Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
consumidorisme
Economia
Política per la qual els consumidors intenten defensar llurs drets i interessos, mitjançant certs moviments i associacions.
Accions del consumidorisme són l’anàlisi dels productes de consum i la publicació dels resultats en revistes de consumidors El consumidorisme influeix també en els fabricants i distribuïdors i en les mateixes autoritats i assoleix, així, resultats notables Iniciat als EUA, adquirí el 1960 estatus internacional en les International Organization of Consumer Unions La Comunitat Europea ha formulat 1975 i 1981 dos programes europeus de protecció dels consumidors
Alfred Marshall
Economia
Economista anglès, considerat un dels fundadors de l’escola neoclàssica.
Fou professor de les universitats de Bristol, Oxford i Cambridge La seva obra més important, Principles of Economics 1890, enllaça, mitjançant la introducció del factor temps, l’estudi del cost de producció amb el principi d’utilitat marginal formulat per Jevons, Merger i Walras, i elabora, damunt la base d’unes hipòtesis restrictives, una teoria de l’equilibri parcial A part l’interès de la seva anàlisi a nivell d’unitat de producció i de la seva formulació de la teoria de la demanda, cal valorar la seva aportació en termes de la introducció de diversos conceptes —elasticitat de…
Christopher Antoniou Pissarides
Economia
Economista britànic d’origen xipriota.
Graduat a la Universitat d’Essex 1971 i doctorat per la London School of Economics el 1973, on ha desenvolupat la seva carrera docent i de recerca S'ha centrat en l’estudi del mercat laboral i de les seves interaccions amb el marc macroeconòmic i, per a explicar-les, ha formulat la teoria de l’ajustament, un model matemàtic per a la sistematització de relacions mútuament beneficioses entre actors econòmics, emprat, entre d’altres, per a l’anàlisi de l' atur friccional Per aquesta aportació rebé els premis IZA 2005, compartit amb D Mortensen i Nobel d’economia 2010, compartit…
Michael Kremer
Economia
Economista nord-americà.
Graduat 1985 i doctorat 1992 per la Universitat de Harvard, els anys 1985-86 fou professor en una escola d’ensenyament secundari a Kenya El 1986 fundà la ONG WorldTeach, dedicada al reclutament de docents voluntaris titulats per als països en vies de desenvolupament, entitat de la qual fou director executiu 1986-89 i president 1990-2017 Professor al Massachusetts Institute of Technology 1993-99 i a la Universitat de Harvard des del 1999, on des del 2003 ocupa la càtedra Gates de societats en desenvolupament Ocupa també càrrecs en organitzacions dedicades al desenvolupament, entre d’altres la…
Philip H. Dybvig
Economia
Economista nord-americà.
Graduat en economia per la Universitat d’Indiana, es doctorà a la Universitat de Yale És professor de banca i finances a l’escola de negocis Olin de la Universitat de Washington Saint Louis, i ha impartit classes a la Universitat de Yale i, com a professor assistent, a la de Princeton Està especialitzat en l’estudi de la fixació d’actius, inversions i govern corporatiu Ha formulat, juntament amb Douglas Diamond , el model Diamond-Dybvig 1983, que explica com es produeixen el pànic bancari i les crisis financeres Fou president de la Western Finance Association WFA 2002-03 i…
Douglas Warren Diamond
Economia
Economista nord-americà.
Graduat en economia per la Universitat de Brown 1975, es doctorà a la Universitat de Yale 1980 És professor de finances a l’escola de negocis Booth de la Universitat de Chicago, on ensenya des del 1979 Està especialitzat en l’estudi de crisis i intermediaris financers i liquiditat Ha formulat el model Diamond-Dybvig 1983, juntament amb Philip H Dybvig , que explica com es produeixen el pànic bancari i les crisis financeres, i el model Diamond 1984, que investiga el paper clau del contracte de deute en el préstec bancari, la tecnologia financera que dona als bancs la capacitat…
plusvàlua
Economia
Expressió monetària del valor incorporat a la producció pel treball que és apropiada pels propietaris dels mitjans de producció sense contrapartida.
Aquest concepte, que fou elaborat per Marx en la seva anàlisi del mode de producció capitalista, pot ésser formulat de la manera següent en el mode de producció capitalista l’intercanvi de mercaderies és efectuat d’acord amb la quantitat de treball socialment necessari incorporat en elles, és a dir, pel seu valor de canvi Per endegar la producció d’una mercaderia, el capitalista adquireix els elements necessaris maquinària, primeres matèries, energia i força de treball pel seu valor de canvi c i v i la ven al valor V , superior al dels elements utilitzats per a produir-la…
Romà Perpiñà i Grau
Economia
Economista.
Estudià a la Universitat de Deusto i realitzà estudis de doctorat a Frankfurt, a Berlín i a l’Institut d’Economia Mundial de Kiel S’interessà en l’anàlisi de l’estructura econòmica de l’Estat espanyol i ocupà importants càrrecs director del servei d’estudis econòmics de la CHADE 1927-29 i del Centre d’Estudis Econòmics de València des del 1929, i després del 1939, a Madrid, membre de la comissió permanent del Consejo de Economía Nacional, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i de l’Instituto de Estudios Políticos La seva principal obra, De economía hispana 1936, publicada en…
renda
Economia
Segons els fisiòcrates i els clàssics, remuneració per les qualitats naturals i indestructibles de la terra.
Per extensió fou aplicat pels neoclàssics a tots els factors de producció terra, treball i capital És en aquest sentit que hom parla de renda econòmica , excedent rebut pels factors productius, d’oferta limitada o fixa, per damunt de la remuneració estrictament necessària per a mantenir aquests factors en les situacions actuals, és a dir, per a mantenir-se en ús i impedir que passi a d’altres usos L’origen d’aquestes rendes és degut a la rigidesa de la funció d’oferta d’alguns factors, ja sia pel fet d’ésser un factor no reproduïble, com és el cas de la terra, o per possibles inadaptacions a…
capitalisme
Economia
Sociologia
Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada (generalització de les màquines), la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del màxim benefici (motor del sistema).
La tècnica avançada exigeix d’utilitzar mitjans de producció de cost elevat, allò que no és a l’abast de tothom, per la qual cosa la propietat privada d’aquests mitjans significa propietat d’alguns i no propietat de la resta de la població, que es veu forçada a vendre als primers la seva força de treball Resten així configurades dues posicions en el procés de la producció, les quals divideixen la societat fonamentalment en dues classes capitalista posseïdors i proletària no posseïdors, amb desigual participació en la distribució dels béns i amb interessos objectivament antagònics Notes…