Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Joan Antoni Sirvent i Arroyo
Economia
Empresari.
Des del 1725 la seva família era propietària fundadora i dirigia l’empresa Almendra y Miel, de la qual ell representava la novena generació Fou director general de l’empresa des de la meitat de l’última dècada dels setanta fins al final dels vuitanta, que n'assumí la presidència del seu pare Dins del sector del torró , amb marques tan prestigioses com El Lobo i 1880 , fou remarcable la seva preocupació per la qualitat del producte, i durant un temps suspengué la participació al Consell Regulador del Torró que havia presidit el seu pare per aquest motiu Fou un dels impulsors del…
Karl Gunnar Myrdal
Economia
Història
Sociologia
Economista, sociòleg i polític suec.
Afiliat al partit socialdemòcrata des del 1930 i diputat 1936-38 i 1944-47, des de la presidència de la comissió governamental per a la planificació econòmica i el ministeri de comerç i indústria 1945-47 fou un dels impulsors de l’anomenat model suec del socialisme Secretari executiu de la Comissió Econòmica de l’ONU per Europa 1947-57, professor d’economia política 1933-50 i d’economia internacional 1960-67 a la Universitat d’Estocolm, destaquen els seus estudis sobre els problemes del desenvolupament Monetary Equilibrium 1939, An American Dilemma 1944, An American Dilemma…
Joan Mateu i Martínez
Economia
Comerciant i promotor comercial.
Fou un dels impulsors i cofundadors de la Fundació Barcelona Comerç, una organització creada l’any 2000 amb la finalitat de defensar el comerç de proximitat davant la irrupció de les grans superfícies i dels centres comercials, i de la qual era president des de l’abril del 2009 Aquesta organització s’articulava a través dels anomenats eixos comercials , que agrupaven el petit comerç en diverses zones de la ciutat Mateu era també representant d’un d’aquests eixos, el de Sant Andreu, on havia regentat una botiga de regals Impulsà diverses iniciatives com ara Comerç al carrer, les…
Robert Mundell
Economia
Economista canadenc.
El 1956 obtingué el doctorat al Massachusetts Institute of Technology MIT Professor de la Universitat de Chicago 1966-71 i de la Universitat de Columbia Nova York, des del 1974 El 1999 rebé el premi Nobel d’economia pels seus treballs sobre la dinàmica monetària i les unions monetàries òptimes Les seves investigacions sobre els efectes de les polítiques governamentals en els mercats internacionals de capitals, sobre el valor fix o flotant d’una divisa i sobre la necessitat de monedes nacionals, canviaren la direcció de les teories macroeconòmiques sobre les economies obertes El 2005 fou…
Andreu Claret i Casadessús
Economia
Empresari i polític.
Membre d’Esquerra Republicana, durant la guerra civil de 1936-39 tingué un paper destacat en l’organització de l’evacuació dels ferits de guerra cap a França des del seu càrrec de comissari polític dels hospitals de l’exèrcit de la República Acabada la guerra, s’exilià a Françà, on dugué a terme nombroses activitats d’ajuda a d’altres exiliats i on, a la Segona Guerra Mundial, participà en la Resistència El 1949 es traslladà a Andorra, on endegà diversos comerços i inicià diverses empreses dedicades a l’obertura i el desblocatge d’algunes rutes de muntanya, la més coneguda de les quals fou la…
Enric Corominas i Vila
Economia
Natació
Economista i directiu vinculat a la natació.
Llicenciat en economia per la Universitat de Barcelona, exercí d’empresari Fou president del Cercle d’Economia 1984-87 i impulsor de la seva fundació, del Patronat de la Universitat Ramon Llull 1994-2001, del qual fou un dels grans impulsors i des del 2013 membre del comitè d’honor, i de la comissió de control de la Caixa —de la qual en fou conseller— Era germà del financer i industrial Joan Corominas S’interessà per la natació arran dels triomfs de la seva neboda, la nedadora Mari Pau Corominas Fou vicepresident de la Federació Catalana de Natació de la mà d’Antoni Monés des…
Samir Amin
Economia
Economista francoegipci.
Fill de pare egipci de la comunitat copta i de mare francesa, estudià a París des del 1947, i es diplomà en ciències polítiques 1952, estadística 1956 i economia 1957 S’afilià al Parti Communiste Français, del qual es distancià per adoptar posicions pròximes al maoisme En 1957-60 fou economista per al desenvolupament a l’administració egípcia i, en 1960-63, assessor del govern de Mali Posteriorment fou successivament professor a les universitats de Poitiers, Dakar i Vincennes El 1973 publicà la seva obra cabdal, Le Développement inégal Essai sur les formations sociales du capitalisme…
Miquel Arnau de Gelcen
Automobilisme
Economia
Promotor, empresari i dirigent esportiu vinculat al món de l’automobilisme.
Disputà algunes curses amb Alfa Romeo, BMW, Delage i Salmson 1954-56 Ingressà a la Penya Motorista Barcelona, de la qual fou nomenat president de relacions esportives Participà en l’organització de les primeres 24 Hores de Motociclisme de Montjuïc 1955 Impulsà la Cursa a l’Arrabassada, el Ralli dels Pirineus, el Ralli de les Dues Catalunyes i la Cursa delMontseny, que poc després formà partdel Campionat d’Europa de muntanya Fou comissari d’importants curses internacionals, vicepresident de la Federació Espanyola d’Automobilisme 1961-91 i membre de la junta directiva del Reial Automòbil Club…
Josep Baruel i Coll
Economia
Cristianisme
Sacerdot i pedagog d’empresaris.
Ingressà a la Companyia de Jesús Doctorat en filosofia a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre psicologia de grups, amplià estudis a la Universitat de Nova York sobre gestió d’empreses, i de retorn a Catalunya 1958, esdevingué un dels principals impulsors d' ESADE , on impartí cursos Els anys seixanta i setanta estudià les motivacions i les pautes del trasllat de les empreses de Barcelona a la seva conurbació Introduí a l’Estat espanyol el concepte, l’estudi i la pràctica de l’anomenada dinàmica de grups i el coaching o asessorament personalitzat Publicà El…
BRIC
Economia
Grup de països format pel Brasil, Rússia, l'Índia i la Xina, el nom del qual correspon a les respectives sigles en anglès (Brazil, Russia, India, China).
Per l’extensió, la població i els recursos, constitueixen les primeres potències dels països dits emergents estats situats fora del món tradicionalment designat com a desenvolupat que formen l’Europa occidental, el Canadà i els Estats Units i el Japó, i que en relativament pocs anys han experimentat un creixement econòmic accelerat Al final de la primera dècada del segle XXI representaven gairebé el 50% de la població i al voltant d’una quarta part del PNB mundials La seva importància, en augment en l’escenari econòmic mundial, ha contribuït a una creixent cooperació en els fòrums…