Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Frédéric Bastiat
Economia
Economista francès de l’escola «optimista».
Fou membre de l’assemblea constituent el 1848 Publicà el seu primer article el 1844 a “Journal des Économistes”, i, traslladat a París, publicà molt en poc temps Destaquen Cobden et la ligue 1845, Sophismes Économiques i, sobretot, Les Harmonies Économiques 1850 Fou l’impulsor, a més, de l’Association du Libre Échange La seva concepció del món és basada en una harmonia deista que evita tota tensió entre els diversos sectors econòmics Aquesta visió l’enfrontà alhora amb l’economia clàssica anglesa, amb el proteccionisme i amb el socialisme La seva teoria bàsica és la del valor-servei,…
Partenariat Transpacífic
Economia
Acord de lliure comerç establert entre dotze estats costaners del Pacífic.
Tancat el 5 d’octubre de 2015 a Auckland Nova Zelanda pels representants dels Estats Units, el Japó, Malàisia, el Vietnam, Singapur, Brunei, Austràlia, Nova Zelanda, el Canadà, Mèxic, Xile i el Perú, posteriorment havia de ser ratificat pels parlaments respectius, que tenien marge de decisió en els detalls de les bases de l’acord Té com a precedent l’acord de lliure comerç P4 entre Brunei, Xile, Nova Zelanda i Singapur 2005 Afecta la majoria de béns i serveis intercanviats entre els estats membres i comporta l’eliminació gradual d’unes 18000 tarifes que, en total, hi són…
economia col·laborativa
Economia
Modalitat d’intercanvi de béns i serveis a través d’internet, difosa a partir de la segona dècada del segle XXI.
No totes les transaccions econòmiques que es fan a través de la xarxa poden considerar-se economia collaborativa no ho són les vendes de productes d’empreses o comerços tradicionals a través dels portals respectius d’internet En el sentit més estricte, l’economia collaborativa consisteix en xarxes descentralitzades d’intercanvis entre particulars que són els proveïdors i els usuaris finals de les transaccions L’oferta la constitueix un bé de consum del qual el propietari en vol treure un benefici, sigui a través d’un intercanvi de productes o serveis, o bé en forma monetària, cosa que, si bé…
relació real d’intercanvi
Economia
Confrontació efectuada entre els preus dels béns intercanviats entre sectors econòmics, regions o estats, tenint en compte llurs modificacions al llarg del temps.
Generalment es refereix als intercanvis comercials duts a terme entre diferents estats analitzant la proporció entre els preus de les exportacions i els de les importacions Normalment, és expressat com un índex L’índex de preus de les exportacions mesura els canvis en el valor total d’una selecció de productes representatius de les exportacions amb relació a un any que hom pren com a base de la mateixa manera, l’índex de preus de les importacions mesura les variacions en els preus d’un conjunt de productes importats amb relació al mateix any de base Hom diu que la relació real d’intercanvi…
valor
Economia
Abstracció bàsica de la teoria econòmica que permet l’homogeneïtzació de tots els elements o objectes materials de què tracta la teoria econòmica.
Aquesta, com tota altra teoria científica, pretén una explicació previsió de determinats fets reals Evidentment, no pretén explicar tota la realitat, sinó només una part la parcella de la producció i distribució de béns Però, així i tot, els elements que componen aquesta parcella de la realitat són aparentment heterogenis, i les relacions que es poden establir entre ells són múltiples i diverses Els diferents productes cases, cotxes, aliments, etc són dissímils des de la majoria de punts de vista, i, per tant, difícilment poden ésser posats sota un mateix conjunt de relacions Hom pot establir…
mercat
El mercat del dijous a la Porxada de Granollers, un dels més importants que encara es fan al Vallès Oriental
© Fototeca.cat
Economia
Història
Reunió de mercaders en un lloc públic per tal d’efectuar l’intercanvi comercial.
Des dels temps més antics, la progressiva divisió social del treball donà lloc a la celebració de reunions de mercaders amb una certa periodicitat, normalment setmanal, per tal d’oferir llurs productes Des de l’imperi Romà el desenvolupament dels mercats obligà a la intervenció de l’estat o d’altres organismes públics per tal de controlar els intercanvis i d’evitar els abusos en els pesos i les mesures emprats Amb la decadència de l’imperi Romà i el procés de feudalització que experimentà l’Europa occidental des de les invasions fins al segle XI els intercanvis experimentaren un retrocés que…