Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
impost indirecte
Economia
Impost que no recau de forma directa sobre els ingressos ni té en compte la capacitat ni les característiques del contribuent,.
sinó que grava els costos de producció, les vendes entre empreses o les despeses i el consum, i repercuteix sobre els preus finals que paguen els consumidors, de manera que els fabricants i comerciants actuen com a recaptadors per compte de l’estat Alguns exemples són l’impost sobre el valor afegit IVA o l’impost de transmissions patrimonials
banc de temps
Economia
Sociologia
Sistema d’intercanvi de serveis per temps, sense ànim de lucre ni mediació monetària.
Hi ha antecedents d’aquesta pràctica ja al segle XIX, als Estats Units, tot i que es generalitzà a partir de la dècada de 1980, també en aquest país, en un moment de crisi econòmica Els bancs de temps tenen per objectiu solucionar certs problemes de l’economia de mercat, a la vegada que fomenten les relacions socials i la igualtat entre els diferents nivells econòmics El sistema de funcionament és mitjançant uns talonaris de crèdit i dèbit que reben els usuaris per a efectuar els pagaments pels serveis a canvi, també, dels seus serveis Els intercanvis gairebé mai són bilaterals sinó…
activitat fictícia
Economia
Activitat que no consumeix ni temps, ni cap tipus de recurs. La seva única finalitat és resoldre els problemes que puguin sorgir a l’empresa en la construcció del diagrama de dependència.
participació preferent
Economia
Actiu financer emès per una societat que no confereix participació en el capital ni dret a vot.
capitalisme popular
Economia
Conjunt de mesures, típiques d’un estadi avançat del desenvolupament capitalista, que tenen com a finalitat l’eliminació de la lluita de classes i la integració del proletariat en el sistema.
Les més freqüents són l’accionariat obrer, la cogestió, la generalització de les assegurances socials, els convenis collectius, etc, les quals mesures sovint van acompanyades per un control del dret de vaga El concepte, d’escassa coherència interna, ha estat forjat en la darrera postguerra, de manera especial als països desenvolupats de l’Europa occidental i de l’Amèrica del Nord, per a designar les mesures preses pels grups de pressió per a modificar la relació de forces dins el capitalisme sense alterar de manera essencial ni la propietat privada dels mitjans de…
estàtica econòmica
Economia
Mètode de l’anàlisi econòmica que té per objecte l’estudi de les variables econòmiques en una posició determinada, generalment considerada d’equilibri.
La teoria clàssica fou plantejada generalment en termes estàtics d’acord amb el reconeixement de l’existència de mecanismes autoreguladors en una economia de competència, que impedirien el manteniment de situacions de desequilibri La confecció de models econòmics des de l’òptica estàtica es caracteritza per la referència de totes les variables a un mateix període de temps Una variant d’aquest tipus d’anàlisi és el de l' estàtica comparativa , basat en la confrontació de dues situacions d’equilibri en què les condicions externes no han estat modificades especialment pel pas del…
banca islàmica
Economia
Tipus de banca que ajusta a la llei islàmica la seva activitat financera, per tal com no paga ni cobra interessos.
Els dipositants reben una part de la plusvàlua que origina el crèdit i participen en una part del risc Els crèdits són reemborsats amb una part de la plusvàlua generada per la inversió o amb els marges deixats per les compravendes de béns i equipaments El primer d’aquests bancs fou el Nasser Social Bank 1971 El 1992 n'hi havia més de cinquanta en una vintena d’estats
creixement econòmic
Economia
Increment de la capacitat productiva d’un estat i també dels recursos disponibles.
Consisteix només en l’augment quantitatiu de certes magnituds econòmiques, sense que necessàriament n'augmentin les expressions per capita ni es produeixin les transformacions socials en què es basa el desenvolupament
assegurat -ada | assegurada
Economia
Persona física o jurídica titular de l’interès objecte de l’assegurança i que, en defecte de l’acceptant de l’assegurança, assumeix les obligacions derivades del contracte i les pròpies.
En les assegurances de vida i d’accidents corporals, és la persona damunt la qual gravita l’assegurança, i pot no coincidir amb la persona del beneficiari ni amb la del contractant o subscriptor de la pòlissa
drets especials de gir
Economia
Mitjans de pagament dels deutes internacionals, establerts per acord del Fons Monetari Internacional, l’any 1969, per subvenir a la manca de liquidesa i a la crisi del sistema monetari vigent.
Aquets drets no tenen cap contrapartida metàllica ni en moneda de reserva, i en valor són equiparats al del dòlar del 1970 en or Cada estat membre del FMI pot disposar-ne en una quantitat proporcional a la seva quota de participació El FMI en regula i en controla la utilització