Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
peso
Economia
Unitat monetària principal de Xile des del 1851.
El 1953 establí un tipus de canvi unificat a raó de 110 pesos per dòlar EUA, la gran depreciació del qual motivà que l’any 1960 fos substituït per l’escut L’any 1975 hom tornà al peso establint una equivalència de 1 000 escuts per peso Dividit en 100 cèntims
Michael E. Porter

Quadre de les Creus de Sant Jordi 1998
© Fototeca.cat
Economia
Economista nord-americà.
Ha estat professor de la facultat de ciències empresarials de Harvard i ha format part de la comissió presidencial nord-americana sobre competitivitat industrial El seu camp d’investigació s’ha centrat en l’anàlisi de la competència i els avantatges competitius, establint un criteri per a analitzar la competitivitat de les empreses i dels països Entre les seves obres més destacades es troben The Competitive Strategy 1980, The Competitive Advantage 1985 i The Competitive Advantage of the Nations 1991
sistema monetari europeu
Economia
Conjunt de normes legals i institucions establertes entre estats membres de les Comunitats Europees (des del 1993 Unió Europea) per tal de coordinar les respectives polítiques monetàries.
Fou creat el 12 de març de 1979 amb l’objectiu de prevenir la inflació i mantenir l’estabilitat canviària entre els seus membres, tot establint paritats monetàries de cada moneda respecte a totes les altres que formaven el sistema, amb un màxim de fluctuació del 2,25%, i amb la creació d’una unitat de compte monetària, l’ecu La pesseta hi ingressà el 1989 Els primers anys de la dècada dels noranta hagué d’afrontar dificultats a causa de la política monetària divergent dels seus membres El 1999, amb l’entrada en vigor de la darrera fase de la Unió Econòmica i Monetària l’SME…
llei econòmica
Economia
Explicació de les relacions que determinen un fenomen econòmic, establerta com a veritable i susceptible d’ésser contrastada amb la realitat.
La consideració de l’economia com a ciència va lligada a la formulació d’unes lleis positives que permetin d’explicar els fets econòmics i també de preveure'ls, establint unes regularitats en les causes i els efectes o bé en els elements que componen un fenomen determinat Malgrat les pretensions de ciència empírica, en economia ha estat freqüent la presentació com a lleis de simples suposicions basades en observacions de la realitat insuficients o incompletes, o bé de truismes sense valor explicatiu Als problemes que planteja la formulació de lleis econòmiques, s’afegeixen els relacionats amb…
Andreu Colomer i Munmany
Economia
Empresari i mecenes.
Provinent d’una nissaga de pelleters sorgida el 1792, els anys anteriors a la guerra civil de 1936-39 milità en la Federació de Joves Cristians de Catalunya , i el 1936 anà a Brusselles, on perfeccionà els seus coneixements professionals i es formà com a empresari Retornat a Vic el 1939, continuà el negoci familiar Colomer i Munmay SA, que modernitzà i n'inicià l’expansió internacional, tot orientant-lo envers l’exportació i establint fàbriques a Grècia, l’Iraq, el Brasil i altres països Fou membre de Foment del Treball i de l’Organització de les Nacions Unides per al…
junta de comerç
Economia
Història
Institució representativa de la burgesia comercial creada per tal de promoure l’activitat industrial i mercantil.
L’origen radicava en l’adopció a la Castella de Carles II dels models mercantilistes europeus, en la creació 1679 a Madrid d’una Junta General de Comercio, i de delegacions a d’altres ciutats de la monarquia, que esdevingueren també juntes de comerç a València 1692 i a Barcelona 1692 —en la formació d’aquesta intervingué NFeliu de la Penya—, bé que tingueren una vida efímera i deixaren de funcionar el 1695 i el 1697, respectivament La de Madrid fou reorganitzada el 1730 amb el nom de Junta General de Comercio y Moneda Al s XVIII l’abolició o la vida precària dels cossos de comerç dels Països…
pla econòmic
Economia
Conjunt de disposicions preses amb vista a l’execució d’un projecte que interessa una activitat econòmica.
Segons aquesta definició de Charles Bettelheim, els plans poden ésser elaborats per les diferents unitats de consum o famílies, de produccions o empreses, per institucions financeres, per l’administració pública, per organismes supranacionals, etc Així hom podrà parlar del pla de reestructuració d’una empresa, d’un sector industrial, del pla d’actuació municipal, del pla de desenvolupament d’una comarca deprimida, etc En sentit més estricte i quan l’àmbit sigui el de l’estat i el subjecte actiu els seus òrgans, el pla és l’estimació de forma coherent i ordenada de les decisions de les…