Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
reinversió
Economia
Acció i efecte de reinvertir.
Cal distingir entre les reinversions normals i les reinversions de tresoreria Les primeres constitueixen la raó d’ésser dels bancs les segones resulten de la reinversió del saldo diari de tresoreria de les agències i els serveis dels bancs per la necessitat de no mantenir capitals improductius, i conserven únicament un saldo creditor mínim
societat d’inversió de capital variable
Economia
Instrument d’inversió col·lectiva controlat pels accionistes.
Exigeix un capital mínim legal de 2,4 milions d’euros i un mínim de 100 socis Presents en diversos estats d’Europa França, Espanya, Irlanda, Luxemburg o Suïssa, el seu atractiu està en la baixa imposició 1% a l’Estat espanyol, que només tributa com les accions normals 21%-27% quan el capital és reintegrat al propietari Principal instrument d’administració de les grans fortunes, les SICAV són objecte de crítiques per la baixa imposició, que es considera una manera d’evitar el pagament d’impostos sota una figura legal
pòlissa
Economia
Dret mercantil
Document on hom formalitza, per imposició legal o per costum, determinats contractes mercantils, sobretot el d’assegurances.
Malgrat les vacillacions de la jurisprudència, hom admet que en la majoria d’assegurances la pòlissa n'és un document d’eficàcia probatòria, bé que no serveix per a la validesa del negoci El seu contingut, quant a les circumstàncies a incloure-hi, és regulat pel Codi de Comerç En alguns rams d’assegurança, sobretot en les de transport i en algunes de persona, ultra les pòlisses normals, hi ha les anomenades pòlisses d’abonament o pòlisses flotants , que són una mena de contracte general pel qual l’assegurador es compromet, per un temps determinat, a cobrir anticipadament i…
metal·lisme
Economia
Teoria monetària que explica l’acceptació del diner en funció del valor del metall de què són fetes les monedes.
Dóna, doncs, prioritat a la funció del diner com a reserva de valor Considera que el valor només pot ésser mesurat per comparació amb un altre valor i que, per tant, no és possible d’emprar com a mitjà de canvi més que béns dotats d’algun valor material, relativament elevat respecte a les transaccions normals En aquest sentit constitueix una variant de la teoria nominalista del diner El metallisme tingué importància en la configuració de la doctrina mercantilista, concretat en el corrent bullionista, en refutar la idea que aquest era un mitjà creat particularment pels prínceps i…
abatiment
Economia
Pràctica comercial que consisteix a augmentar el volum de vendes treballant amb uns marges de benefici inferiors als normals.
canvi
Economia
Adquisició d’un signe monetari distint del que hom posseeix.
El canvi de moneda, com a cas particular del fenomen econòmic del canvi , respon principalment al fet de la coexistència d’un conjunt de sistemes monetaris diversos i a l’establiment d’una relació convencional de conversió entre les distintes monedes Els primers banquers o canviadors canviador eren simples custodis de numerari, car facilitaven al client les monedes que necessitava per barata d’unes altres de diferents canvi manual Amb l’aparició de l’activitat comercial a gran escala, la necessitat de facilitar les transferències de moneda entre distintes places canvi trajectici comportà…
Joan Ventosa i Roig
Economia
Cooperativista.
Llicenciat en farmàcia i etnologia, amplià estudis a París Des de l’any 1908 actuà com un dels més importants propagadors del cooperativisme a Catalunya Fou president de la Federació de Cooperatives de Catalunya 1922-34 i de la Federación Nacional de Cooperativistas de España 1929-34 i membre del comitè central de l’Aliança Cooperativista Internacional 1924-44 Milità al partit federal, i fou un dels fundadors de l’Esquerra Republicana diputat per Barcelona 1931 i alcalde de Vilanova i la Geltrú Collaborà en el projecte de llei de cooperatives de la segona República 1931, i fou l’impulsor de…
hidrocarbur
Economia
Química
Compost orgànic format per carboni i hidrogen.
Els àtoms de carboni, que són tetravalents, poden unir-se entre ells formant cadenes més o menys llargues, per mitjà d’enllaços simples, dobles o triples, i les valències que resten lliures són saturades amb hidrogen Hom distingeix els hidrocarburs acíclics , de cadena oberta, dels cíclics, de cadena tancada Els acíclics, anomenats també alifàtics, poden ésser saturats o insaturats, i llurs cadenes poden ésser lineals derivats normals o ramificades isoderivats Totes aquestes possibilitats donen lloc a l’existència d’isòmers, que tenen en llur molècula el mateix nombre d’àtoms de carboni i…
cooperativa
Economia
Unitat econòmica de producció, comercialització o consum que pertany als mateixos usuaris dels seus serveis.
El sorgiment històric i el desenvolupament de cooperatives han donat lloc a tot un moviment social Hom pot considerar els agricultors primitius units davant el perill de la depredació, els gremis medievals europeus, les comunitats agràries asiàtiques i determinats moviments de migració o colonització com a moments d’un procés cooperativista que assolí trets formals i ideològics a la darreria del segle XVIII Des d’aleshores cal diferenciar el cooperativisme com a modalitat d’associació econòmica adequada a determinats sectors i moments dins el sistema capitalista del cooperativisme entès com a…