Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
ingrés
Economia
Forma, generalment expressada en diners, en què hom efectua l’apropiació dels béns produïts en un període pels diferents grups i classes socials.
La distribució del valor de la producció és feta, segons la participació en el procés de producció, en forma de salaris, interessos, lloguers, beneficis, imposts, etc Els ingressos públics són formats pel conjunt de recursos financers obtinguts per l’administració pública Des d’un punt de vista microeconòmic, l’ingrés d’un empresari és el resultat de multiplicar el nombre d’unitats que ven pel preu fix unitari L' ingrés mitjà és la relació existent entre els ingressos totals la quantitat venuda és igual al preu del producte i coincideix amb la corba de demanda d’…
renda bàsica
Economia
Ingrés regular que tot ciutadà percep individualment de l’Estat independentment dels ingressos que obté d’altres fonts (laborals, herències, negocis de compravenda, etc.) i de l’edat, la situació laboral, etc.
Projecte sorgit sobretot en medis universitaris els anys cinquanta i encara no portat a la pràctica, alguns mecanismes comptables o fiscals s’hi apropen de manera parcial o condicionada, com ara l’impost negatiu sobre la renda i els complements salarials Els defensors de la renda bàsica justifiquen la mesura, en primer lloc, com una manera d’eliminar la pobresa i també els cercles viciosos que en molts casos impedeixen sortir-ne Igualment consideren que amb la seva aplicació molts dels serveis bàsics de l’ estat del benestar resultarien superflus, amb la consegüent simplificació i estalvi de…
vendes
Economia
Xifra de negocis i, en general, del nivell d’activitat d’una empresa.
En aquest sentit, és important la seva diferenciació dels cobraments les vendes d’una empresa durant un període són les operacions d’aquest tipus efectuades prescindint de si n'ha cobrat l’import o no així, es diferencia comptablement entre ingrés , que és l’equivalent monetari de la venda, i cobrament , que es el reflex financer de l’ingrés, que pot ésser simultani a aquest o, més generalment, posterior El volum de vendes d’un període determinat és la variable base per a determinar el resultat de l’empresa durant aquest període resultat = vendes - cost propi dels…
renda nacional
Economia
Agregat macroeconòmic fonamental que indica el valor de tots els ingressos derivats de la participació dels diferents factors de producció en el procés de producció durant un temps determinat, generalment un any.
En aquest sentit, renda nacional coincideix amb el producte nacional net L’estimació de la renda nacional es podrà fer per tres vies alternatives per la via de producció, és a dir, com a suma dels valors afegits nets de tots el processos productius durant el període considerat per la via d’ingrés, és a dir, com a suma de totes les rendes o ingressos corresponents als factors de producció subministrats al procés productiu de l’àmbit considerat, abans de deduir els imposts indirectes i després de la deducció prèvia dels pagaments per transferència i de les rendes derivades, car no…
avantatge accessori
Economia
Remuneració extrasalarial, normalment en espècie, que empreses grans faciliten, contractualment, a llurs empleats, com addició a la retribució principal.
N'hi ha moltes modalitats cotxe privat als dirigents, vacances subvencionades, sanitat privada, plans d’inversió en valors, educació dels fills, etc Per tal com constitueixen un desviament de la pressió fiscal ingrés superior al que correspondria si fos en metàllic, deduïts imposts, han adquirit una gran difusió i augmenta llur pes relatiu en la remuneració total
Acord Centreeuropeu de Lliure Comerç
Economia
Organització creada el 21 de desembre de 1992, a Cracòvia, integrada per Txèquia, Eslovàquia, Hongria, Polònia, Eslovènia, Romania i Bulgària.
Té per objectiu la progressiva reducció dels aranzels, que facilitin el desenvolupament comercial i econòmic dels països memebres, així com la consecució de la compatibilitat amb les regulacions de la Unió Europea, amb la idea de facilitar un futur ingrés d’aquests països en la UE Els Països Bàltics, Croàcia i Ucraïna són candidats a incorporar-se a aquesta organització
impost sobre el valor afegit
Economia
Impost indirecte, de tipus multifàsic sobre les vendes, amb caràcter no acumulatiu sobre el consum, i que grava el valor afegit en cadascuna de les fases del procés productiu.
Es calcula aplicant el tipus impositiu corresponent sobre la diferència entre el preu de venda i el preu de compra valor afegit en la fase productiva, de manera que és un impost neutral que, en la darrera transacció, recau totalment sobre el consumidor final Fou adoptat el 1986 per l’Estat espanyol arran del seu ingrés a les Comunitats Europees des del 1993 Unió Europea i és d’aplicació general en tots els estats d’aquesta organització L’IVA comunitari representa l’eix de la imposició indirecta de l’actual Unió Europea
euro

Imatge i símbol de la unitat monetària
Economia
Unitat monetària de la Unió Europea.
Utilització i història És subdividida en 100 cèntims El nom s’adoptà en la reunió del Consell Europeu del 1995, i la seva entrada en vigor, que constituïa la darrera fase de la Unió Econòmica i Monetària continguda en el Tractat de Maastricht , tingué lloc l’1 de gener de 1999, i la posada en circulació de les monedes l’1 de gener de 2002 Per tal d’amortir els efectes negatius derivats d’unes economies desiguals, la Unió Europea fixà uns “criteris de convergència” recollits en el Pacte d’Estabilitat i Creixement que estableix uns límits quant a inflació, deute i dèficit públics, tipus d’…
Joan Carles Gallego i Herrera
Economia
Sindicalista.
Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona, és catedràtic de l’Institut d’Ensenyament Secundari i de Formació Professional La Pineda de Badalona Des del seu ingrés el 1975 a Comissions Obreres CCOO de Catalunya en la seva etapa d’estudiant i militant del PSUC , desenvolupà tasques vinculades amb el món de l’educació i la funció pública Fou secretari de la federació d’ensenyament del sindicat i secretari d’economia i formació per a l’ocupació 1992-2001, responsable de l’àrea socioeconòmica de CCOO a Catalunya 2001-04 i, més tard, secretari…