Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
toyotisme
Economia
Sociologia
Mètode d’organització del treball —oposat al taylorisme— introduït per les empreses japoneses, basat en la producció ajustada, l’aplicació de la qualitat total i la implicació absoluta dels treballadors en el procés de producció.
Una de les bases d’aquest sistema són els anomenats “cercles de qualitat”, equips formats pels treballadors que estudien la qualitat d’un producte i, sobretot, l’adequació del procés productiu Es basa en la premissa que el treballador millora el seu rendiment si participa activament en equips de treball on pot comunicar les queixes i pot suggerir innovacions i millores del procés de produció Tot plegat comporta una major implicació i responsabilitat del treballador Rep el seu nom de l’empresa Toyota
innovació
Economia
Introducció per primera vegada en el mercat d’un producte, o d’un procés modificat, a partir d’una idea, invenció o reconeixement d’una necessitat, i que ha estat acceptada pel mercat.
Per tant, se situa en l’ordre econòmic però quant a la invenció, se situa en l’ordre tècnic La innovació de disseny, de producte, d’envàs o del conjunt de l’empresa és un canvi organitzat per a maximitzar els resultats de l’activitat econòmica, i ha de formar part de les activitats i de l’esperit de l’organització Les innovacions poden ésser majors o radicals innovació radical , o menors o incrementals innovació incremental És evident la importància de les primeres, però no ho és menys el flux d’acumulació de les segones
Joan Robinson
Economia
Economista britànica, vinculada a Cambridge.
La seva primera obra important fou ocasionada per dos articles de Sraffa 1925-26 que introduïren innovacions a l’anàlisi de la competència i el seu desenvolupament The Economics of Imperfect Competition 1933, on construeix la teoria de la competència imperfecta La General Theory de Keynes la influí notablement un bon resum elemental de les idees keynesianes és el seu llibre Introduction to the Theory of Employment 1937 Estudià els problemes de l’acumulació i el creixement The Accumulation of Capital , 1956 També reformulà la teoria econòmica marxista An Essay in Marxian…
acumulació
Economia
Procés de transformació d’una part de la plusvàlua en capital, que constitueix la força motriu del desenvolupament capitalista.
La competència entre les empreses en el mercat capitalista fa absolutament necessari el progrés tècnic o les innovacions , com diu Joseph A Schumpeter Per tant, la tècnica del procés de producció està sotmesa a constants transformacions Aquesta demanda d’innovacions que constitueix una veritable necessitat social, exigeix l’acumulació de capitals Tot capitalista es troba sotmès a una pressió envers l’acumulació L’origen de l’acumulació rau en la producció de plusvàlua beneficis, interessos, rendes, etc Una part —generalment la major— de la plus vàlua esdevé capital addicional, i és acumulat…
Parmalat
Economia
Empresa agroalimentària i lletera italiana.
Fou fundada a la dècada del 1960 a partir d’una botiga d’alimentació de la família Tanzi, de Parma Calisto Tanzi, que n'heretà la direcció el 1961, començà una política d’expansió a altres ciutats italianes i, impulsada per les innovacions fou una de les primeres a utilitzar els brics als anys setanta i la diversificació, es convertí en una de les primeres multinacionals de l’alimentació El 1990 entrà a cotitzar en borsa Al desembre del 2003, amb presència a 139 països, una plantilla de més de 36000 empleats i uns ingressos al voltant dels 7 600 milions d’euros, protagonitzà una…
Josep Ferrer i Vidal
Josep Ferrer i Vidal
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Fabricant de teixits i economista.
Afiliat al partit conservador, fou diputat i senador Fou membre de les principals institucions culturals i econòmiques barcelonines, i un prohom de la burgesia catalana de l’època Viatjà per Anglaterra i per França, d’on importà innovacions tecnològiques Des del senat fou un aferrissat defensor del proteccionisme, d’acord amb els interessos fabrils catalans Es preocupà també per millorar l’eficàcia dels sistemes de treball, i exposà una doctrina per a contrarestar les crisis econòmiques basada en la noció d’equilibri Per a la història econòmica, tenen interès les seves…
cogestió
Economia
Sociologia
Sistema de participació dels treballadors en la gestió de l’empresa a través d’organismes propis.
Aquesta participació pot tenir graus i aspectes diferents, però, en general, constitueix una institució ambigua que pretén d’establir un sistema de collaboració harmònica entre capital i treball que elimini el conflicte, faci augmentar la productivitat i permeti a l’empresa de planificar econòmicament La cogestió, en l’aspecte econòmic, és pràcticament nulla i només ha tingut alguna incidència quant a millora de sous i control de dividends en l’aspecte tècnic, només ha arribat a l’escala dels suggeriments o les consultes, sense cap poder sobre l’organització de la producció i les …
empresari | empresària
Economia
Persona que té part en una empresa.
Amb l’aparició de l’empresa capitalista, l’empresari ocupa el lloc d’agent visible de l’activitat econòmica i coincideix generalment amb el propietari dels béns de capital La tasca de gestió de l’empresa és la coordinació de fluxos de recursos per a produir i vendre, i és afectada per les decisions, estranyes a ella, de l’estalvi, de la política de preus, de les relacions laborals, de la situació del mercat, etc Schumpeter introduí la imatge de l' empresari innovador , com a factor impulsor del progrés, individu que, gràcies a la introducció d’innovacions, mantenia l’expansió del…
Jeroen van den Bergh
Economia
Economista neerlandès.
Graduat en econometria per la Universitat de Tilburg 1988 i doctorat en economia per la Universitat Lliure d’Amsterdam 1991, n'ha estat professor d’economia ambiental a la Facultat d’Economia i Administració d’Empreses 1997-2007 i també a l’Institut d’Estudis Mediambientals 2002-07 Des del 2007 és professor d’Economia i Recursos Ambientals d’aquesta universitat i també professor associat al Departament d’Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona , així com de l' ICREA , que hi està vinculada Les seves línies de recerca se centren en la modelització de les interaccions entre economia…
Serge de Diaghilev
Economia
Teatre
Empresari teatral.
Estudià dret a Peterburg, però es dedicà al teatre i fundà la primera revista russa d’art Mir Iskusstva ‘El món de l’art’, 1898-1904 Un conflicte amb el Teatre Imperial de Peterburg el decidí a anar a París, on propagà l’art rus amb exposicions, òperes i, el 1909, amb ballets l’èxit fou tan gran, que formà una companyia pròpia els Ballets Russes de S de Diaghilev 1911 Confià les decoracions a pintors d’avantguarda Braque, Picasso, L Bakst, Matisse i els catalans Sert, Miró i P Pruna, i la direcció orquestral, a mans expertes P Monteux, E Ansermet donà pas a nous coreògrafs Fokin, Massin,…