Resultats de la cerca

Per l’extensió, la població i els recursos, constitueixen les primeres potències dels països dits emergents estats situats fora del món tradicionalment designat com a desenvolupat que formen l’Europa occidental, el Canadà i els Estats Units i el Japó, i que en relativament pocs anys han experimentat un creixement econòmic accelerat Al final de la primera dècada del segle XXI representaven gairebé el 50% de la població i al voltant d’una quarta part del PNB mundials La seva importància, en augment en l’escenari econòmic mundial, ha contribuït a una creixent cooperació en els fòrums…

Formada el 2009 pels estats del Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina —amb el nom de  BRIC —, el 2010 s’incorporà Sud-àfrica i adoptà el nom de BRICS  —l’acrònim respon a les sigles en anglès d’aquests cinc països— L’any 2024 n’entraren a formar part sis països més —Egipte, Iran, Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita i Etiòpia—, fet que portà a canviar el nom per l’actual de BRICS+ Per l’extensió, la població i els recursos, aquests estats constitueixen les primeres potències dels països dits emergents estats situats fora del món tradicionalment considerat desenvolupat i que, en relativament pocs…

En el seu conjunt, la totalitat dels estats membres representa el 85% del PIB mundial i dos terços de la població Fins el 2008, els càrrecs màxims que hi participaven eren els ministres d’economia i finances i els governadors dels bancs centrals d’Alemanya, l’Aràbia Saudita, la Gran Bretanya, l’Argentina, Austràlia, el Brasil, el Canadà, els EUA, França, l’Índia, Indonèsia, Itàlia, el Japó, Mèxic, la República de Corea, Rússia, Sud-àfrica, Turquia i la Xina A partir del 2008, coincidint amb l’esclat de la crisi financera global, el G20 l’encapçalen els caps d’estat i de govern N’és també…

Estudià a la Universitat de Deusto i és màster en lleis per la London School of Economics and Political Sciences Començà la seva carrera a l’antic Banco Hispano Americano, del qual fou director internacional el 1980 En 1978-1980 formà part de l'equip del ministeri per les negociacions amb les Comunitats Europees Després de la constitució del Banco Central Hispano el 1992, en fou nomenat director general i territorial de Catalunya i, en fusionar-se aquesta entitat amb el Banco de Santander, passà a formar part de la comissió directiva de l’entitat, fins el 2002 Aquest any s'incorporà al Banc…

Fill de jueus austríacs establerts a la Gran Bretanya que fugien de l’Holocaust, estudià a Oxford, on es graduà en econòmiques Especialitzat en comerç internacional de països en vies de desenvolupament, des del 1971 treballà com a analista i assessor del Banc Mundial per a l’Àfrica Oriental 1972-74 i per a l’Índia 1974 to 1977 El 1981 abandonà aquesta institució i esdevingué director d'estudis del Trade Policy Research Centre durant sis anys, període en què es dedicà sobretot a promoure les negociacions de l’anomenada ronda Uruguai  del GATT El 1987 fou contractat pel Financial Times , diari…

Es llicencià en dret per la Universitat de Madrid i posteriorment obtingué un màster en ciències econòmiques per la Universitat de Londres Fou director econòmic de The Economist 1967-69, alt funcionari del Fons Monetari Internacional 1969-73 i assessor financer de grans empreses espanyoles Incorporat a Centristes de Catalunya-UCD , fou conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya provisional 1980, diputat al Parlament de Catalunya i ministre per a les Relacions amb la CEE 1980-81 Desvinculat de CC-UCD, es presentà com a independent a les llistes de Convergència i Unió , per…

Celebra anualment, des del 1975, una cimera, a la qual assisteixen els respectius caps d’estat o de govern dels membres fundadors Alemanya, els Estats Units, França, la Gran Bretanya, Itàlia i el Japó, més el Canadà, que s’hi afegí l’any següent Des del 1979 hi assisteixen també regularment el president de la Comissió Europea i el president de torn de la Unió Europea que a partir del 2010 fou succeït pel president del Consell Europeu També hi són presents, d’una manera no permanent, representants d’altres estats directament afectats pels temes de debat, com també les institucions financeres…

L’Economia pertany al grup de les ciències socials El seu objecte d’estudi és l’administració d’uns recursos escassos que poden tenir usos alternatius, i la seva finalitat és trobar la forma més satisfactòria de resoldre els problemes generats en el procés de producció i distribució La Teoria Econòmica és l’eina que permet ordenar les observacions dels fets econòmics amb la finalitat d’explicar de quina manera estan relacionades, hom utilitza models econòmics com una simplificació que permet entendre el funcionament de la realitat A partir d’aquest coneixement hi ha la possibilitat d’influir…