Resultats de la cerca

Fou pionera del turisme de muntanya als Pirineus D’entre les seves iniciatives destaquen l’estació d’esquí de Llessui, al municipi de Sort 1967, l’hotel Comtes de Pallars, primer complex hoteler del Pallars, i l’empresa embotelladora i distribuïdora d’aigua mineral Aigües del Pallars

Cursà estudis d’economia a la Universitat de Barcelona i es diplomà en alta direcció d’empreses per l’IESE Dirigí l’empresa de cablatge Furas, de la qual era accionista majoritari, part de la qual fou venuda l’any 2007 a la multinacional alemanya del mateix sector Leoni, amb què continuà collaborant a través de la societat Furas-Leoni Després de la venda de l’empresa, passà al sector immobiliari Naus Piera, posteriorment Immobiliària Pietor Fins l’any 1997 presidí Sefes, antiga patronal del Baix Llobregat —creada l’any 1976— que el mateix 1997 es fusionà amb PIMEC , inicialment amb el nom de…

Diputat, a partir del 1901, i senador Participà en l’informe sobre la transformació de l’impost de consums, qüestió sobre la qual escriví diversos treballs, com La reforma del impuesto de consumos 1899, publicat en la Revista de Economía y Hacienda , que dirigí i on el 1917 donà a llum un article polèmic Existe en España una oligarquía político-financiera Dirigí també la Revista Nacional de Economía 1916 i fou redactor en cap del Diario Mercantil

Emigrà al Perú i, més tard, a Valparaíso, Xile, vers el 1862, a Cobija el 1864, i finalment s’establí a Iquique el 1866 Fou un remarcable comerciant i propietari, i des del 1870 concentrà els seus interessos econòmics en la indústria salnitrera Promogué la creació d’importants infraestructures, com el ferrocarril a la regió d’Aguas Blancas i el port a Caleta Coloso per a la comercialització del salnitre Està considerat com a un dels pioners i primers industrials d’Antofagasta Les seves explotacions arribaren a produir, anualment, 6 milions de quintars de nitrat i tenir 2 000 treballadors

Llicenciat en ciències econòmiques i en ciències polítiques i doctor en dret 1976, fou professor de dret administratiu a la Universitat de Barcelona Secretari de primera categoria d’administració local 1962 i interventor de fons de l’administració, exercí als ajuntaments de Ripoll i Sitges, a la Corporació Metropolitana de Barcelona, com a secretari general tècnic de la Conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya i com a secretari general de l’Ajuntament de Barcelona 1999-2002 Rebé diversos premis pels seus estudis sobre règim local És autor d’una àmplia obra sobre temes de…

A principis del segle XX s’establí a l’Argentina, a Rosario El 1914, fundà la societat La Famosa, dedicada al cafè i altres poductes, i posteriorment constituí Pujol Canut y Cía 1950-55 Home emprenedor i d’influència en la societat argentina, tingué càrrecs directius en la Federación de Industria y Comercio, Cámara del Café, Cámara del Dulce, Argentina de Seguros i Agricultura Argentina Fou president del Centre Català de Rosario Dedicat també a la diplomàcia, fou vicecònsol d’Espanya i, en acabar la Guerra Civil Espanyola 1936-39, s’encarregà de transferir el consolat a les noves autoritats

Poden ésser en una població o de camp, i dedicades a tota mena de bestiar o només a un de concret Havien tingut molta més importància que els mercats, car tenien un abast més extens regional i hi acudien marxants estrangers La mecanització dels transports i la generalització del comerç estable a viles i ciutats n'han provocat la total decadència, fins al punt que actualment no resta als Països Catalans cap fira exclusivament ramadera Les fires de camp se celebraven a les cruïlles dels camins de transhumància, entre els Prepirineus i la Depressió Central Catalana eren sis l’Hostal Roig al peu…

Patrocinà la construcció del port de Tarragona 1802, en part finançat per ell, amb utilització de ferro de les seves mines d’Alins de Vallferrera, al Pallars Sobirà El 1809 presidí la comissió de finances del congrés celebrat a Tarragona, i el 1810 fou elegit diputat a les corts de Cadis El 1822 fou alcalde primer de Tarragona Feu construir a la seva ciutat, al carrer de Cavallers, la Casa Castellarnau , decorada per Josep Flaugier, i convertida en museu el 1969 Era pare de  Josep Antoni de Castellarnau i de Camps

El sorgiment històric i el desenvolupament de cooperatives han donat lloc a tot un moviment social Hom pot considerar els agricultors primitius units davant el perill de la depredació, els gremis medievals europeus, les comunitats agràries asiàtiques i determinats moviments de migració o colonització com a moments d’un procés cooperativista que assolí trets formals i ideològics a la darreria del segle XVIII Des d’aleshores cal diferenciar el cooperativisme com a modalitat d’associació econòmica adequada a determinats sectors i moments dins el sistema capitalista del cooperativisme entès com a…