Resultats de la cerca

L’expressió al portador , que dóna aquestes característiques a l’efecte, es contraposa a la de nominatiu, que pressuposa l’especificació del nom del titular

Les disposicions vigents a l’Estat espanyol han restringit notablement la transmissió de els accions al portador, i obliguen a justificar sempre la propietat del títol per mitjà de pòlissa d’agent de canvi i borsa o de notari públic

Pot ésser estès al portador , quan el pot cobrar qualsevol tenidor, o nominatiu , quan hi ha indicat el nom del tenidor que l’ha de cobrar Hom l’anomena també taló

El seu origen, cal cercar-lo al s XVII 1609, banc d’Amsterdam 1656, el banquer suec Palmstruch 1694, Bank of England Els comerciants dipositaven llurs monedes a les mans dels banquers, els quals lliuraven, en canvi, certificats de garantia al portador Aquests certificats, més còmodes, anaren assolint cada cop més solvència sobre les monedes, i s’anaren convertint en bitllets de banc, establerts pels banquers en funció de les monedes en dipòsit i de les quantitats que aquests havien de rebre en concepte de préstec a tercers D’aquesta faisó s’acresqueren les transaccions i la…

Aquest crèdit pren la forma d’emprèstit a llarg termini, i les obligacions com a representació, nominativa o al portador, d’una part alíquota d’aquest poden ésser negociades a borsa Les característiques que les diferencien de les accions acció són fonamentalment el fet de percebre un interès fix, amb independència dels resultats de l’activitat econòmica de l’entitat emissora i la qualitat estrictament creditora a la qual accedeixen els tenidors d’obligacions, l’amortització de les quals s’efectua segons les condicions establertes en llur emissió L’atractiu principal de les…

Els actius financers, nominals o al portador, poden ésser de renda fixa o variable, segons que produeixin una utilitat fixa o indexada determinada d’antuvi o una quantitat variable proporcional als beneficis o resultats de la societat o l’organisme emissor Els títols emesos per l’estat són anomenats deute públic deute 2 6 o cèdules per inversions, i poden ésser amortitzables o no amortitzables llavors reben el nom de deute perpetu Les emissions de deute públic poden ésser considerades com a instruments finançadors de les activitats de l’estat i com a instruments de política…

El cedent respon de la legitimitat del crèdit, però no de la solvència del deutor En el cas de no ésser incorporat al document, el crèdit pot ésser transmès sense el consentiment del deutor

Poden ésser a terme curt, llarg o mitjà, segons els tipus i segons els països Els bons de caixa són els emesos pels bancs, generalment a terme mitjà Particularment, els bancs industrials obtenen d’aquesta forma una part de llurs fons de finançament L’estat emet els bons del tresor a llarg terme o bé a curt terme per tal de finançar el deute públic De fet, constitueixen una forma de diner creada pel govern, bé que menys líquida que els xecs i que les lletres de canvi per aquest motiu formen part de l’anomenada segona línia de liquiditat Els bons del tresor experimenten cotitzacions fluctuants…

La primera mostra coneguda de la circulació de paper moneda als Països Catalans és l’emissió feta per les autoritats franceses de Barcelona, el 1813 i el 1814, d’assignats imperials amb un valor nominal de 100 pessetes El Banc de Barcelona, creat el 1844 amb privilegi per a emetre bitllets, en posà en circulació el 1845 la primera mostra, amb un nominal de 250 pesos fuertes o duros , i continuà les emissions el 1855, el 1859 i el 1868, amb valors des de 5 fins a 200 pesos Mentrestant, l’any 1853, la Junta de Moneda de Barcelona ordenà la recollida de moneda de coure, que circulava en excés,…

Els efectes més utilitzats són la lletra de canvi, el taló i el pagaré, transmissibles per endossament Si són a pagar , l’entitat emissora n'és deutora, i creditora si són a cobrar Els efectes de comerç són impagats si hom no els fa efectius a llur venciment