Resultats de la cerca

Fill d’un miner anarcosindicalista amb un gran interès per la cultura, fou empresonat pel règim franquista junt amb altres membres de la seva família En sortir de la presó es dedicà al negoci de les pells, que a partir del 1951 desenvolupà des de Barranquilla Colòmbia, on emigrà, i amb el qual esdevingué un pròsper empresari El 1970 tornà a València, on s’establí com a exportador de calçat als Estats Units Interessat des d’aquests anys en l’art, reuní la primera collecció privada d’obres d’art del País Valencià unes 500 peces i donà suport a artistes, collectius i organitzacions especialment…

Llicenciat en economia per la Universitat de Barcelona, fou investigador del St Anthony’s College de la Universitat d’Oxford 1966-73 i 1984-85 i professor visitant a la Universidade Estadual de Campinas Brasil el 1974 Doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual l’any 1975 fou nomenat catedràtic del Departament d’Economia i d’Història Econòmica, ha estat també professor visitant a les universitats Lliure de Berlín 1980-81, Stanford i Califòrnia Davis 1988-89, Yale 1999-2000 i a la Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales FLACSO, a l’Equador 1994-95 i 2007 Membre des del…

Fou un dels impulsors i cofundadors de la Fundació Barcelona Comerç, una organització creada l’any 2000 amb la finalitat de defensar el comerç de proximitat davant la irrupció de les grans superfícies i dels centres comercials, i de la qual era president des de l’abril del 2009 Aquesta organització s’articulava a través dels anomenats eixos comercials , que agrupaven el petit comerç en diverses zones de la ciutat Mateu era també representant d’un d’aquests eixos, el de Sant Andreu, on havia regentat una botiga de regals Impulsà diverses iniciatives com ara Comerç al carrer, les passarelles…

Llicenciat en dret per la Universitat de València, es doctorà a la de Bolonya, on rebé el mestratge de Luigi Einaudi Milità a la Dreta Regional Valenciana i a FET y de las JONS Aviat s’interessà per l’escola d’economia escandinava Wicksell, Lindahl, Ohlin i pel keynesianisme Teoría general del multiplicador , 1944 Dedicat a la docència, fou professor i catedràtic 1942 de la Universitat de València d’economia política i finances públiques i promotor de la facultat de ciències econòmiques, socials i polítiques de Madrid 1944, de la qual fou nomenat catedràtic de teoria econòmica 1945 i degà…

Estudià ciències econòmiques a les facultats de Barcelona i Madrid A partir del 1968 ensenyà política econòmica a la Universitat de València És coautor de L’estructura econòmica del País Valencià 1971 i de La banca al País Valencià 1973 S'ha ocupat de la teoria econòmica socialista, de l’anàlisi del capitalisme en la fase actual i de la poblemàtica de la reunificació socialista L’any 1966 ingressà al PCE i participà activament en la formació de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià i de la Junta Democràtica 1975 Fou diputat pel Partit Comunista del País Valencià a les…

Defensà la importància del treball i de les activitats productives davant l’acumulació de metalls nobles, com a únic camí per a millorar la situació social i econòmica d’un país, per la qual cosa és considerat precursor dels economistes clàssics En la seva obra, recollida a Memoriales o discursos para remediar la despoblación, la pobreza y la esterilidad de España 1656, recomana les mesures creditícies que havia de prendre l’erari públic per a impulsar l’activitat econòmica i millorar la condició de les classes humils Fou reeditada per Campomanes en els Apéndices a l' Educación popular

Llicenciat en dret per la Universitat de València, dedicà gairebé tota la seva trajectòria professional a defensar el comerç del sector dels cítrics valencians El 1943 fou elegit president de la Unión de Cooperativas Agrarias, i posteriorment dirigí el sindicat de fruites i hortalisses, a més d’ésser soci i conseller d’Agruna, una empresa dedicada a l’exportació de cítrics Entre el 1972 i el 1992 fou el primer president del Comitè de Gestió per a l’Exportació de Cítrics, i més tard presidí el Comitè d’Enllaç dels Països Citricultors de la Mediterrània CLAM També fou procurador en corts,…

Es traslladà a Barcelona El 1918 ingressà al Sindicat Mercantil de la CNT, però en desacord amb la ideologia llibertària que hi imperava —ell era carlí— l’any 1919, amb altres companys del Centre Obrer Legitimista, fundà la Corporació General de Treballadors Unió de Sindicats Lliures Hom l’identifica generalment com a cap d’aquesta organització, que es transformà durant l’època que Martínez Anido fou governador civil de Barcelona en un sindicat blanc que nodrí les colles de pistolers contra els sindicats únics cenetistes En proclamar-se la Segona República, es traslladà a França Més tard…

S'inicià el 1948 en el taller de confecció de gèneres de punt de la seva mare, Mercè Sabi i Martínez, en el qual, junt amb el seu germà Josep Basi i Sabi Barcelona 1919 - 2007 dirigia la fabricació de mitjons i samarretes d’alta qualitat que venia arreu de l’Estat espanyol El 1958 obriren una fàbrica a Barcelona El 1962 aconseguiren la llicència espanyola del polo del fabricant i tennista francès René Lacoste per a l’Estat espanyol El 1987 creà Armand Basi, una firma de moda pròpia que incorporà, entre d’altres, els dissenyadors Chu Uroz, Lluís Juste de Nin, Josep Abril, Miriam…

Estudià ciències polítiques a la Universitat de Madrid i ciències econòmiques a la de Barcelona collaborà en les revistes Valencia-fruits , Gorg , Serra d’Or , i altres publicacions, amb diversos articles sobre temes d’economia És autor, o coautor, dels llibres L’estructura econòmica del País Valencià 1970, L’economia del Baix Maestrat 1971, Els preus del sòl al País Valencià 1973, El turismo en Alicante y en la Costa Blanca 1973, Los cítricos en España 1974, La crisi dels anys trenta al País Valencià 1974, Mortalitats catastròfiques Estudi de casos locals 1974 i País Valencià Geografia i…