Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
nivell de vida
Economia
Quantitat de béns i serveis que hom pot adquirir amb la renda mitjana d’un grup o una classe social determinats.
No existeixen criteris únics per a determinar el nivell de vida d’un grup d’individus, la qual cosa li dóna un significat relatiu molt poc comparable La seva consistència és encara més petita quan es refereix a àmbits més amplis i heterogenis, com pot ésser el nivell de vida d’un estat Els elements que més sovint hom posa en relació per definir-lo són, d’una banda, els monetaris, és a dir, els ingressos i els preus dels béns i serveis vigents en un mercat determinat, així com llur evolució temporal, i, de l’altra, elements no monetaris per evitar d’alguna manera la incidència variant de l’…
borsí
Economia
Centre de contractació oficial de valors a les places on no hi ha una borsa.
plaça financera
Economia
Ciutat amb un pes financer important, que té borsa de valors, amb transaccions importants, i d’altres elements singulars del negoci financer (banca, institus oficials de crèdit, societat financeres).
L’existència de capacitat financera potencial de comportaments i de mecanismes en una ciutat, és una base per a l’atracció de més activitat, que desenvoluparà la plaça En funció de la tendència a la globalització econòmica, hi ha una concurrència creixent entre places financeres a nivell internacional
sobrereserva
Economia
Excés de reserves de places d’hotel, d’avió, tren, etc. sobre el nombre de disponibles.
Aquesta situació es produeix quan els empresaris, per tal de garantir la plena ocupació, contracten, comptant amb les anullacions, un nombre de reserves superior a la capacitat de l’establiment o del mitjà de transport
corredor de comerç | corredora de comerç
Economia
Dret mercantil
Agent mediador que intervé en la negociació i transferència de qualsevol mena d’efectes i valors públics, industrials i mercantils.
Hom obté el càrrec per oposició, i el concurrent ha de tenir el títol d’advocat o de professor mercantil Les seves obligacions es concreten a assegurar l’autenticitat de les signatures i la capacitat de les parts, a donar fe del lliurament i pagament dels efectes, a expedir certificacions dels contractes i a guardar secret professional Actua en les places mercantils que no disposen de borsa de comerç agent de canvi i borsa
euromercat
Economia
Mercat financer, global i no regulat, de diner i de capitals, de les divises que són fora de llurs estats.
No és limitat a Europa, sinó que hi intervenen els principals bancs a les places financeres més importants Àsia, Europa, EUA L’euromercat del diner és a curt termini, amb dipòsits que van d’un dia a vuit mesos, i l’euromercat de capitals on s’emeten euroemprèstits o eurobons és a mitjà i a llarg termini, a partir de divuit mesos L’euromercat del crèdit comprèn uns terminis que van de cinc anys a un màxim de deu L’euromercat nasqué els anys cinquanta a Europa i conegué un ràpid desenvolupament per a reciclar els petrodòlars anys setanta
corredor | corredora
Economia
Història
Persona que per professió fa d’intermediària en operacions mercantils, subhastes, pignoracions, etc, tot percebent una comissió o corretatge.
Als Països Catalans, l’ofici és esmentat ja al s XIII, tant a Barcelona 1257 com a València 1283 A partir del s XIV hom distingí diverses classes de corredors segons les mercaderies i segons les formes de venda, classes que poden ésser agrupades en la de corredor de coll i en la de corredor d’orella i, eventualment, com a grup a part, la de corredor d’animals Les corredories, fins als decrets de Nova Planta 1707-16, depengueren dels consells municipals, els quals limitaven les places i fixaven els corretatges Els corredors que intervenien en subhastes, pignoracions i altres…
territori
Economia
Dret administratiu
Superfície de terra subjecta a una determinada qualificació en la planificació urbanística.
Comprèn el territori urbà , situat dins la zona edificada o edificable d’una població, destinat a edificis privats o públics solar, així com a carrers, places, parcs, jardins, etc, i el territori de reserva urbana , destinat a ésser urbanitzat, però que legalment encara no té aquesta qualificació Tots els altres terrenys són considerats territori rústic El procés de planificació implica, entre altres coses, convertir el terreny en sòl d’assentament pla i sòlid i dotar-lo d’una infraestructura de serveis imprescindibles aigua, llum, gas, clavegueres, etc Amb la…
canvi
Economia
Adquisició d’un signe monetari distint del que hom posseeix.
El canvi de moneda, com a cas particular del fenomen econòmic del canvi , respon principalment al fet de la coexistència d’un conjunt de sistemes monetaris diversos i a l’establiment d’una relació convencional de conversió entre les distintes monedes Els primers banquers o canviadors canviador eren simples custodis de numerari, car facilitaven al client les monedes que necessitava per barata d’unes altres de diferents canvi manual Amb l’aparició de l’activitat comercial a gran escala, la necessitat de facilitar les transferències de moneda entre distintes places canvi…
Manuel Malagrida i Fontanet
Economia
Industrial.
El 1890 emigrà a l’Argentina Hi obrí a un petit establiment de venda de tabac, que amb el temps esdevingué una important indústria de fabricació de cigarros Amb la finalitat de promoure els seus productes, el 1900 i 1901 organitzà concursos de cartells per als “Cigarrillos París” Enriquit amb els seus negocis, tornà a Catalunya el 1913 i s’establí a la seva ciutat natal Entre 1916 i 1925 promogué i urbanitzà, dins la modalitat de ciutat jardí, l’eixample d’Olot cap al sud-oest de la ciutat, a banda i banda del riu Fluvià, el que és actualment l’Eixample Malagrida, obra de l’arquitecte Joan…