Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
General Agreement on Tariffs and Trade
Economia
Tractat multilateral de comerç signat el 1947 a Ginebra per 23 estats i vigent fins el 1994.
De caràcter inicialment provisional, fou adoptat arran de les divergències en l’aplicació de la Carta de l’Havana 1948 per a la creació de l’Organització Internacional de Comerç Pretenia l’eliminació gradual dels aranzels entre els estats membres mitjançant diverses disposicions, entre les quals la clàusula de ‘nació més afavorida’, que comprometia els estats membres a dispensar-se mútuament un tracte no discriminatori, la limitació dels aranzels als estrictament duaners, i la negociació de les tarifes Al llarg de la seva existència, mantingué negociacions periòdiques ‘rondes’ entre els…
ronda Uruguai
Economia
Vuitena conferència sobre negociacions multilaterals del General Agreement on Tariffs and Trade (GATT), iniciada a Punta del Este (Uruguai) el 1986.
D'una durada prevista de quatre anys, en la pràctica els acords no es tancaren fins a l'abril de 1994, data en què 123 estats els signaren a Marràqueix Els objectius de la ronda Uruguai comprenien una àmplia gamma d’estratègies per a liberalitzar el comerç internacional A més de contrarestar la tendència neoproteccionista amb acords per a l’eliminació d’aranzels, hom negocià sobre productes tèxtils acord multifibres, sobre normes antidúmping, sobre propietat intellectual, sobre reducció de les subvencions agràries, i regulació de disputes, entre d’altres Les converses entraren en una fase de…
aranzel exterior comú de la Unió Europea
Economia
Aranzel exterior aplicat als productes importats dins dels límits de la Unió Europea (UE).
És comú per a tots els estats membres de la UE, però varia en funció del producte importat Des de la seva implantació 1968 els estats membres no poden adoptar unilateralment cap mesura aranzelària, i els canvis estan subjectes a l’aprovació del Consell Europeu prèvia negociació o proposta de la Comissió Des dels inicis les modificacions subsegüents es prenen en el marc del GATT des del 1995 Organització Mundial de Comerç L’establiment del que hom anomena una nomenclatura combinada 1987 mitjançant la Tarifa Comunitària Integrada TARIC permet mantenir un control de les clàusules…
organització comuna de mercat
Economia
Cadascuna de les organitzacions creades dins la Unió Europea per a l’articulació de la política agrària comuna.
Cada organització afecta un producte o família de productes i són les encarregades de les operacions de regulació del mercat, d’aplicar les normes de producció i comercialització i de millorar les condicions de comercialització tenen una forta influència a l’hora de fixar els preus agraris La primera OCM que es creà fou la dels cereals, els derivats dels cereals i el vi el 1962, i posteriorment les dels productes lactis, la carn de boví i l’arròs La reforma de la PAC i els acords del GATT fan que les organitzacions comunes de mercat hagin d’adaptar-se per fer front a aquestes…
exportació
Economia
Béns i serveis d’un país que en són exportats.
Quan les transaccions són fetes amb mercaderies, hom parla d' exportacions visibles , i d' invisibles quan hom fa un servei assegurances, interessos, nolis, etc per compte d’un altre país El pagament d’aquestes exportacions corrents es fa efectiu a curt termini, ja sia amb diners o amb altres béns i serveis les exportacions de capital , al contrari, tenen com a objectiu l’obtenció d’un rendiment a llarg termini La importància que hom concedeix al manteniment d’un saldo favorable en la balança comercial ha impulsat l’establiment de mesures, per part dels governs, per afavorir la venda de…
Martin Wolf
Economia
Economista i periodista britànic.
Fill de jueus austríacs establerts a la Gran Bretanya que fugien de l’Holocaust, estudià a Oxford, on es graduà en econòmiques Especialitzat en comerç internacional de països en vies de desenvolupament, des del 1971 treballà com a analista i assessor del Banc Mundial per a l’Àfrica Oriental 1972-74 i per a l’Índia 1974 to 1977 El 1981 abandonà aquesta institució i esdevingué director d'estudis del Trade Policy Research Centre durant sis anys, període en què es dedicà sobretot a promoure les negociacions de l’anomenada ronda Uruguai del GATT El 1987 fou contractat pel Financial…
cooperació econòmica internacional
Economia
Conjunt d’accions tendents a regular les relacions econòmiques internacionals entre els estats.
Concretament, hom parla de cooperació econòmica internacional a partir de la Segona Guerra Mundial, quan les relacions entre els estats foren institucionalitzades en forma d’organitzacions econòmiques internacionals Antecedents de la cooperació internacional, bé que qualitativament diferents, ja es poden trobar des de fa segles en els simples acords i tractats comercials signats entre alguns països Un antecedent més recent data del sǏX, quan s’inicià una nova etapa en què, junt als tractats tradicionals, se celebraren conferències intergovernamentals i es crearen organismes econòmics…
lliurecanvisme
Economia
Doctrina econòmica basada en el lliure canvi per la qual hom no discrimina contra les importacions afavorint la producció interior o obstrueix les exportacions per afavorir els consumidors domèstics.
Ataca l’existència d’aranzels, les restriccions quantitatives i d’altres mitjans que limitin la circulació de productes entre països, malgrat la que justifica l’existència de control i imposicions amb objectius fiscals o sanitaris Al segle XVII fou usat per a indicar la lliure entrada als gremis i companyies de comerç i més tard com el dret de mercadejar a l’estranger al marge de les companyies El lliurecanvisme prengué cos durant el segle XVIII per mitjà de la fisiocràcia laissez faire, laissez passer, le monde va par lui-même i d’Adam Smith, que establiren que la divisió internacional del…
proteccionisme
© Fototeca.cat
Economia
Política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera.
Concepte, orígens i auge del proteccionisme fins a la primera meitat del segle XX Aquesta política es tradueix en diferents nivells d’intensitat, i pot anar des de prohibicions d’importació o exportació fins a la utilització dels aranzels com a instrument d’aquella protecció, graduant l’alçada dels drets segons la intensitat de la protecció que hom vol assegurar La política proteccionista pot tenir un caràcter permanent, com és el cas dels períodes d’autarquia, o pot adoptar la forma d’un proteccionisme dit educador, basat en la necessitat d’envoltar la indústria naixent o menys desenvolupada…