Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
ex post
Economia
Expressió que determina la qualificació realment aconseguida per certes magnituds econòmiques.
Les diferències entre la valoració ex ante d’aquestes magnituds i llur comprovació ex post mostren l’encert de les previsions fetes, així com l’existència d’elements pertorbadors inesperats
ex ante
Economia
Locució que significa ‘des d’abans’.
Hom l’empra en la determinació quantitativa d’una magnitud esperada en el futur, segons les dades i previsions presents La valoració ex ante del volum dels beneficis influeix directament sobre la quantitat a invertir
cooperació econòmica internacional
Economia
Conjunt d’accions tendents a regular les relacions econòmiques internacionals entre els estats.
Concretament, hom parla de cooperació econòmica internacional a partir de la Segona Guerra Mundial, quan les relacions entre els estats foren institucionalitzades en forma d’organitzacions econòmiques internacionals Antecedents de la cooperació internacional, bé que qualitativament diferents, ja es poden trobar des de fa segles en els simples acords i tractats comercials signats entre alguns països Un antecedent més recent data del sǏX, quan s’inicià una nova etapa en què, junt als tractats tradicionals, se celebraren conferències intergovernamentals i es crearen organismes econòmics…
actiu realitzable
Economia
Conjunt de béns convertibles en efectiu.
Dins del conjunt de béns i drets d’una empresa, família o particular, n'hi ha un grup que és convertible en diner líquid o efectiu en un curt període de temps Aquests actius serveixen per a fer front a situacions puntuals de manca de liquiditat per a pagar deutes o per a incrementar la tresoreria Poden ser més o menys realitzables en funció de la dificultat de vendre'ls p ex, és més fàcil vendre unes accions d’una gran companyia que un immoble Dins de l’actiu circulant, també s’anomenen actius realitzables tots aquells drets de cobrament amb venciment inferior a un any, com ara clients,…
pla econòmic
Economia
Conjunt de disposicions preses amb vista a l’execució d’un projecte que interessa una activitat econòmica.
Segons aquesta definició de Charles Bettelheim, els plans poden ésser elaborats per les diferents unitats de consum o famílies, de produccions o empreses, per institucions financeres, per l’administració pública, per organismes supranacionals, etc Així hom podrà parlar del pla de reestructuració d’una empresa, d’un sector industrial, del pla d’actuació municipal, del pla de desenvolupament d’una comarca deprimida, etc En sentit més estricte i quan l’àmbit sigui el de l’estat i el subjecte actiu els seus òrgans, el pla és l’estimació de forma coherent i ordenada de les decisions de les…
Jeroni Merelo i Sayró
Economia
Economista i funcionari de duanes.
Fill d’un industrial seder, fou educat pel seu oncle matern, Esteve Sayró Participà en la revolució del 1820, fet pel qual fou expulsat de la Universitat de València Estudià economia política a Madrid i hi publicà una Memoria sobre la decadencia de las fábricas de seda 1832, premiada el 1827 per la Societat Econòmica valenciana Ingressà en el cos de duanes i fou destinat a Tarragona 1831-34 i a València 1834-41 Escriví obres com Refutación a las famosas proposiciones del ex-fraile Febrer, emigrado en Inglaterra 1838 i Prontuario del régimen de las aduanas de España y Francia 1839…
Francesc Monsalvatje i Fossas
Francesc Monsalvatje i Fossas
© Fototeca.cat
Economia
Política
Historiador, polític i banquer.
De família acabalada, després d’una temporada a Osuna Andalusia s’establí a Girona, on regentà una sucursal de l’empresa familiar d’Olot De la Lliga Regionalista, fou regidor i alcalde de Girona juliol-novembre del 1909 Tingué una destacada activitat com a historiador de les contrades gironines i rosselloneses, especialment de l’antic comtat de Besalú Les seves obres principals, totes en castellà, les aplegà en la collecció “Noticias Históricas"26 volums, publicats del 1889 al 1915 Cal esmentar els volums dedicats a la història dels comtes de Besalú, amb un diplomatari i un…
a l’engròs
Economia
En gran quantitat (per oposició a la menuda, al detall). Ex: autoservei a l’engròs, comerç a l’engròs, preu a l’engròs, etc.
Treuhandanstalt
Economia
Institució fiduciària alemanya creada el 1990 que, amb seu a Berlín i delegacions diverses, s’encarrega de la privatització de les empreses estatals de la ex-República Democràtica Alemanya.
El procés implica l’ajut al sanejament empresarial, quan la viabilitat és possible, i la urbanització de terrenys industrials A mitjans 1991 havia venut 2 600 empreses mantenint-hi 526 000 llocs de treball Una nova llei, que prioritza les noves inversions sobre els antics drets de propietat, ha accelerat el procés
reforma econòmica
Economia
Expressió aplicada al procés pel qual els estats ex-comunistes d’Europa, d’una eocnomia de planificació central de tipus soviètic i d’integració al COMECON passen a una altra de mercat concurrencial.
La reforma implica un ajustament estructural complet nou ordenament liberalitzador, privatització d’empreses, modernització productiva, estabilització, etc, amb un sanejament de les nombroses ineficiències existents Les estratègies emprades van de la “teràpia de xoc” al gradualisme, i han trobat un ampli suport en la cooperació internacional BERD, OCDE, etc