Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
infraestructura
Economia
Base o estructura econòmica d’una societat.
La infraestructura és el fonament d’on cal partir per a explicar la superestructura en els aspectes juridicopolític i ideològic
Wilhelm Roscher
Economia
Economista alemany.
Professor a Göttingen i a Leipzig, pertangué juntament amb Knies i Hildebrand a la vella escola històrica , la qual utilitzà el mètode inductiu enfront de l’anàlisi deductiva de l’escola clàssica Les seves obres principals són System der Volkswirtschaft ‘Sistema d’economia popular’, 1854-94 i Grundriss zu Vorlesungen über die Staatswirtschaft nach geschichtlicher Methode ‘Fonament per al curs d’economia política, segons el mètode històric’, 1843
administració
Economia
Gestió general del patrimoni d’una empresa.
Consisteix a dirigir i harmonitzar totes i cadascuna de les funcions particulars de l’empresa mitjançant uns criteris selectius d’eficàcia tècnica i d’obtenció del màxim benefici La forma moderna d’administració té com a fonament l’obra d’Henri Fayol Administration industrielle et générale 1916 i la de Frederick Taylor Principles of Scientific Management 1911 L’administració d’empreses ha d’acomplir, segons aquestes obres, cinc funcions preveure, organitzar, coordinar, dictar ordres i controlar Després de Taylor i de Fayol, l’administració d’empreses ha esdevingut molt més…
cadena de blocs
Economia
Base de dades que conté emmagatzemades per ordre cronològic les transaccions successives efectuades entre els seus usuaris, de manera verificable, permanent i anònima.
Les transaccions són agrupades en forma de blocs lligats els uns amb els altres, de tal manera que l’examen d’un dels registres dona accés automàtic a tot l’historial Les cadenes de blocs, a més, incorporen en la formulació tècniques de criptografia que en fan molt difícil l’alteració, l’eliminació o la manipulació Les cadenes de blocs constitueixen el fonament de les criptomonedes La primera aplicació pràctica de les cadenes de blocs anà lligada a la creació del bitcoin 2009, que incorporà el llibre de registre públic descentralitzat i el protocol per al desplaçament i l’…
John Maurice Clark
Economia
Economista nord-americà, professor de la Universitat de Colúmbia, on succeí el seu pare J.B.Clark.
El 1936 fou també president de l' American Economic Association i, des del 1947, fellow de l’Econometric Society La seva contribució més important és l’estudi dels aspectes dinàmics d’una economia de mercat i les seves relacions amb els models de teoria estàtica En Studies in the Economies of overhead Costs ‘Estudis sobre les economies dels costs generals’, 1923, la seva obra principal, introdueix els costs com a factor determinant i distingeix entre costs socials i costs privats Estudià el concepte d’accelerador i el seu impacte en els cicles A Soundings in Non-Euclidean Economics 1921…
Léon Marie Esprit Walras
Economia
Economista francès.
Estudià a l’École de Mines, i posteriorment féu periodisme Ocupà la càtedra d’economia política de Lausana 1870-92 Formulà una teoria de l’equilibri general en la qual considera que l’activitat econòmica constitueix una mena de mecanisme, compost per elements interdependents que s’articulen entre ells Partint de l’anàlisi de Cournot, estudià les corbes d’oferta i de demanda de dos béns, i deduí, així, el preu d’equilibri per la intersecció d’ambdues d’ací determinà la demanda individual i les corbes d’utilitat marginal coincidí en això amb KMenger i WSJevons , generalitzà l’anàlisi a diversos…
dret mercantil
Economia
Dret
Dret mercantil
Conjunt de normes destinades a regular l’organització i actuació dels operadors del mercat així com el marc i incidències de llur activitat.
El dret civil li ha servit de fonament principal i, a mesura que l’estructura socioeconòmica capitalista s’anà imposant, adquirí una independència i un contingut jurídic propis i serví de vehicle necessari per a l’expansió de la nova societat en lluita contra els obstacles feudals En una primera fase, a la baixa edat mitjana, fou un dret vinculat a una classe determinada els comerciants Posteriorment, i a partir del model francès creat per la Revolució Francesa, hom tendeix tendeix a construir el dret mercantil sobre l’acte de comerç, tot fent abstracció que fos o no comerciant…
mercantilisme
Economia
Corrent de pensament econòmic, dominant a Europa del segle XV al XVIII, caracteritzat pel principi que la riquesa d’un estat depèn del seu comerç exterior i és directament proporcional al volum de reserves de metalls preciosos (especialment l’or), així com pel fet de fomentar les exportacions i de reduir les importacions (proteccionisme de l’estat, dirigit a assolir una balança de pagaments favorable).
Hom ha interpretat el naixement del mercantilisme com una conseqüència de l’aparició, a la darreria de l’edat mitjana, d’un nou tipus d’estat i del capitalisme comercial A causa de llur estreta visió “nacionalista”, els mercantilistes no examinaren el comerç des d’un punt de vista internacional i no comprengueren, per tant, els defectes de llur esquema si un estat assolia una balança de pagaments positiva, ho feia en detriment de la balança d’un altre estat, la qual cosa implicava la possibilitat de guerres aranzelàries i d’una minva considerable dels intercanvis comercials internacionals El…
teoria monetària
Economia
Part de la teoria econòmica que estudia els problemes referents al valor de la moneda i els efectes de la quantitat de diner en el sistema econòmic.
Abans de Keynes el diner era considerat solament com a mitjà de pagament generalment acceptat, i l’àmbit d’estudi de la teoria monetària es reduïa a l’anàlisi de les variacions del poder adquisitiu del diner o del nivell general de preus La influència de l’aportació de Keynes en el camp de la teoria monetària pot ésser resumida dient que la major part dels treballs actuals d’investigació sobre el diner poden ésser considerats aplicacions, ampliacions o crítiques de l’aportació keynesiana keynesianisme La importància creixent dels fenòmens monetaris en les economies avançades inflació de la…
pla econòmic
Economia
Conjunt de disposicions preses amb vista a l’execució d’un projecte que interessa una activitat econòmica.
Segons aquesta definició de Charles Bettelheim, els plans poden ésser elaborats per les diferents unitats de consum o famílies, de produccions o empreses, per institucions financeres, per l’administració pública, per organismes supranacionals, etc Així hom podrà parlar del pla de reestructuració d’una empresa, d’un sector industrial, del pla d’actuació municipal, del pla de desenvolupament d’una comarca deprimida, etc En sentit més estricte i quan l’àmbit sigui el de l’estat i el subjecte actiu els seus òrgans, el pla és l’estimació de forma coherent i ordenada de les decisions de les…