Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
rigidesa
Economia
Condició de certes variables econòmiques —com ara l’oferta, la demanda, els costs, els salaris, etc—, de les quals indica una baixa elasticitat respecte a una altra variable.
La rigidesa de l’oferta o de la demanda és emprada per a indicar una insensibilitat d’aquestes a una variació dels preus La rigidesa de costs és emprada per a indicar la inexistència d’economies a escala, és a dir, la relació constant entre costs i producció
marca de fàbrica
Economia
Senyal posat en un objecte per a indicar l’establiment on ha estat fabricat.
mostra
Economia
Signe convencional que hom posa en una botiga, etc, per indicar allò que hi venen.
bolla
Economia
Dret fiscal
Marca que hom posa en una mercaderia per indicar-ne l’origen o que ha estat reconeguda o despatxada en la duana.
anàlisi tècnica
Economia
Tècnica de creació i interpretació de gràfics i indicadors borsaris per a prendre decisions d’inversió.
A diferència de l’anàlisi fonamental, l’anàlisi tècnica és coneguda com una teoria de la inversió més centrada en elements psicològics que no pas en les dades fonamentals d’una empresa o del seu sector Un dels usuaris més coneguts d’aquesta tècnica fou l’economista britànic John Maynard Keynes, que se’n beneficià amb importants guanys borsaris Amb l’anàlisi tècnica es pretén predir quin és el millor moment per a comprar o vendre un títol Les eines bàsiques d’aquesta anàlisi són els gràfics o xarts , i els qui la utilitzen són anomenats xartistes El mercat és per a ells la principal font d’…
complementarietat
Economia
Concepte emprat per l’economia marginalista per a indicar quan, o com, dos o més béns han d’actuar conjuntament per satisfer una necessitat determinada.
Dos béns de consum són complementaris quan un augment en el preu de l’un fa disminuir el consum de tots dos Dos factors de producció són complementaris quan l’augment quantitatiu de l’un dóna lloc a l’augment de la productivitat marginal de l’altre
lliurecanvisme
Economia
Doctrina econòmica basada en el lliure canvi per la qual hom no discrimina contra les importacions afavorint la producció interior o obstrueix les exportacions per afavorir els consumidors domèstics.
Ataca l’existència d’aranzels, les restriccions quantitatives i d’altres mitjans que limitin la circulació de productes entre països, malgrat la que justifica l’existència de control i imposicions amb objectius fiscals o sanitaris Al segle XVII fou usat per a indicar la lliure entrada als gremis i companyies de comerç i més tard com el dret de mercadejar a l’estranger al marge de les companyies El lliurecanvisme prengué cos durant el segle XVIII per mitjà de la fisiocràcia laissez faire, laissez passer, le monde va par lui-même i d’Adam Smith, que establiren que la divisió…
sense despeses
Economia
Dret mercantil
Locució inserida al peu d’una lletra de canvi, voluntària i no necessària, per indicar que hom allibera el lliurat de la repercussió de les despeses del protest si aquest s’arriba a fer, despeses que hom passa a càrrec del tenidor de l’efecte.
En la pràctica s’ha convertit en una clàusula que dispensa el tenidor d’aixecar el protest, mantenir vives les accions canviàries en via de regrés, que altrament hauria perdut La locució amb despeses indica únicament que no s’ha inserit la clàusula sense despeses
sistema econòmic
Economia
Conjunt coherent de relacions capaç d’explicar els objectius i els mitjans de l’organització econòmica total de la societat.
El concepte de sistema, com a tal, només ha adquirit relleu en la ciència econòmica des del segon terç del s XX i encara fins fa pocs anys era un concepte poc emprat dintre la literatura econòmica anglosaxona aquest fenomen s’explica per la inexistència, fins a la Primera Guerra Mundial, d’un altre tipus d’organització econòmica avançada que no fos el capitalisme La manca d’interès, coneixements i anàlisi dels anomenats països socialistes retardà l’estudi i la comparació dels diferents sistemes econòmics El sistema econòmic fa referència a una unitat macroeconòmica amb capacitat de decisió…
Economia 2015
Economia
La Xina va presentar alguns símptomes d’una possible frenada del seu creixement econòmic © Fototecacat / Fleyeing / Dreamstimecom El 2015 van començar els dubtes reals sobre el manteniment del ritme de creixement a escala global com a conseqüència de la desacceleració de les economies emergents El principal risc va ser la Xina Diverses institucions internacionals van fer un crit d’alarma per la possibilitat de frenada del creixement del gegant asiàtic En aquest context, es va intensificar la caiguda del preu del petroli, que, cap a final d’any, es va situar al nivell de vuit anys enrere i amb…