Resultats de la cerca

La pràctica del dúmping pot ésser esporàdica , efectuada ocasionalment per a la collocació d’un excedent de producció en els mercats estrangers, depredatòria , amb la intenció d’introduir-se en un mercat o d’eliminar la competència, amb la consegüent puja de preus, i persistent , en forma continuada i amb la intenció d’obtenir beneficis complementaris en els mercats estrangers, un cop coberts els costs fixos en el mercat interior Hom parla de dúmping invers quan la venda de productes és feta a preus més elevats en els mercats estrangers que a l’interior del país La…

El lliurat n'accepta una sense que existeixi cap deute previ i, per tant, sense intenció de pagar-la, amb l’objecte que el lliurador pugui disposar, mitjançant el seu descompte al banc, d’un crèdit fictici En compensació, el lliurat contragirarà una altra lletra al lliurador de l’operació anterior en les mateixes condicions, i així successivament

Si l’acord és explícit, s’anomena càrtel Aquests acords representen pràctiques restrictives de la competència, i actualment són més vigilats i sancionats per l’Administració que la formació de grans grups industrials, primers objectius de les lleis antimonopoli

En són elements imprescindibles una diagnosi i un planejament de mesures Les mesures tècniques i organitzatives suposen l’adaptació de l’estructura i l’activitat a un projecte planejament estratègic empresarial, mentre que, les financeres, possibilitaran els mitjans per a realitzar-lo ajustant el balanç, emprant nous mitjans, retardant els pagaments, etc

En les legislacions modernes rep generalment el nom de societat Als Països Catalans, a l’edat mitjana, la duració de la companyia era d’un a cinc anys, prorrogables, al cap dels quals eren repartits els beneficis Durant el s XIII el benefici anava generalment a mitges entre soci capitalista i soci gestor Als s XIV i XV la companyia es complicà sovint una quarta part del benefici total net, dita quart diner , era repartida entre els socis gestors, si n'hi havia més d’un, en proporció a llur diferent aportació de treball o responsabilitat i la resta del benefici era repartida entre tots els…

Una federació d’associacions en règim d’autogestió ha estat considerada com un socialisme que eviti la centralització del poder, bé que hom reconeix la impossibilitat que certes activitats, com la política exterior i la defensa, siguin autogestionades En general l’autogestió ha estat concebuda com una forma de funcionar una part de la societat —com en el cas de l’autogestió universitària—, i especialment de l’economia En aquest darrer cas, l’autogestió és l’autoadministració de les empreses per llurs treballadors La marxa de l’empresa és controlada a través d’organismes de gestió elegits pels…

Rep el nom de l’empresari valencià Ignasi Villalonga i fou creada al juny de 2002, sota la direcció de Josep Vicent Boira i amb el suport de la Xarxa Vives i la Universitat d'Alacant i, bé que les seves prioritats són bàsicament de caràcter econòmic i estratègic, també hi tenen un pes considerable els factors lingüístics, històrics i socials Rep també el suport d’entitats i institucions diverses com ara les Cambres de Comerç de l’Arc Mediterrani, els governs autonòmics de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i el del Departament dels Pirineus Orientals a l’Estat francès…

L’assegurança es proposa de donar seguretat contra el risc, però sense que aquesta seguretat pugui ésser obtinguda per la supressió directa de la situació o de l’esdeveniment temuts, sinó tan sols per la certesa que, quan es produiran, hom podrà disposar d’un valor econòmic que el compensi Hi ha vestigis remotíssims d’institucions que, en un sentit ampli del concepte, poden ésser qualificades d’assegurances a Egipte obrers de les piràmides, a Babilònia codi d’Hammurabi, a Grècia, a Roma i a d’altres pobles de l’antiguitat Però l’origen de l’assegurança, en un sentit més estricte, cal cercar-…

Cap a una reforma del tractat de la Unió Nicolas Sarkozy i Angela Merkel, al centre, van imposar la seva tesi d’incrementar la disciplina fiscal a la cimera europea © Unió Europea El 2011 va acabar amb moltes incògnites econòmiques, algunes de vinculades amb el futur de l’euro, assetjat per la crisi del deute sobirà dels països perifèrics i amb elevats dèficits públics, com ara Itàlia i Espanya Les tensions i pressions dels mercats es van estendre fins al mateix cor de la Unió Europea UE Per això, a la cimera europea del desembre, Alemanya i França van imposar la seva tesi d’una major…