Resultats de la cerca

Graduat a la Universitat de Michigan 1967, es doctorà el 1972 al  Massachusetts Institute of Technology Des del 1982 ha desenvolupat la seva carrera acadèmica a la Universitat de Yale És membre del National Bureau of Economic Research 1980, organització privada d’economistes de gran influència als Estats Units Ha centrat les seves recerques en la volatilitat dels mercats i la gestió del risc, i ha qüestionat la hipòtesi d’eficiència dels mercats financers postulada per Eugene F Fama subratllant-ne els elements d’irracionalitat És autor d’alguns llibres de gran difusió sobre les…

Senador 1928 fou reelegit fins que morí, partidari de l’aïllacionisme, atacà sovint el president FDRoosevelt El bombardeig de Pearl Harbor, però, el féu inclinar cap a la guerra i la presència internacional dels EUA Així, féu costat a la creació de l’ONU 1945, del pla Marshall 1948 i de l’OTAN 1949

Professor a la Universitat Washington Saint Louis des del 1950, orientà la seva recerca envers l’estudi de l’evolució històrica, disciplina que renovà amb la utilització de la teoria econòmica i els mètodes quantitatius El 1993 rebé el premi Nobel d’economia, que compartí amb RW Fogel Entre altres obres, publicà The Economic Growth of the US 1790-1860 1961 The Rise of the Western World A New Economic History 1973, amb RThomas i Structure and Change in Economic History 1981

Graduat en estadística 1978 i doctorat en administració d’empreses 1979 per la Universitat de Stanford, el 1982 obtingué un màster amb honors per la Universitat de Yale Professor assistent a la Northwestern University 1973-79, en 1983-87 fou docent a Yale Des del 1987 exerceix a la Universitat de Stanford, on fins el 1993 fou professor d’economia, i des d’aquest any ocupa la càtedra Shirley R and Leonard W Ely Jr d’humanitats i ciències Especialitzat en sistemes de subhastes complexos, com els que s’apliquen a la concessió de llicències de freqüències per a ràdio i televisió, ha publicat un…

Ha estat professor de la facultat de ciències empresarials de Harvard i ha format part de la comissió presidencial nord-americana sobre competitivitat industrial El seu camp d’investigació s’ha centrat en l’anàlisi de la competència i els avantatges competitius, establint un criteri per a analitzar la competitivitat de les empreses i dels països Entre les seves obres més destacades es troben The Competitive Strategy 1980, The Competitive Advantage 1985 i The Competitive Advantage of the Nations 1991

Estudià economia a la London School of Economics Fou professor a les universitats de Michigan 1959-65, Tel Aviv 1965-66, Califòrnia 1966-71 i de Nova York a partir del 1971 La seva obra se situa dins el corrent keynesià, fent, però, un èmfasi especial en els problemes que planteja la gestió de l’economia des del punt de vista socialista Entre les seves obres cal esmentar The Economics of Control, Principles of Welfare Economics 1944, Economics of Employement 1951, Essays in Economic Analysis 1953 i Flation 1973

Graduat 1939 i doctorat 1948 per la universitat de Michigan, on fou professor assistent de 1939-1941, després de treballar com a tècnic en estadística a l’aviació durant la Segona Guerra Mundial, el 1946 s’incoroporà a la Universitat de Harvard, on desenvolupà la seva carrera acadèmica fins a jubilar-se 1989 Fou, entre altres, president del consell d’administració del Banc de la Reserva Federal de Boston 1969-74 i consultor de l’Institut de Harvard per al Desenvolupament Internacional 1981 Definí, en l’obra Income, Saving and the Theory of Consumer 1949, l' efecte demostració…

Es graduà a la Universitat de Budapest 1955 i es doctorà en economia a la Universitat de Princeton 1961, on fou docent També fou professor associat, professor d’economia i director associat del Population Studies Center de la Universitat de Michigan i professor visitant al departament de demografia de la Universitat de Califòrnia, Berkeley El 1971 fou nomenat professor d’economia a la Universitat de Hawaii Membre del Population Council de Nova York, és el principal editor del butlletí Population and Development Review La seva recerca s’ha centrat en les interrelacions…

Durant els 15 primers mesos en construí 1708, amb 118 obrers, i el 1910 en produí 34500, amb 4200 persones El 1914, tot i els interessants oferiments dels estats belligerants europeus —i fins a l’entrada dels EUA en la guerra, el 1917—, Ford refusà d’emprendre la fabricació de material de guerra El 1919 produí un milió d’automòbils del 1921 al 1936 continuà expansionant-se, i durant la Segona Guerra Mundial dugué a terme, a partir del 1941, una transformació total de les seves activitats a favor de les necessitats militars aliades El 1985 era la segona empresa americana en el sector de l’…