Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Pere Vila i Codina
Economia
Comerciant i filantrop.
Sense instrucció, hagué de cercar feina a Barcelona 1875, i poc després emigrà a l’Argentina, on s’enriquí amb el comerç de cereals i s’instruí S'establí a Rosario de Santa Fe, on creà importants plantacions En morir, féu diverses deixes a les Oluges, Cervera, Lleida i Barcelona per a la instrucció d’infants L’ajuntament de Barcelona creà, amb aquesta donació, el Grup Escolar Pere Vila 1920 i una biblioteca popular del mateix nom
Eusebio María del Valle
Economia
Literatura
Economista i escriptor castellà.
Exercí les càtedres de dret natural i d’economia política a la Universitat de Madrid, on fou degà de filosofia i lletres i rector de la universitat 1845 fou conseller d’instrucció pública i diputat Publicà un Curso de Economía Política 1842 i dirigí, el 1846, la primera traducció de l' Essay on the Principle of Population de Malthus al castellà
Johann Karl Rodbertus
Economia
Història
Política
Economista i polític alemany.
Membre de l’Assemblea prussiana i ministre del culte i de la instrucció 1848, partidari de la unificació alemanya Abandonà la vida pública i es dedicà a l’estudi de temes socials fou el primer representant alemany del socialisme teòric Introduí la consideració que si els salaris no augmenten proporcionalment a la producció, es poden originar crisis generals del sistema a causa d’una superproducció, perquè es produeix més que no es pot consumir Publicà Soziale Briefe an von Kirchmann ‘Cartes socials a von Kirchmann’, 1850
Joan Potau i Farré
Economia
Dret
Magistrat i comerciant.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1931 Durant la Guerra Civil Espanyola fou jutge de primera instància i d’instrucció de Lleida, i magistrat de l’Audiència de Lleida a Solsona En acabar el conflicte, s’exilià a França, on residí fins el 1942, any en el qual es traslladà a Mèxic Fou gerent general d’un empresa importadora de vins, licors i conserves i director general d’un laboratori farmacèutic, i un dels elements més actius de la colonia catalana de la ciutat de Mèxic Dedicat també al periodisme, dirigí la revista Orfeó Català L'any 1991 rebé la…
Tribunal de Defensa de la Competència
Economia
Organisme dependent del ministeri d’economia dedicat a dictaminar si les empreses o determinats sectors econòmics atempten contra la lliure competència.
La institució, que es regula bàsicament per la llei 16/1989, de 17 de juliol, modificada pel reial decret 7/1996, de 7 de juny, estableix per al tribunal les funcions de resolució i, si és el cas, de proposta També recull que el Servei de Defensa de la Competència, dependent del mateix ministeri, s’encarregui de la instrucció d’expedients La norma que regula el tribunal s’inspirà en la normativa de l’antiga Comunitat Europea sobre política de la competència Al mateix temps, tractà de superar els defectes de l’anterior norma sobre la matèria, anomenada de repressió de pràctiques restrictives…
comiat
Economia
Dret del treball
Forma d’extinció de la relació laboral per la voluntat unilateral de l’empresari, hi hagi o no causa justificada.
L’ordenament jurídic enpanyol vigent exigeix el requisit formal de la comunicació per escrit o la instrucció d’expedient si es tracta d’un acomiadament collectiu per causa de crisi, cal primer la corresponent autorització En els casos de manca de compliment per l’empresari d’aquests requisits, el comiat és nul i produeix l’obligació de readmetre la persona acomiadada i abonar-li el sou que li correspongui quan el comiat no té causa justificada, té la consideració d’improcedent i obliga a indemnitzar-la Quan és produït per causa justificada, no dóna dret a cap indemnització En són…
índex de desenvolupament humà
Economia
Indicador sintètic que elabora el Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD) des del 1990.
Fou creat seguint les idees d’Amartya Sen desenvolupades per l’economista pakistanès Mahbub ul Haz Es tractava de mesurar d’una forma més completa i precisa el nivell de desenvolupament dels diferents estats del món Fins aquell moment, el nivell de desenvolupament dels països s’havia calculat amb un únic criteri, normalment ecònomic, com el nivell de renda o el PIB dels països L’IDH, en canvi, s’obté a partir del càlcul ponderat des tres variables l’esperança de vida en néixer, el nivell d’instrucció i educació —mesurat a partir de la taxa d’alfabetització d’adults i del nivell d’educació de…
democràcia econòmica
Economia
Expressió amb què hom designa el fet que l’exercici de les llibertats polítiques pressuposa un cert nivell de vida material, d’instrucció i educació, etc, amb la corresponent exigència d’una economia controlada per part de l’estat democràtic.
Economia 2014
Economia
Al final del 2014, les perspectives de creixement van ser molt positives per a les economies espanyola i catalana, mentre que per a la resta de la Unió Europea UE no ho van ser tant El producte interior brut PIB espanyol va experimentar una alça del 0,5% al tercer trimestre respecte a l’anterior i una taxa interanual de l’1,6% amb símptomes de recuperació del consum de les llars A Catalunya, l’augment intertrimestral en el període entre juny i setembre també va ser del 0,5% i el creixement interanual es va enfilar fins a l’1,8% El principal problema econòmic de l’Estat espanyol va continuar…
Economia 2017
Economia
El nou proteccionisme nord-americà Una de les principals incerteses econòmiques del 2017 va ser l’ascens del risc de proteccionisme des de l’arribada, al gener, de Donald Trump a la Casa Blanca, als Estats Units, amb la seva filosofia d’"America first" Aquest fet va quedar ben palès en el Fòrum Econòmic Mundial, que es va celebrar a la ciutat suïssa de Davos, on es reuneixen anualment les elits del món De fet, els Estats Units i la Xina s’hi van intercanviar els papers, i el president xinès Xi Jinping va exercir…