Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
estat estacionari
Economia
Caracterització tècnica d’un sistema econòmic que ha arribat al límit del seu procés de creixement.
Segons els economistes clàssics, la tendència cap aquesta situació és inevitable per a les economies dels països avançats, una vegada emprats tots els recursos disponibles i assolit un alt nivell de renda per habitant
desenvolupament
Economia
Procés mitjançant el qual hom varia les condicions naturals del creixement econòmic d’una àrea determinada i provoca un augment considerable de la renda total i una millor distribució d’aquesta renda.
El desenvolupament pressuposa unes condicions prèvies per a la seva aparició, en les quals l’estat hi té un paper essencial seguretat i estabilitat, instrumentació de la política econòmica, control de fenòmens com la inflació, la deflació o els moviments de la balança de pagaments La base fonamental del desenvolupament, però, és la innovació tecnològica creixent i continuada, amb unes creixents necessitats de capital, que no sempre repercuteix en més benestar per a la majoria Per tal de consolidar i donar continuïtat al creixement, la societat en la qual aquest té lloc sol impulsar un seguit…
nivell de vida
Economia
Quantitat de béns i serveis que hom pot adquirir amb la renda mitjana d’un grup o una classe social determinats.
No existeixen criteris únics per a determinar el nivell de vida d’un grup d’individus, la qual cosa li dóna un significat relatiu molt poc comparable La seva consistència és encara més petita quan es refereix a àmbits més amplis i heterogenis, com pot ésser el nivell de vida d’un estat Els elements que més sovint hom posa en relació per definir-lo són, d’una banda, els monetaris, és a dir, els ingressos i els preus dels béns i serveis vigents en un mercat determinat, així com llur evolució temporal, i, de l’altra, elements no monetaris per evitar d’alguna manera la incidència variant de l’…
país menys desenvolupat
Economia
País que, segons l’Organització de les Nacions Unides, ocupa les posicions inferiors en l’escala del desenvolupament econòmic i humà.
Hom considera que la situació d'aquests estats compromet la viabilitat i el futur de la seva població, ja que la sumeix en una pobresa crònica sense possibilitat de millora Per tal d’establir la pertinença a aquest grup de països, la UNCTAD pren en consideració tres criteris, que es reflecteixen a partir d’índexs diversos Aquests tres criteris són PIB per habitant, desenvolupament humà compost de diversos índexs, com són la ingesta de calories, la mortalitat infantil, l’alfabetització, etc, i la vulnerabilitat econòmica exposició a les catàstrofes naturals i a les fluctuacions…
estagnació
Economia
Situació en la qual el creixement del producte total o per habitant és molt petit, inexistent o negatiu.
Pot afectar una indústria, un sector o una economia considerada globalment En aquest darrer cas, hom pot parlar de diferents situacions d’estagnació Una és la que es dona entre diferents fases del cicle econòmic en les economies industrials Una altra és la que es produeix en països pobres i subdesenvolupats, on l’escassetat de mitjans de producció i una organització econòmica i social tradicional mantenen l’economia estabilitzada en baixos nivells de renda L’estagnació també pot provenir de causes externes al sistema econòmic, com és ara guerres o inestabilitat política Finalment, i de plena…
Agenda 2000
Economia
Programa de reforma de polítiques comunitàries per a l’ampliació de la Unió Europea
.
El 26 de març de 1999, el Consell Europeu de Berlín arribà a un acord polític per tal d’establir les prioritats comunitàries durant el període 2000-06 amb l’objectiu d’adaptar les polítiques comunes al nou entorn i establir un marc financer que preveiés l’ampliació de la UE Els aspectes fonamentals de l’agenda tenen a veure amb les reformes de les polítiques agràries, l’augment de l’eficàcia dels fons estructurals Fons Estructurals de la Unió Europea i de cohesió, i el reforçament de les estratègies encaminades a enfortir els països candidats a adherir-se a la UE La reforma de la política…
creixement zero
Economia
Expressió que designa la hipòtesi d’una taxa (renda per habitant) nul·la, corresponent a l’estat estacionari de l’economia.
La noció fou vulgaritzada a partir del report The Limits to Growth realitzat el 1972 per DL Meadows per al Club de Roma Els límits serien uns recursos limitats i no renovables i una contaminació creixent, fet que comportaria l’existència d’una política conservacionista i no natalista creixement zero amb la qual la població podria nodrir-se tot reduint la pollució Els economistes defensors d’aquesta política són denominats “catastrofistes”
Grup dels Set
Economia
Fòrum internacional format per set de les primeres potències econòmiques del món.
Celebra anualment, des del 1975, una cimera, a la qual assisteixen els respectius caps d’estat o de govern dels membres fundadors Alemanya, els Estats Units, França, la Gran Bretanya, Itàlia i el Japó, més el Canadà, que s’hi afegí l’any següent Des del 1979 hi assisteixen també regularment el president de la Comissió Europea i el president de torn de la Unió Europea que a partir del 2010 fou succeït pel president del Consell Europeu També hi són presents, d’una manera no permanent, representants d’altres estats directament afectats pels temes de debat, com també les institucions financeres…
sector
Economia
Cadascuna de les parts en què hom divideix l’economia per al seu estudi d’acord amb diversos criteris.
Segons la mena d’activitat ha esdevingut clàssica la divisió de Colin Grant Clark en tres sectors productius primari, secundari i terciari El sector primari inclou les activitats relacionades amb l’agricultura, la ramaderia, la pesca, la caça i els boscs Són característiques generals d’aquestes activitats la vinculació amb la natura mitjançant factors físics i biològics el caràcter estacional i perible dels seus productes, que impedeix normalment la constitució d’estocs la rigidesa de l’oferta principalment en els productes agraris i ramaders i la seva variabilitat en funció d’…
comerç
Economia
Conjunt d’activitats de compra i venda, i de bescanvi de productes naturals o industrials amb l’objectiu de connectar la producció amb el consum o la inversió.
Hom pot trobar l’origen de l’activitat comercial en els pobles més antics de l’Orient A la Mediterrània, tingué una gran expansió amb els fenicis, els grecs i els romans, a la qual seguí un parèntesi en temps de la dominació àrab A partir del segle XI, és remarcable l’activitat dels mercaders italians, que enriquiren la pràctica comercial amb el crèdit i la societat per accions, i més tard la dels catalans Amb la descoberta d’Amèrica les vies de comunicació s’amplien vers l’Atlàntic, i Sevilla i Lisboa esdevenen centres comercials de més importància Posteriorment, els capdavanters del comerç…