestructuracions i reduccions de personal amb actuacions de spin-off en calent, consistents a facilitar la creació per part del personal acomiadat, d’empreses a les quals s’encarrega una part de la producció o dels serveis de l’empresa mare