Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica Occidental
Economia
Organisme econòmic de l’Àfrica Occidental creat el 1975 a Lagos (Nigèria).
És constituït per nou estats francòfons Burkina Faso, Benín, la Costa d’Ivori, Guinea, Mali, Mauritània, el Níger, el Senegal i el Togo, dos de parla portuguesa Guinea-Bissau i el Cap Verd i cinc de parla anglesa Gàmbia, Ghana, Libèria, Nigèria i Sierra Leone La CEDEAO es proposa de promoure la cooperació i el desenvolupament dels estats membres per mitjà de la creació d’una unió duanera, d’una xarxa de transports entre els membres i d’uns projectes comuns agrícoles, industrials, energètics i minerals La seu del secretari executiu és a Nigèria El 1993 els estats membres acordaren la creació d…
Cristòfol Parellada i Pagès
Economia
Comerciant.
Es dedicà, amb el seu germà Guerau, al comerç i a fer viatges triangulars entre Catalunya, Guinea i l’Havana Transportaven mercaderies fins a l’Àfrica, i d’aquí aconseguien esclaus, que venien a Cuba en aquest país carregaven sucre, tabac o altres productes propis de l’illa i tornaven als ports peninsulars Tots dos germans foren capturats a Guinea Cristòfol, des d’allí, fou conduït a un castell de Dinamarca, on morí
Comunitat del Pacífic
Economia
Organisme internacional fundat a Canberra el 1947 (en vigència des del 1948) per Austràlia, els Països Baixos, Nova Zelanda, França, la Gran Bretanya i els EUA amb la finalitat de coordinar l’assistència econòmica entre els estats que posseeixen territoris al sud del Pacífic.
Té la seu a Nouméa Nova Caledònia Fins el 1998 rebé el nom de Comissió del Sud del Pacífic El 1962 se’n sortiren els Països Baixos, quan deixaren d’administrar la colònia de Nova Guinea Des de la seva creació han entrat a formar-ne part els nous estats independents del sud del Pacífic, i ha passat a ésser integrat tant per estats sobirans com per dependències o territoris associats L’any 2000, a banda dels cinc estats fundadors en formaven part la Samoa Nord-americana, les illes Cook, les Fiji, la Polinèsia Francesa, Guam, Kiribati, les illes Marshall, els Estats Federats de Micronèsia,…
franc CFA
Economia
Unitat monetària creada l’any 1945 per a les colònies franceses d’Àfrica.
Actualment és la unitat monetària principal dels països de la comunitat financera africana, que són Benín, Burkina Faso, Burundi, el Camerun, la República Centreafricana, les Comores, el Congo, la Costa d’Ivori, el Gabon, la Guinea Equatorial, Mali, el Níger, el Senegal, el Togo i el Txad
Alena
Economia
Companyia fundada a Barcelona l’any 1929, amb participació del Banc de Catalunya, per a l’explotació de tot tipus de negocis, però especialment forestals, a Río Muni i a Fernando Poo.
En ésser concedida la independència a la Guinea Equatorial 1968, perdé les seves propietats africanes, traslladà la seu social de Bata a Tarragona i la passà més tard a Madrid Comptà amb una filial al Gabon, que li proporciona la fusta Tingué una fàbrica de contraplacats a Tarragona 1964-90, i una altra a Cuéllar Segòvia d’aglomerats, que tancà el 1985
unitat monetària
Economia
Unitat estàndard de la moneda o mitjà oficial de canvi de cada estat.
Sota el règim del patró or i també mentre foren efectius els acords de Bretton Woods, el valor de la unitat monetària es definia determinant el pes d’or fi a què equivalia, bé que, a la pràctica, es fixava la paritat en relació amb el dòlar o la moneda internacional més utilitzada La relació o el quocient entre dues unitats monetàries s’anomena tipus de canvi Estat Unitat monetària Afganistan afgani Albània lek Alemanya euro Algèria dinar algerià Andorra euro Angola kwanza Anguilla dòlar del Carib Oriental Antigua i Barbuda dòlar del Carib Oriental Aràbia Saudita rial saudita Argentina peso…
Cobega
Economia
Concessionària i distribuïdora de refrescos i begudes.
Una de les concessionàries de Coca-Cola més importants d’Europa, fou constituïda el 1951 amb el nom de Cobega , amb seu inicialment a Barcelona i des del 2007 a Esplugues de Llobregat Baix Llobregat L’empresa, controlada per la família Daurella , estengué el seu àmbit d’actuació de Catalunya i Andorra a Aragó, les Balears i les Canàries per a la beguda de cola que començà a fabricar per al mercat espanyol el 1953 i totes les seves altres marques, com ara Fanta, etc, i llançà altres begudes com la tònica Finley 1969, Sprite 1975, Aquarius 1991, Nestea 1993, etc El 1997 dugué a terme una…
Eduard Recasens i Mercadé
Economia
Història
Política
Polític i financer.
De petit passà a residir a Reus, on fou redactor del setmanari anarquista La Alarma 1901 Fou un dels fundadors del Foment Republicà Nacionalista 1906 i després de la UFNR Redactor del periòdic Foment , fou també regidor de Barcelona en 1912-15 El 1917 fundà una societat, Fàbregas i Recasens, nucli impulsor del Banc de Catalunya, constituït pel juny del 1920 i del qual fou nomenat vicepresident Intervingué en la creació d’una refineria de Canàries i inicià l’explotació de productes de la Guinea Equatorial Partidari d’impulsar una banca específicament catalana, amb hegemonia sobre l’espanyola,…
Pla Colombo
Economia
Pla de desenvolupament econòmic regional nascut el 1950.
Se circumscriu en principi al sud i sud-est asiàtic Fou fundat a partir de la iniciativa de sis membres del Commonwealth l’Índia, el Pakistan, Sri Lanka —aleshores Ceilan—, Austràlia, Nova Zelanda i la Gran Bretanya Posteriorment s’hi afegiren el Japó i els EUA Aquests darrers cinc membres es comprometien a proporcionar ajut econòmic i assistència tècnica els beneficiaris de l’ajuda foren, fins a la fi de la guerra freda, estats no socialistes de l’Àsia del sud i del sud-est que s’anaren incorporant gradualment Inicialment els plans d’ajuda foren sexennals, però a partir del 1980 es…
Organització dels Països Exportadors de Petroli
Política
Economia
Organisme creat per les Conferències de Bagdad (1960) i Caracas (1961) per unificar les polítiques petrolieres dels països membres (tots ells importants exportadors de petroli) i protegir llurs interessos.
Els membres fundadors foren l’Iran, l’Iraq, Kuwait, l’Aràbia Saudita —que té la clau de la majoria de les decisions, ja que disposa d’un terç de la producció total del càrtel— i Veneçuela Posteriorment, fins la dècada de 1970, s’hi afegiren Qatar 1961, Indonèsia 1962, Líbia 1962, els Emirats Àrabs Units 1967, Algèria 1969, Nigèria 1971 i l’Equador 1973 Té la seu a Viena Després de la conferència de Teheran del 1971 i la guerra araboisraeliana del 1973, els països de l’OPEP aprofitaren la forta dependència i vulnerabilitat energètica mundial respecte a llurs petrolis per a formar un càrtel de…