Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Romà Sanahuja i Bosch
Construcció i obres públiques
Economia
Empresari constructor.
Fou un dels principals constructors d’habitatges socials promoguts pel ministeri de l’habitatge al llarg dels anys cinquanta i seixanta A la dècada dels noranta, la seva immobiliària quedà associada amb els problemes del ciment aluminós aluminosi , especialment als barris barcelonins del Turó de la Peira i les Corts Un dels seus darrers grans projectes fou el complex Illa Diagonal de Barcelona, inaugurat el 1993
Jeroni Estades i Llabrés
Economia
Història
Política
Polític i financer.
Representant de Maura a Sóller, a la diputació provincial i com a diputat a corts a la legislatura del 1914 Intervingué en empreses locals de navegació i fàbriques de gas, ciment i materials de construcció i fou el fundador del ferrocarril de Sóller, inaugurat el 1912 i electrificat el 1929 Per servir amb plena dedicació la política local i l’empresa ferroviària, refusà una senadoria vitalícia i altres alts càrrecs
Pere Adserà Tomàs
Esport general
Economia
Hoteler.
De la mà d’Ignasi Folch i Girona, fou gerent del Xalet de la Molina, inaugurat pel Centre Excursionista de Catalunya l’any 1925 El 1934, començà a la Molina la construcció del que seria el futur Hotel Adserà Gràcies al seu impuls, es construí la clínica JoanAntoni Samaranch, s’inaugurà el primer telecadira, anomenat de Font Canaleta 1941, es feu arribar aigua potable al complex 1944 i s’asfaltà la carretera 1961
Terra Mítica
Economia
Parc temàtic situat al terme municipal de Benidorm (Marina Baixa), inaugurat l’any 2000.
Amb una extensió en origen d’1050000 m 2 , en el moment de la inauguració era el parc temàtic més gran d’Europa, i un dels projectes principals del president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana El parc tingué una inversió inicial de 270 milions d’euros L’accionariat es repartia entre els grups privats Societat Parc Temàtic, impulsat per la Generalitat Valenciana, la CAM i Bancaixa Conté cinc zones temàtiques Egipte, Grècia, Roma, les Illes i Ibèria, els trets típics de les quals hi han estat reproduïts, amb espectacles folklòrics inclosos Hi ha també atraccions…
Caixa d’Estalvis de Manresa
Economia
Entitat financera domiciliada a Manresa i constituïda el 1865.
Amb una clara vocació comarcal, el 2007, el nombre d’oficines era de 155 i el d’empleats de 844 Entre les iniciatives més destacades de l’entitat, cal esmentar les Jornades d’Economia de la Catalunya Central des del 1996 i l’espai didàctic i de lleure Món Sant Benet, centrat en el monestir de Bages , inaugurat el 2007 El gener del 2010 els actius de l’entitat sumaven 6505 milions d’euros Aquest mateix any, en el marc del procés de concentració de les caixes d’estalvi impulsat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària , aprovà la fusió amb la Caixa d’Estalvis de Catalunya i la…
Valentí Leiro i Paz
Economia
Empresari.
Fill d’un picapedrer, l’any 1944 arribà a Catalunya amb la seva família, que s’installà a la masia del Rieral, entre Aiguafreda i Tagamanent, on començà a treballar amb el seu pare Al cap d’uns anys adquirí una pedrera pròpia i creà les empreses Xemeneies Leiro, que esdevingué una de les primeres del sector a l’Estat, i més tard, Pedra Natural Leiro, de materials de construcció Posteriorment l’empresa derivà cap al sector hoteler, la restauració i l’immobiliari L’any 1973 obrí un restaurant, El Muntanyà Seva, que fou l’inici d’un ambiciós complex urbanístic, residencial i esportiu Amb motiu…
Darius Rumeu i Freixa
Economia
Història
Polític i financer.
Segon baró de Viver Fill i successor de Darius Rumeu i Torrents, que fou president de la diputació provincial de Barcelona Estudià dret i es dedicà a les empreses familiars entre les quals Ciments i Calçs Freixa i financeres i a la política El 1919 entrà a Unión Monárquica Nacional i el 1920 fou elegit regidor de Barcelona Conseller de cultura de la Mancomunitat, durant la Dictadura de Primo de Rivera, contribuí a la dissolució d’aquesta institució Nomenat alcalde de Barcelona 1925-29, durant la seva gestió fou perllonganda l’avinguda Diagonal fins a Esplugues de Llobregat, urbanitzada la…
Andreu Colomer i Munmany
Economia
Empresari i mecenes.
Provinent d’una nissaga de pelleters sorgida el 1792, els anys anteriors a la guerra civil de 1936-39 milità en la Federació de Joves Cristians de Catalunya , i el 1936 anà a Brusselles, on perfeccionà els seus coneixements professionals i es formà com a empresari Retornat a Vic el 1939, continuà el negoci familiar Colomer i Munmay SA, que modernitzà i n'inicià l’expansió internacional, tot orientant-lo envers l’exportació i establint fàbriques a Grècia, l’Iraq, el Brasil i altres països Fou membre de Foment del Treball i de l’Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament…
Júlia Bonet i Fité
Economia
Empresària.
A disset anys obrí una perruqueria als baixos de la casa familiar Per tal de subministrar els productes necessaris per a aquesta activitat, viatjà sovint a França Amb el temps, la venda d’aquests i altres productes, inexistents tant a Andorra com a Espanya durant els primers anys del franquisme, es convertí en la base del negoci Finalment centrada en la branca de la perfumeria, aprofità el turisme comercial que, impulsat per la prosperitat dels anys seixanta, trobava al Principat d’Andorra uns preus i un assortiment de productes inexistents a l’Estat espanyol L’obertura d’una…
World Trade Center

World Trade Center, amb les torres bessones abans de l’atemptat del 2001 que les enfonsà
© Xevi Varela
Economia
Complex urbanístic de Nova York destinat a centre comercial, de negocis i d’esbarjo, construït entre el 1966 i el 1973.
Gestionat per l’Autoritat Portuària de Nova York, que n'era també la propietària majoritària, era al Lower Manhattan, centrat per una plaça de 735 m 2 envoltada de diversos edificis de grans dimensions, entre els quals destacaven els gratacels anomenats Twin Towers ‘Torres Bessones’, de 412 metres d’alçada i 110 pisos, projectats per l’arquitecte MYamasaki i acabats el 1972 i el 1973 respectivament El 26 de febrer de 1993 una de les torres fou objecte d’un atemptat amb bomba que provocà sis morts L' 11 de setembre de 2001 tingué lloc un segon atemptat, dut a terme amb dos avions, els quals,…