Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
estabilitat
Economia
Situació d’un sistema econòmic en el qual les condicions d’equilibri són consistents.
L’anàlisi de les condicions formals necessàries perquè un model d’equilibri general competitiu pugui ésser considerat estable ha estat efectuada modernament per Hicks i Samuelson
concurrència
Economia
Situació de mercat caracteritzada, en general i tradicionalment, per la lliure entrada
i la igualtat de possibilitats.
En aquest sentit qualsevol individu o empresa pot participar en el mercat sense que la intervenció de l’estat, dels trusts, càrtels i altres grups trenqui la paritat entre els concurrents Modernament hom parla de concurrència perfecta i imperfecta, entenent per la segona el fet que el mercat estigui dominat per monopolis
comercialització
Economia
Procés d’acostament d’un bé des de la unitat de producció al consumidor final ( comerç
).
És caracteritzat per l’absència d’accions transformadores i per l’adequació de l’oferta bruta a les condicions especificades per les preferències de la unitat de consum, especialment pel que fa a la quantitat i al lloc de servei Més modernament, l’impacte de la publicitat ha tendit a disminuir l’autonomia del consumidor respecte a les seves preferències i ha atorgat a les empreses finals o a les comercials la possibilitat d’incidir directament damunt les motivacions de consum
accionariat obrer
Economia
Conjunt dels treballadors que participen a l’administració i la propietat de l’empresa mitjançant la possessió d’accions integrants del capital.
Constitueix una de les formes de la cogestió d’empreses i entra en el que hom anomena capitalisme popular La possessió de les accions s’esdevé generalment en la forma de cessió per part de l’empresa, com a participació en els beneficis, o bé facilitant als treballadors un tipus especial de tracte que els permet d’adquirir accions a termini Ambdues formes són modernament pràctiques molt usuals en nombroses empreses dels EUA, la Gran Bretanya i la República Federal d’Alemanya
capital social
Economia
Conjunt de béns de capital bàsics i condicionants del desenvolupament de l’activitat productiva per a qualsevol economia.
Es compon fonamentalment de l’equipament infraestructural transports, comunicacions i installacions energètiques L’avaluació de la seva contribució al procés productiu, a partir de la informació del mercat preus, és considerablement imprecisa, atesa la dificultat d’aïllar els seus efectes sobre l’activitat econòmica en conjunt La natura dels serveis que se'n deriven, el volum de recursos necessaris per a la seva entrada en rendiment, la seva importància per al control econòmic i polític, juntament amb el fet que la seva producció és difícilment diversificable, han constituït les raons…
factor de producció
Economia
Cadascun dels elements que, combinats en unes proporcions determinades, permeten la producció de béns i serveis i possibiliten la percepció d’uns ingressos.
Tradicionalment les categories considerades com a factors han estat els recursos naturals, el treball i els béns de capital analitzats des d’una perspectiva tècnica i social, bé que modernament alguns autors neoclàssics hi afegeixen l’empresa o l’organització com a quart factor o factor residual La consideració teòrica dels diferents elements planteja dues qüestions fonamentals la del caràcter de productiu en cadascun dels factors i la de la justificació dels ingressos percebuts pels propietaris dels factors salaris, guanys, interessos, etc referent a això hi ha un desacord…
avançament
Economia
Préstec o pòlissa de crèdit d’un banc comercial a un client a un terme indefinit que modernament tendeix a ésser fixat, cosa que no lleva que gairebé sigui renovat automàticament.
Com a prèstec, és donat en compensació d’uns valors lingots, divises, crèdits a tercers, etc dipositats en un banc pagant interessos per la quantitat prestada Com a pòlissa de crèdit és permès al client de girar xecs fins a una quantitat determinada pagant interessos només per la quantitat retirada La pòlissa depèn de la valoració global del client per part del banquer
capital
Economia
Conjunt de mitjans de producció —reals o monetaris— reproduïbles amb l’acció d’una unitat productiva i susceptibles d’originar una renda de període en període.
En la història del pensament econòmic, el concepte de capital ha tingut una aparició relativament tardana i escassament satisfactòria a l’hora de proveir una definició de validesa general De fet, dins l’economia positiva burgesa, les teories més recents no han superat totalment les concepcions clàssiques, sorgides en llur peculiar context històric En la concepció de Turgot, representant dels fisiòcrates, manca la distinció entre la forma monetària representativa dels elements del capital i aquests elements, bé que la seva precisió respecte a la part de capital destinada al consum i la…
transport
Economia
Transports
Activitat que proporciona els mitjans per a efectuar el transport de persones o de coses.
En un sentit ampli hom pot considerar transport el trasllat de gas, d’electricitat o d’aigua des del punt de producció o d’origen fins al punt de consum, o el del mineral des de la mina a la fàbrica on serà emprat com a primera matèria, o àdhuc la transmissió de notícies El transport és pràcticament inseparable de la producció i de la distribució Des del descobriment de la roda fins a l’aparició de la primera locomotora, al començament del segle XIX, el transport per terra romangué en un estat tan rudimentari, que, de fet, no presentava cap suport al comerç ni, com a conseqüència, a la…
caixa d’estalvis
Economia
Institució financera de caràcter inicialment no lucratiu destinada a l’administració de dipòsits d’estalvis de primer grau a profit dels imposants (pagant-los més interessos que la banca) i de la comunitat.
A diferència de la resta d’intermediaris financers, els beneficis o excedents són destinats a obres benèfiques, culturals, sanitàries i socials en general els directius han d’ésser representatius dels imposants i de les institucions locals i fer la gestió gratuïtament, i s’han de vincular als projectes privats i públics, tant socials com financers, de la localitat, la comarca, la regió o l’estat on són Llur funció econòmica bàsica és de fomentar l’estalvi i canalitzar-lo cap a la inversió, evitant la tesaurització Les inversions, fetes sempre amb les màximes garanties de seguretat, són…