Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
valor
Economia
Abstracció bàsica de la teoria econòmica que permet l’homogeneïtzació de tots els elements o objectes materials de què tracta la teoria econòmica.
Aquesta, com tota altra teoria científica, pretén una explicació previsió de determinats fets reals Evidentment, no pretén explicar tota la realitat, sinó només una part la parcella de la producció i distribució de béns Però, així i tot, els elements que componen aquesta parcella de la realitat són aparentment heterogenis, i les relacions que es poden establir entre ells són múltiples i diverses Els diferents productes cases, cotxes, aliments, etc són dissímils des de la majoria de punts de vista, i, per tant, difícilment poden ésser posats sota un mateix conjunt de relacions Hom pot establir…
bé
Economia
Cadascun dels mitjans obtinguts a partir de la natura —física o humana— pel procés econòmic de la producció, a través del treball, i utilitzats pels homes per a satisfer llurs necessitats.
Hom els anomena béns econòmics per distingir-los dels béns lliures tota la resta de béns no provinents del procés productiu, dels quals els diferencia el fet de tenir un cost i, per tant, un preu i que, per això, són objecte d’estudi de l’economia política Des d’un punt de vista econòmic hi ha, en un nivell general, dues classes de béns béns de producció maquinària, primeres matèries, etc, que serveixen indirectament per a la satisfacció de les necessitats i que alhora poden ésser objectes de treball és a dir, objectes obtinguts a través del treball, com, per exemple, els minerals, les…
vori

Elefant amb els dos ullals ben visibles en primer terme
Art
Economia
Història
Zoologia
Forma diferenciada de la dentina dels ullals de l’elefant (en el cas del mamut o altres mastodòntids hom parla de vori fòssil), de les dents canines de la morsa i del senglar, de les defenses del narval, etc.
Ús comercial Comercialment són apreciats només els ullals de l’elefant, que poden passar de 3 m de llargada, pesen fins a 70 kg i tenen una duresa de 2 a 2,5 Des del 1973, un conveni internacional per a la protecció de les espècies en perill d’extinció prohibeix la cacera de l’elefant asiàtic i limita estrictament la de l’africà Per aquest motiu, molts objectes que eren fets amb vori són actualment fabricats amb materials sintètics, els quals, d’altra banda, són també més barats Hom pot treballar el vori i polir-lo fàcilment Comercialment hom sol distingir-lo segons les tonalitats de color,…
Ciriaco de’Pizzicolli
Economia
Filosofia
Humanista, epigrafista i comerciant italià, conegut també amb el nom de Ciriaco d’Ancona.
Recorregué diversos països mediterranis i colleccionà objectes d’art, medalles, manuscrits, etc Escriví uns Comentarii, l’original dels quals desaparegué en un incendi, el 1514
Mont de Pietat de Nostra Senyora de l’Esperança
Economia
Sociologia
Història
Religió
Institució benèfica i religiosa fundada a Barcelona el 1740 pel general Gaspar Sanz de Antona, amb el nom de Congregació de Nostra Senyora de l’Esperança.
Inicialment dedicat a socórrer prostitutes penedides, el 1749 es convertí en mont de pietat, que concedia préstecs damunt objectes de valor, sense interès Fou aprovada oficialment el 1751
arrendament financer
Economia
Dret mercantil
Contracte mitjançant el qual un intermedari financer adquireix un bé d’equip, capital productiu, vehicles o immobles, i en cedeix l’ús a una empresa que el lloga mentre dura el contracte.
Els béns objectes de lísing haurien de ser per ús industrial, quedant exclosa la utilització particular d’aquesta operació financera A la finalització del contracte es pot adquirir el bé per un valor residual prefixat, renovar el contracte o tornar el bé a la societat arrendadora
estraperlo
Economia
Història
Negoci il·legal de productes intervinguts per l’estat, venuts a preus abusius.
Després de la guerra civil de 1936-39 i fins el 1955, aproximadament, fou aplicat al comerç extralegal —o a l’adulteració— d’aliments, medicaments, combustible i objectes manufacturats que sorgí com a conseqüència de la penúria econòmica de la postguerra Als Països Catalans fou especialment important el tràfic de la farina, del sucre, de l’oli d’oliva i, per a la fabricació de tèxtils, del cotó L’excessiva perduració del sistema de racionament 1939-52 afavorí el desenvolupament de l’estraperlo i la formació d’enormes fortunes, reunides en pocs anys Els anomenats nous rics o…
Girona
Economia
Família de banquers barcelonins originària de Tàrrega, el primer membre destacat de la qual fou Ignasi Girona i Targa (mort el 1867), que creà una petita casa de banca a Barcelona i comprà l’extensa propietat actualment coneguda com a castell del Remei.
Foren fills seus Manuel Girona i Agrafel , Jaume Girona i Agrafel Barcelona 1827 — Madrid 1907, Ignasi Girona i Agrafel mort el 1889 i Casimir Girona i Agrafel casat amb Emília Clavé i Flaquer, els quals, plegats, però sota l’impuls del germà gran, Manuel, tingueren un paper destacat en la vida econòmica espanyola del segle XIX per la creació de nombroses empreses —la banca Girona Germans, La Tenería Barcelonesa 1851, La Porcellana 1853, Manufactura de Cardes i Objectes de Cuir 1854, La Ferreria Barcelonesa— i la construcció del canal d’Urgell Jaume fou també un dels fundadors…
macroeconomia
Economia
Anàlisi de les relacions entre les grans magnituds econòmiques agregades —renda nacional, consum global, estalvi, inversió, etc—, llur evolució i llurs taxes de variació.
Es preocupa també del paper de l’estat en l’activitat econòmica global i en general de la política econòmica d’uns moments i uns llocs concrets El tractament macroeconòmic aparegué com a reacció davant la metodologia neoclàssica a partir de les investigacions de Keynes i Kalecki sobre el nivell global de l’activitat econòmica Suposà una alternativa al collapse de l’economia de mercat dels anys trenta i a la crisi que sofrí en aquell moment la teoria de la tendència natural a l’equilibri en plena ocupació Segons els keynesians, la macroeconomia cal que defineixi i analitzi les relacions entre…
amortització comptable
Economia
Depreciacions o disminucions de valor de determinats elements patrimonials, per causes diverses a través del temps, que es reflecteixen en la comptabilitat.
És a dir, és l’expressió comptable de les depreciacions dels elements integrants de l’estructura fixa actiu immobilitzat o fix originades per l’ús, desgat i envelliment tècnic Els seus objectes són principalment repartir entre els exercicis comptables afectats l’import d’una despesa que ha d’efectuar-se o que hom efectua d’una sola vegada deduir en el valor comptable dels béns no immediatament fungibles unes quotes que representen la part que, segons el desgast i envelliment hom preveu que han contribuït a obtenir la productivitat de l’exercici i constituir una reserva per a la…