Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
assegurança de vellesa
Economia
Dret del treball
Presentació de caràcter econòmic consistent en una pensió vitalícia a la qual té dret el treballador assalariat afiliat a la seguretat social i el funcionari públic en cessar del treball per la jubilació.
Segons la legislació vigent a l’Estat espanyol, només hi té dret el treballador, a seixanta-cinc anys, si ha cotitzat a la seguretat social uns mínims fixats
kaizen
Economia
En la filosofia empresarial del Japó, recerca d’un perfeccionament en tots els àmbits d’activitat i en tots els nivells d’execució.
Formulada per M Imai però arrelada en la tradició laboral japonesa, aquesta filosofia demana la participació de tothom i l’assumpció de la corresponent responsabilitat La kaizen recorre a diverses tècniques cercles de qualitat estocs mínims, control de la qualitat total defecte “zero”, perfeccionament permanent res no és perfecte, etc
John Atkinson Hobson
Economia
Economista britànic.
S'oposà a l’ortodòxia marshalliana de la seva època i elaborà la teoria del subconsum els consumidors es comporten irracionalment perquè hi ha factors institucionals que els condicionen Per contrastar els efectes de la injusta distribució de la renda proposà la implantació reformista de l' estat providència política de salaris mínims, gestió social dels negocis, etc Obres The Physiology of Industry 1889, The Evolution of Modern Capitalism 1894, The Industrial System 1909 i The Economics of Unemployment 1922 La seva aportació teòrica, poc reconeguda en principi, fou recollida en l…
estat del benestar
Economia
Tipus d’actuació estatal destinada a produir béns i serveis no rendibles per al sector privat.
A partir de la teoria general del benestar economia del benestar són extretes una sèrie d’implicacions operatives que remarquen sobretot la possibilitat —sigui objectiva o valorativa— que l’estat garanteixi a tots els ciutadans uns nivells mínims de percepcions directes de llur treball, i especialment de serveis públics, assistencials i de previsió social A la Gran Bretanya, pels volts de la Segona Guerra Mundial, s’estengué àmpliament aquesta filosofia econòmica, que restà plasmada, per exemple, amb el moviment portat per William Henry Beveridge al si del laborisme els països…
redistribució
Economia
Modificació que afecta una determinada distribució de béns o rendes, com a conseqüència de la intervenció de l’estat.
La redistribució de béns té per finalitat minvar l’especulació, afavorir els consumidors o fer créixer la productivitat La redistribució de la renda té un paper fonamental en la política econòmica L’objectiu que hom pretén és de disminuir les diferències de renda que reben les distintes classes socials o els distints factors productius Hi ha dues tècniques per arribar-hi o bé canviar la participació dels diferents factors productius dins la renda nacional redistribució funcional o bé igualar els nivells de la renda que reben els individus redistribució personal Les mesures de política…
macroeconomia
Economia
Anàlisi de les relacions entre les grans magnituds econòmiques agregades —renda nacional, consum global, estalvi, inversió, etc—, llur evolució i llurs taxes de variació.
Es preocupa també del paper de l’estat en l’activitat econòmica global i en general de la política econòmica d’uns moments i uns llocs concrets El tractament macroeconòmic aparegué com a reacció davant la metodologia neoclàssica a partir de les investigacions de Keynes i Kalecki sobre el nivell global de l’activitat econòmica Suposà una alternativa al collapse de l’economia de mercat dels anys trenta i a la crisi que sofrí en aquell moment la teoria de la tendència natural a l’equilibri en plena ocupació Segons els keynesians, la macroeconomia cal que defineixi i analitzi les…
Ben Bernanke
Economia
Nom amb el qual és conegut l’economista nord-americà Benjamin Shalom Bernanke.
Després de graduar-se a la Universitat de Harvard el 1975, obtingué el doctorat al Massachusetts Institute of Technology MIT el 1979 Posteriorment, fou professor adjunt 1979-83 i associat 1983-85 a la Graduate School of Business de la Universitat de Stanford El 1985 s’incorporà a la Universitat de Princeton, on ha desenvolupat la major part de la seva carrera acadèmica, i del Departament d’Economia de la qual fou president 1996-2002, i durant la qual destacà pels estudis de control de la inflació Des d’aquest any fins al 2005 fou membre del Consell de Govern de la Federal Reserve System , i…
impost sobre la renda de les persones físiques
Economia
Impost directe i personal que grava la renda de les persones físiques ateses les seves circumstàncies personals i familiars.
És el principal tribut directe del sistema fiscal espanyol, amb ingressos al voltant dels 36 000 milions d’euros Amb la progressiva translació del pes de la imposició directa a indirecta, l’impost sobre el valor afegit, IVA, l’ha guanyat en importància Amb tot, l’IRPF continua essent el tribut amb més impacte, perquè grava les rendes ingressades al llarg del període impositiu, tot i que les que més pes hi tenen són les del treball La llei bàsica que el regula s’aprovà el 1991 No obstant això, el 1998 se'n féu una profunda modificació, que entrà en vigor el 1999, amb la llei 40/1998 de 9 de…
Basilea 1 i 2
Economia
Acords en matèria de regulació bancària dirigits a evitar situacions d’insolvència o de fallida d’entitats financeres.
Basilea 1 és l’acord que el 1988 publicà el Comitè de Basilea de Supervisió Bancària, el secretariat del qual és al Banc Internacional de Pagaments i del qual formen part els governadors dels bancs centrals de Bèlgica, Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Japó, Holanda, Suècia, Suïssa, Regne Unit, Estats Units, Espanya i Luxemburg Feia un conjunt de recomanacions sobre els requisits de capitals mínims que s’havien d’establir per a les entitats financeres en funció dels riscos que assumeixen, com ara els préstecs A partir d’aquestes normes, els bancs havien de mantenir un capital…
taxació
Economia
Fixació per part de l’estat dels preus màxims i mínims d’uns productes determinats amb l’objectiu d’eliminar les tensions que en condicions anòmales afecten el mercat.
La taxació es troba amb diversos problemes, com la determinació dels preus concrets i la possible creació d’un mercat parallel, anomenat negre