Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
reciclatge industrial
Economia
Procés econòmic d’aprofitament de les deixalles, per a recuperar-les, reavaluar-les i reutilitzar-les com a matèries primeres secundàries i que n’implica un triatge per a homogeneitzar-les.
Els procediments són reutilització usos múltiples, postutilització granulats de pneumàtics vells, per exemple i postreutilització paper reciclat Alhora que elimina deixalles, el reciclatge redueix la contaminació i crea valor econòmic Afavorit pels estats, ha esdevingut una branca productiva important que, de vegades, genera un comerç internacional significatiu
Ezra Joshua Mishan
Economia
Economista britànic.
Professor de la London School of Economics des del 1956, treballà en el camp de l’anomenada economia del benestar i estudià el problema dels costs socials creixents que genera el procés de producció en les societats capitalistes avançades La seva obra pincipal, The Costs of Economic Growth 1968, fou reeditada el 1969, en una nova versió revisada Growth the Price we Pay
actiu financer
Economia
Títol valor emès per empreses, entitats financeres i administracions per a obtenir finançament.
Constitueix un mitjà de manteniment de la riquesa per als que el posseeixen i un passiu per als que el generen Poden ser actius financers primaris accions, obligacions, etc gestionats per intermediaris del mercat, amb especial protagonisme dels brokers , dealers i market makers , i actius financers secundaris comptes corrents, comptes d’estalvi, lletres de canvi, etc, l’acceptació dels quals pels estalviadors genera fluxos de fons que transformen el curt termini en llarg termini i promouen la inversió i el creixement econòmic
monetització
Economia
Conjunt d’operacions econòmiques, tècniques i jurídiques que condueixen a la formació de la moneda, amb la qual el diner assoleix una legalitat que en permet l’ús generalitzat, i possibiliten el control de les transaccions monetàries.
El diner, per tal com ha de gaudir d’una acceptabilitat general, és una institució social, caràcter que és expressat en la legalitat de la utilització de determinats béns com a moneda Hom parla de monetització de deute públic referint-se al mecanisme pel qual els títols de deute públic, emesos i garantits per l’estat, són convertits en moneda de curs legal efecte d’aquest procés, de pràctica corrent per a finançar les despeses de l’estat, és un increment de la massa monetària en circulació, l’adequació del qual respecte a la producció real genera la inflació
expedient de regulació temporal d’ocupació
Economia
En la regulació laboral espanyola, expedient de regulació d’ocupació que s’aplica de manera temporal.
Previst en l’article 47 de l’Estatut dels Treballadors, permet a les empreses suspendre, durant un temps limitat, els contractes de tots els empleats o d’una part, per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, o derivades de força major El temps durant el qual l’ERTO és vigent, el treballador consta com a aturat i cobra la prestació corresponent, equivalent a la d’un acomiadament definitiu el 70% de la base reguladora durant els primers sis mesos, i posteriorment la meitat El treballador afectat per un ERTO continua vinculat a l’empresa, però durant el temps que és vigent…
teoria de l’explotació
Economia
Anàlisi del procés en què la classe dominant s’apropia, en cada etapa històrica de la societat, la diferència existent entre el valor dels béns en el mercat i el valor mesurat per treball incorporat en la seva producció.
L’existència d’aquesta diferència entre els valors esmentats és la base per a l’obtenció d’un excedent L’aportació de Marx és la demostració del fet que aquest excedent no es distribueixi entre la força de treball que la genera L’existència d’un excedent és comuna a totes les societats amb producció ampliada de mercaderies el que la diferencia és la forma en què hom fa efectiva l’explotació Marx distingeix la jornada de treball en dues parts treball necessari i treball excedent la seva diferència proporcional és la que dóna la magnitud de la taxa d’explotació En el sistema…
Cisco Systems
Economia
Fabricant d’equips de telecomunicacions.
La firma, amb seu a San Jose Califòrnia, s’ha convertit en una de les més grans del món després de la seva sortida a borsa el 1990 Fundada el 1986, ha esdevingut líder en gairebé cadascun dels segments de negoci en què opera Amb un valor borsari d’uns 498 839 milions d’euros, ha arribat a superar Microsoft, que era la companyia amb el valor de mercat més elevat del món Una de les seves especialitats és la fabricació de software i hardware per a xarxes, però és la venda dels anomenats encaminadors o routers , que serveixen per a regular el trànsit a internet, el que en genera la…
Robert Carhart Merton
Economia
Economista nord-americà.
Després de doctorar-se en econòmiques al Massachusetts Institute of Technology MIT el 1970, treballà a la facultat de finances d’una de les escoles d’aquesta universitat fins el 1988, any en què se n'anà a Harvard Fou cofundador de Long-Term Capital Management LTCM, fons d’inversió d’alt risc que el 1998 protagonitzà una de les situacions més greus en el sistema financer dels Estats Units, després de la crisi del Sud-Est asiàtic al final del 1997, fet que motivà que Merton es retirés d’aquest fons d’alt risc en fallida El 1997 li fou atorgat el premi Nobel, juntament amb Myron SScholes, de la…
filó d’ocupació
Economia
Qualsevol dels nous oficis potencials lligats a l’aparició de noves necessitats.
Les elevades taxes d’atur a Europa incitaren un debat sobre la recerca dels anomenats nous jaciments o filons d’ocupació a l’inici dels anys noranta, per tal de trobar solucions al problema de la desocupació Els antecedents d’aquest corrent cal buscar-los en el Llibre Blanc sobre el Creixement, Competitivitat i Ocupació 1993, conegut com a Informe Delors Aquest treball incità la introducció d’experiències noves sobre filons d’ocupació als diferents àmbits territorials de la Unió Europea, algunes d’elles a l’Estat espanyol El govern de Lionel Jospin estimulà aquest debat i l’elevà a la…
cacau

Grans de cacau
iStockphoto.com / Typogigo
Alimentació
Economia
Gra de cacau.
És un aliment complet, puix que conté lípids, glúcids, pròtids i sals minerals sobretot de fòsfor i de potassi i un producte estimulant pel seu contingut en teobromina i en indicis de cafeïna Constitueix l’ingredient bàsic de la xocolata Per a obtenir la pasta de cacau els grans són sotmesos primerament a una fermentació, facilitada per una polpa àcida i rica en sucres que els envolta i que fa propici el creixement d’una flora microbiana complexa el llevat Saccharomyces theobromae és característic Aquesta fermentació dura de cinc a set dies en el cacau forastero i de dos a tres en el criollo…